Cal un pla de xoc social, la reformulació del model econòmic i garantir els recursos sanitaris

Des de fa anys el Vendrell i el Baix Penedès arrosseguen greus mancances i problemes econòmics. Ara es presenta un futur difícil i poc esperançador si no s’implementen reformes estructurals necessàries per sortir de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 enfortits i sense deixar a ningú enrere.

Un estudi de la URV assenyala el Baix Penedès com la comarca on la crisi econòmica provocada per la Covid-19 tindrà més incidència. És la conseqüència de les debilitats del model econòmic de la comarca, la dependència dels serveis i del turisme, i fins la crisi del 2008 de la construcció. En aquestes condicions una part important de la població treballa fora del municipi i els successius governs municipals no han estat capaços de donar solució a temes com ara l’emergència habitacional.

Tenim una societat civil i grups de voluntaris que han respost positivament a l’emergència provocada per la Covid-19. La ‘Xarxa de Suport Mutu del Vendrell’ ha atès les necessitats de persones en situació de risc o vulnerables; ‘Fils amb cor’ ha cosit mascaretes i bates de protecció; l’Associació de cosidores del Baix Penedès’ ha fet bates amb recursos propis; els “makers” han fet EPIS pels sanitaris amb les impressores 3D. De forma altruista, i vist que l’administració no hi arribava, moltes persones s’han implicat per combatre les conseqüències de la pandèmia.

Ara, en aquesta situació d’emergència calen mesures urgents, com la compra de material de protecció pel personal de l’Hospital comarcal i de la resta de centres de salut del municipi. Cal activar un comitè de gestió de la crisi, que compti amb representació tècnica, política, dels professionals sanitaris, farmacèutics, dels treballadors d’altres serveis, de la societat civil i de totes aquelles persones i agents que estan combatent a la Covid-19 al nostre municipi.

De cara al futur cal preparar una proposta de consens que ens permeti sortir enfortits d’aquesta crisi. Per això plantegem des d’ara treballar conjuntament amb tots els grups municipals, entitats i amb la participació de la societat civil, cultural i econòmica, en tres eixos:

1) Un pla de xoc social i econòmic que no deixi desemparades a les famílies/persones i eviti el tancament d’empreses. Això passa per una reestructuració pressupostària per atendre les necessitats no previstes. Entre altres, garantir que no es tallaran els subministraments bàsics i donar resposta a l’emergència de l'habitatge, ara més que
mai; garantir els drets dels treballadors de les empreses externes que presten serveis municipals i que l’Ajuntament faci de mediador per a tal d’evitar acomiadaments o ERTOs.

Igualment cal un programa de treball en xarxa i interdisciplinari entre els diferents serveis de salut, de serveis socials i d’educació per garantir que la sortida d’aquesta crisi no deixa enrere ningú, com va passar amb les darreres crisis econòmiques. Alhora s'hauria d'impulsar un pla de reactivació econòmica per tal d'evitar el tancament d'empreses i dotar d’ajudes a les pimes i autònoms en aquests moments de necessitats.

2) Hem de reformular el model econòmic. Ja no serveixen els petits canvis, cal una transformació profunda, estructural, que s’ha de fer en clau de sostenibilitat (mediambiental, econòmica i social) i que ha d’impulsar l’ocupació i la creació de llocs de treball dignes. S’ha de donar suport a iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa, i amb una planificació econòmica amb estratègies d’abast ampli. I defensar a la vegada un sector públic fort. Cal reactivar el sector agrari des d’una perspectiva ecològica, de proximitat, reorientar l’oferta turística i protegir petit comerç garantint lloguers justos pels comerços de proximitat i establir línies de suport a l’activitat econòmica amb mesures com la creació d’una moneda local i social. S’ha d’estimular la creació de serveis municipals de treballs de cures i atenció domiciliària a través de persones en situació d’atur o sense prestació, per atendre infants, gent gran i persones dependents, realitzar tasques de neteja, manteniment de la llar, etc. a través de la mediació o contractació directa per part de les administracions locals.

3) Hem de treballar per garantir els recursos sanitaris de la població i unes condicions laborals dignes als serveis públics. Les conseqüències de les retallades en els pressupostos de la sanitat pública són, avui dia, més evidents que mai. Cal una reflexió en aquest sentit i defensar des dels municipis una sanitat universal, de qualitat i que compti amb els recursos adequats.

Imprescindible per a garantir la salut de la població i la seguretat i dignitat dels treballadors sanitaris. Des de l’Ajuntament és necessari prendre partit i denunciar aquesta situació davant les administracions que compten amb competències directes sobre el sistema de salut pública. Les conseqüències de les retallades en els pressupostos de la sanitat pública, són ara més evidents que mai.

Hem de capgirar l'ordre de prioritats en aquesta societat, sense això no podrem tirar endavant. És més important que mai entendre que la política és l'eina de transformació de la societat, per esdevenir aquella que volem arribar a ser.