A la memòria d'en Fernando Justicia Martínez

Transmetre el que vull dir és més difícil del que pensaba, pero tu ho vals, Fernando.

El 28 de setembre farà tres anys que ens vas deixar amb el cor minvat i l'ànima extraviada.

I com podem transferir al mon el teu llegat? Hi ha tant a dir, que millor comencem.

Vas esser professor de l' INSS Les Marines a Castelldefels. En realitat, desprès de fer incursions pel mon de l' economía i les finances, et vas adonar de que la teva veritable vocació era l' ensenyament. I vas aprovar amb la nota màxima una oposició a mestre, dedicant-te a impartir matemátiques.

Mai se t´havía vist tant feliç. O sí, pero dins un altre àmbit, el familiar, el de pare; sobretot quan va neixer el teu fill, que juntament amb ta mare eren els teus dos amors.

La teva dedicació era vocacional, era un brot natural de les teves artèries. Et preoucupaves pels teus alumnes amb un respecte infinit, sense traspassar la línea vermella, i si hi detectaves un problema greu trucaves de seguida a les families.

Et portaves els problemes i la feina a casa dins la teva motxilla, i aquest el teu taranà, et va fer atípic i digne de la estimació d' alumnes, companys de feina i en definitiva de tothom que t' énvoltés.

Et vas aturar per darrera vegada a Vilanova i la Geltrú, on vas romandre tres anys al INSS Mir per acabar recalant a l' institut Manuel Cabanyes. Allà paraves a dinar a casa dels teus pares, que encara viuen al mateix lloc, els plats que et cuinava ta mare, la María.
Tant al marc personal com al professional estaves ple de projectes, treballant colze a colze amb la Consellería d' Educació per implantar noves estrategies que facilitessin l' aprenentatge de les tant temudes matemàtiques.

Et van quedar massa coses a fer, d'entre elles viatjar amb el teu fill al Japò; però el temps que vas passar amb nosaltres, el vas aprofitar al máxim, perque vas gaudir de donar tot de tu mateix als altres. I aixó fa que els altres gaudim de mantenir al nostre record la teva existència com un regal inestimable.

Fernando, el teu fill, els teus pares, la teva germana, els teus alumnes, i, en defiinitiva tots aquells que vam tenir la sort de trovar-nos amb tu al camí, sentim un gran orgull de cridar al vent que vas formar, formes i formaràs sempre part de la nostra vida.

Fins la propera, amic.