Literatura

Niebla en Tánger

Coberta de 'Niebla en Tánger'. Eix

Coberta de 'Niebla en Tánger'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Novel·la sobre una història d’amor i de fantasia a la ciutat de Tànger, ciutat que va ser al llarg de la primeta meitat del segle XX una ciutat, oberta, cosmopolita on es fusionaven cultures i religions. Fins allà es trasllada la història dels protagonistes a la recerca de l’amor i de personatges que semblen de ficció i acaben esdevenint reals amb salts en el temps i també escrivint una novel·la dins de la mateixa novel·la. Un recurs prou interessant per tramar la teranyina narrativa. La novel·la va ser finalista del premi Planeta.

Cristina López Barrio va estudiar dret a Madrid i és advocada especialitzada en temes de propietat intel·lectual, però va deixar l’advocacia per dedicar-se a la literatura. Va donar-se  a conèixer en el món literari amb el llibre El hombre que se mareaba con la rotación de la Tierra, obra de literatura juvenil que va guanyar un segon premi al premi Villa Pozuelo de Alarcón. Va passar a la novel·la per adults amb l’obra Con la casa de los amores imposibles, va tenir un èxit notable i el llibre es va traduir a 15 idiomes i publicat en vint-i-dos països,. Va ser escollida com autora revelació pel Bloc ‘Llegir en cas d'incendi’, va seguir amb la publicació de l’obra El cielo en un infierno cabe.  Al 2017 és finalista en el prestigiós Premio Planeta amb la  novel·la Niebla en Tánger.

La protagonista Niebla en Tánger és Flora, que un dia, després d’una nit de gresca amb amigues en una discoteca es desperta al costat d'un desconegut en un hotel. Es desperta i s’adona que ha de tornar a casa abans però regira al cartera de l’home que dorm al seu costat i descobreix un retrat amb el nom de Paul Dingle i un penjoll que sembla un amulet, la Flora el pren i marxa. Li queda també fixada una novel·la que l’home està llegint Niebla en Tànger. La Flora ha quedat impactada per l’home i espera amb ànsia la possibilitat de tornar-lo a veure, li ha deixat el número de mòbil. Diversos missatges fan que quedin altre cop. Però ell no es presenta a la cita i Flora vençuda pel desassossec que li ha produït el que no es presentés en Paul decideix buscar-lo.

Queda així mateix subjugada per la novel·la que va llegint i situa el misteriós amant en Paul, com el protagonista de la novel·la que es diu igual i que segons la narració que va desaparèixer sense deixar rastre a l’any 1951. Després d’inventar-se diverses excuses marxa a Tánger buscant a l’home desitjat.

La Flora viu alguns moments difícils en la seva relació matrimonial, ella vol tenir un fill però el marit molt preocupat per la feina i els esports sembla que no està per la feina i han arribat a la perillosa rutina de la convivència sense cap mena d’estímul. Tampoc laboralment se sent massa realitzada ja que treballa com a traductora de fulletons per una casa d’electrodomèstics i vol començar a escriure un bloc literari.

En el penjoll que li ha pres a Paul hi troba un nom Alisha, i troba també forces notes en el llibre que cada cop la fan capbussar-se en la història narrada.

El viatge a Tànger a buscar a Paul també serveix perquè ella es pugui retrobar i redreçar la seva pròpia existència. Un cop a Tànger i seguint el llibre Niebla en Tànger coneix a l’autora, la  Bella Nur, amb l'esperança que ella li digui on trobar a Paul per saber-ne la seva història i perquè no va acudir a la cita que havien convingut.

A través de la novel·la de Bella Nur, Flora s’endinsa la història que explica en la novel·la: coneixem a la Marina Ivannova, filla d'un amor proscrit, òrfena que va obtenir una herència notable que li ha permès seguir a Tànger i fer-hi un hotel o un dia arriba en Paul, un home carregat de misteri amb una història tomentosa al seu darrera que s’anirà posant al descobert a mesura que Flora va llegint la novel·la. Ella relata la seva vida a Tànger convivint amb el cos de la seva mare embalsamat de cera per la bogeria del pare que la va traslladant allò on van a viure, la seva acomodada vida de rica nena jueva amb els seus avis materns en una ciutat repleta de llum, color i olors; la seva trobada amb Paul ja adulta, amb qui viu un amor intens, i la sobtada desaparició d'aquest. La història que es veu narrada en el llibre va coincidint en les descobertes que va fent la Flora després de conèixer a l’Armand, un marsellès originari de Tànger que ha vingut a vendre l’antiga casa familiar a on descobreixen una fotografia en la que hi ha una noia que lliga perfectament amb la protagonista de la novel.la. Creixen les sospites de qui és Bella Nur i quina relació té amb Paul Dingle en la seva història i en la seva desaparició.

Arriba un moment en que la Flora ja no sap que és la realitat i que la ficció, ja que la novel·la que està llegint i seguint es barreja amb la seva pròpia activitat.

La possibilitat d’un doble joc de la Bella Nur i la seva possible relació amb l’Alisha, nom que apareix en el penjoll berber que havia agafat al Paul és va confirmant i també aquets descobriment comporta l’esclariment de la història de la novel·la i també acaba descobrint-se la personalitat del Paul.

La novel.la es llegeix molt bé, en alguns moments la duplicitat de relats pot fer generar alguns dubtes i confusions, però està tot molt ben plegat i ben soldat per confegir una molt bona narració.

El llibre també va explicant l’evolució de la personalitat de la Flora que finalment troba el seu camí i se sent alliberada .

Niebla en Tánger
Cristina López Barrio
Finalista Premio Planeta 2017
Autores Españoles e Iberoamericanos
Editorial planeta
Barcelona novembre 2017

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local