Temporal

Quo Vadis platges de Sitges?

Imatge de la platja de la Bassa Rodona. Eix

Imatge de la platja de la Bassa Rodona. Eix

Dimarts passat, dia 11 de febrer, a les jornades participatives sobre les platges de Sitges em vaig quedar sense poder participar, com molts altres, per manca de temps. Es va parlar molt de la problemàtica però molt poc sobre les solucions.

Tot i això, es va parlar una mica de la regeneració de platges amb dragues. Fins i tot, algú va parlar de portar-la en camions. Per a mi, aquesta solució només té dues variants: la dolenta i la pitjor. La pitjor és la que es va fer en els anys 90, amb destrucció de praderies de posidònia, tal com molt bé va descriure en Fric Malagelada en la seva intervenció («la draga anava seguida per l’estela de posidònia destruïda»). La dolenta és la que es fa en l’actualitat, sense destrucció del fons marí però amb moltes molèsties als banyistes, amb un dubtós efecte sobre la biodiversitat en la mateixa platja i amb un cost en centenars de milers d’euros que s’emporta la primera llevantada de la temporada. I així cada any molts euros acaben al fons del mar i molta energia és malbaratada.

Algú va parlar (crec recordar que el president de l’Associació de les Platges de Sitges) dels deures que els diferents governs municipals no han fet en els darrers anys. No és del tot cert. Sembla que no es facin els deures però jo diria que el que passa és que es fan massa lentament.

Per exemple, en la legislatura 2003 -2007 es va crear una Comissió d’estudi de les platges de Sitges i vam arribar a unes conclusions. Encara recordo, entre altres, les sàvies observacions de l’enyorat Manel Carbonell. Potser el resultat d’aquells treballs, avalats per cientiífics especialitzats en la matèria, mereixerien una actualització. I després caldria una prova pilot, però no a una platja que té sorra, molta o poca, com la de sant Sebastià. No hi guanyaríem si la féssim a platges que pateixen els embats del mar i que més sorra no en poden perdre perquè ja no en tenen? La de la Bassa Rodona, per exemple. O la de la Riera Xica, abans de l’estàtua, on va caure fa anys el passeig. Allà hi tenim molt poc a perdre i molt a guanyar.

Comencem aviat perquè el temps passa ràpid i el canvi climàtic el tenim a les portes.

 

Andreu Bosch

President de l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf 





També et pot interessar