Dia de l’Orgull LGTBIQ+

28 de juny un dia per a celebrar, un dia per a reivindicar

Jesús Terán Martínez. Eix

Jesús Terán Martínez. Eix

El 28 de juny de 1969 a Stonwall (New York), a un bar de "mariques", un grup de policies, varen fer una de les seves habituals batudes en aquest tipus de locals. Els clients del local, varen dir prou a les vexacions i humiliacions, que per sistema la policia els sotmetia, consentides per una societat profundament homòfoba i masclista, per primer cop es van enfrontar a l'estatus quo, els policies van sortir apallissats i durant dies van seguir els disturbis per la ciutat.

El més important, és que per primera vegada els col·lectius LGBTIQ+, que durant segles van patir desigualtat i discriminació per la seva identitat i orientació sexual, es van revelar, contra la manca de drets i sobretot van perdre la por.

A partir d'aquí un camí sense retorn, el 26 de juny de 1977 la primera manifestació gay organitzada pel FAGC (Front d'alliberament gai de Catalunya), amb més de 5000 persones a les Rambles de Barcelona, evidentment va acabar com el rosari de l'Aurora, a casa nostra per fi el col·lectiu també va perdre la por.

Poc a poc, tot i la pandèmia de la SIDA, es van fer molts avanços, una llei de matrimoni entre persones del mateix sexe s'aprova el 2005, l'any 2014 el Parlament de Catalunya aprova una llei per a garantir els drets LGBTIQ+ i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya, de fet, a 30 països de tot el món és legal el matrimoni entre persones del mateix sexe, d'ells 14 són a Europa.

Una mostra d'aquests avenços el tenim a la nostra Comarca, Sitges on des dels anys 50 si han traslladat a viure moltes persones LGBTIQ+ i que no sense alguns problemes puntuals s'ha convertit en un referent com a poble tolerant i obert on pots viure lliurement la teva identitat sexual.

Però la lluita ha de seguir, considerant que gairebé 800 milions d'habitants del planeta pertanyent al col·lectiu LGBTIQ+, és esgarrifós que més d'un 80% viuen en països sense cap respecte pels seus drets, patint discriminació, repressió, tortures i fins i tot la mort. Persones obligades a viure amagats, amb vides falses, en definitiva dins l'armari.

Pensem que d'aquests 156 milions de persones que viuen en països "amics" tampoc ho tenen fàcil, i menys en aquest temps d'involució de drets, i retrocés de valors democràtics, com la reducció de llibertats, la politització de la justícia, la dràstica reducció de la igualtat i la manca de pluralisme, com a resultat, és més important que mai reivindicar els drets del col·lectiu LGBTIQ+, per no retrocedir ni un pas en els nostres drets, encara ens queda un llarg camí per recórrer, i desitjo que ho puguem fer tots plegats.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!