Desvetllar el cor de la Humanitat

Aquesta triple dimensió no només defineix l’individu, sinó també la manera com, col·lectivament, hem construït la nostra societat.

Durant dècades —potser segles— hem prioritzat el cap. Hem posat el focus en el coneixement, en el progrés, en la capacitat de produir, competir i créixer. Hem après a tenir més, a protegir-nos millor. Però aquest camí també ens ha dut a dividir-nos: blancs i negres, homes i dones, dretes i esquerres, creients i no creients, joves i grans, rics i pobres. Fins i tot en allò més quotidià, com l’esport, ens organitzem en bàndols oposats. Partits, ben partits i barallats. Guanyar ha esdevingut l’objectiu.

Aquesta dinàmica competitiva ha tingut conseqüències evidents. D’una banda, ens ha fet avançar de manera extraordinària en el coneixement i la tecnologia. Avui el món és més petit que mai: ens comuniquem a distància en temps real i som capaços de plantejar-nos l’exploració d’altres planetes. Però, de l’altra, aquest mateix impuls ens ha fet oblidar quelcom essencial: el cor.

El cor, que a cada batec ens recorda que tots hem nascut igual i marxarem de la mateixa manera (i no ens endurem res). També ens recorda la regla d’or compartida per tantes cultures: “fes als altres el que voldries que et fessin a tu”. Tanmateix, aquesta veu ha quedat sovint silenciada. El resultat és el que veiem avui: guerres, violència, desigualtats extremes i una degradació creixent del Planeta. El “campi qui pugui” elevat a sistema.

Ara bé, també hi ha signes d’esperança. Davant l’absurditat del moment - països destruïts, vides truncades, decisions polítiques desconnectades de la realitat humana - moltes persones estan despertant. Arreu del món emergeixen iniciatives que posen el focus en la cooperació, la solidaritat i una economia de proximitat, col·laborativa i respectuosa amb la natura: cooperatives, ONG’s, grups de consum, bancs del temps, monedes socials, així com moviments de transició, decreixement, permacultura, agricultura regenerativa o energies renovables, entre moltíssims projectes culturals i artístics. Són expressions d’un cor col·lectiu que vol tornar a bategar amb força.

El repte, però, és evident: com poden aquestes iniciatives locals tenir un impacte real en un món globalitzat?

Potser la resposta passa per construir símbols i moments compartits que ens uneixin més enllà de les diferències. En aquest sentit, la proposta del “cor de la Humanitat” pren tot el seu sentit: establir un objectiu col·lectiu que es materialitzi cada 10 de desembre (aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans) en una Festa reivindicativa mundial pel Planeta, la Pau i els Drets Humans. 

Però no es tracta només d’un esdeveniment puntual, sinó d’un procés viu i participatiu. D’una invitació a fer visible, dia a dia, una altra manera de viure i de relacionar-nos.

Per anar preparant aquesta FESTA, a part de totes les iniciatives que puguin anar sorgint arreu, proposem una acció senzilla i molt simbòlica: convidem a tothom a crear el seu propi cor públic, de cartró (si pot ser amb cartró reciclat i pintat de vermell). Un cor que expressi els teus desitjos: si vols hi pots escriure una paraula, una frase o fer-hi un dibuix. Cada cor és únic, com cada persona.

Quan juntem aquests cors amb els d’altres persones fent la forma d’un cor més gran, tots junts ja fan visible l’essència del cor de la Humanitat. Allò que sovint és invisible - els sentiments, els desitjos, la voluntat de cuidar-nos - pren forma, color i presència.

I encara més: si agafem aquest cor amb les dues mans i allarguem i recollim els braços seguint el ritme d’una cançó, el gest col·lectiu simula el batec d’un cor viu i compartit. Un cor que no és només metàfora, sinó experiència. Que es veu, se sent i es viu en comunitat.

La cançó que proposem és “Ja no més guerres, volem la Pau” que té un ritme similar al batec del cor i s’inspira en la cançó Give Peace a Chance de John Lennon, i que cadascú la pot adaptar al seu idioma i amb les estrofes que vulgui i acompanyant-se de percusió, picar de mans i tot tipus d'instruments... esdevé un crit global... (com va dir Pete Seeger: "una bona cançó en un moment adequat, pot canviar el curs de la història”). La pots llegir i escoltar en aquest enllaç.

Així, el símbol esdevé acció, i l’acció esdevé consciència.

Per això és clau la implicació de tothom: escoles, universitats, entitats, empreses i també els governs locals. Cal generar espais de trobada, de creativitat i de consciència compartida. I, sobretot, fer que aquestes accions no siguin excepcionals, sinó habituals.

Podem començar amb gestos senzills: tallers oberts per crear aquests cors visibles, espais per compartir-los, moments per construir comunitat.

Ja tenim exemples que funcionen. Les Cantades Populars pel Planeta i la Pau, que fem a Vilanova i la Geltrú cada setmana, n’és una mostra. Com tantes altres iniciatives arreu del món, ens recorden una cosa essencial: que és possible: Que quan el cap, el cor i l’acció s’alineen, apareix una força transformadora real.

Vivim en un temps en què avancem molt ràpid tecnològicament, però sovint desorientats emocionalment. Potser la gran revolució pendent no és només científica o econòmica, sinó humana.

No es tracta de deixar de pensar. Es tracta de tornar a sentir. No es tracta de renunciar al progrés, sinó de donar-li sentit.

Desvetllar el cor de la Humanitat no és una utopia ingènua. És, probablement, una necessitat urgent.

Per això us animem a impulsar trobades col·lectives: per assajar la cançó, per fer bategar els cors junts, per compartir aquest gest que ens uneix.

Proposem també enregistrar aquests moments i compartir-los a les xarxes amb els hashtag #CorHumanitat   #CorDeLaHumanitat   #VolemLaPau  #HeartOfHumanity, fins a omplir-les d’un batec comú, visible i contagiós.

Fem que aquest cor no sigui només una idea, sinó una experiència compartida.

Moltes gràcies.