“Passeig del Carme”, un cant poètic a la ciutat

Vilanova i la Geltrú, 1980. La ciutat, encara grisa, viu immersa en una metamorfosi de canvis, els renascuts ajuntaments democràtics en són un dels catalitzadors tant en l’aspecte social com en l’urbanístic. Això encara trigaria a esdevenir al passeig del Carme, un magnífic escenari de la vida marinera de la ciutat que ja feia una colla d’anys que s’havia caracteritzat per un enrajolat de terrazzo granatós amb sanefa blanca, i una tímida piscina municipal, al davant mateix, símbol de la “modernitat” local. Un passeig amb efervescent vida nocturna i amb mítics bars com el Mauri, el Pachurri, o l’Equus. En definitiva, un espai prou singular amb palmeres i atzavares, que abans de la construcció del port acollia la tradicional estampa de les barques avarades sobre la sorra, a redós de les Ribes Roges.

En aquest context i espai Pere Tàpias (Joan Collell), A. Cardona i Torrandell i Francesc Burrull donen vida a “Passeig del Carme”, amb un LP enregistrat l’abril d’aquell any als estudis Gema-1 de Barcelona, i que ja es va poder sentir durant els recitals estiuencs a la plaça del Rei de Barcelona, on Tàpias el va interpretar compartint escenari amb Joan Isaac. Aquesta creació musical, liderada per Collell, denotava una línia de creació original, elements diferenciadors notables i un cuidat aspecte poètic. Un retrat lúcid i entranyable d’allò que va ser l’entorn més immediat i personal de Tàpias, tal com explicava en una entrevista al diari Avui a principi de l’any 1981. Una síntesi musical a considerar que mostrava una vessant totalment desconeguda, pel públic en general, del fins aleshores marxós cantautor Pere Tàpias.

La primera cara del vinil dona nom al disc “Passeig del Carme”. Una peça descriptiva de sis parts, com el mateix Tàpias explicava, que era protagonitzada per un gat i un gos que evoquen els renoms de vells amics pescadors, en un passeig que podria ser el de qualsevol indret català. Un sol tema dividit en ritmes diferents: sirtaki, bolero, swing, bossa, entre d’altres. L’encarregat de sintetitzar aquests estils va ser un jove Francesc Burrull que en feu els arranjaments i en portà la direcció musical. L’acompanyament instrumental es completava amb els incomparables Josep Maria Bardagí, Santi Arisa, Carles Benavent, Ricard Roda, Pedrito Díaz i amb en mateix Burrull que tocava piano i teclats. Finalment, tancant la fitxa tècnica, Joan Molas en portà la producció.

Tàpias hi posava la veu que provenia d’una enginyosa i descriptiva lletra, Burrull amb la seva virtuositat musical hi donava ritme i ànima amb la voluntat de mostrar les diverses influències musicals que té la ciutat. Això es completava amb el color i la forma que li atorgà Armand Cardona i Torrandell, amb el disseny d’una carpeta inoblidable caracteritzada per la seva personalitat artística amb els mateixos elements que descriu Tàpias estrofa per estrofa. Els tons rojos del mar banyat a la platja, les palmeres, les gavines, els gats... En resum, un resultat digne d’una tríada de professionals enamorats del barri mariner, Baix a Mar. “Una veritable obra d’art” com batejà el mateix Cardona i Torrandell aleshores.

Així doncs, “Passeig del Carme” és més una obra que no pas una cançó, tal com deia Tàpias al Diari de Vilanova el setembre de 1980, sensació que transmet quan s’admira i s’escolta. Una obra que s’ha anat sentint versionada en les darreres obertures del FIMPT amb noms com Carles Dènia, Gemma Humet, Toti Soler, Jordi Paulí o Elisabet Raspall, i que ja forma part de la suite musical de peces que caracteritza la ciutat retratada amb bellesa i molta humanitat. Enguany, ja en fa quaranta que s’enregistrà aquesta obra artística. Una peça musical que denota la sensibilitat que un Tàpias, a tall poètic, sentia per la seva ciutat.