Obituari

A tu Siscu l’Orellut

Francesc Nogueron i Joanaina Escales. Eix

Francesc Nogueron i Joanaina Escales. Eix

No se sap massa quan l’edat deixa de tenir valor i traspassa fronteres… Siscu, tot i portar-nos quasi 40 anys, la barrera es va trencar i, ben aviat vam compartir converses i estones inmillorables….

El meu Siscu, l’Orellut… què dir de totes les teves aventures i gestes per la pesca, per Vilanova, per la cuina marinera… sincerament no tinc paraules…. Tu, anaves més enllà del què eres i del què feies…. poc a poc et vas convertir en el “meu Siscu” en el “nostre Siscu”, en el Siscu de tots i, allà on anaves, a tots ens treies un somriure, ganes de treballar, de tirar endavant i d’estimar.

De tu he aprés molt, difícil expressar-ho en paraules, ben segur que cadascuna de les persones que t’ha conegut, han après un bocí de tu que l’ha fet, si més no, pensar i evolucionar com a persona.

De tu he après l’amor per les coses del dia a dia, pel teu estimat ofici, que lluies i te’n senties ben orgullós…. anar a la llotja… conèixer els vents… conèixer la nostra mar Mediterrània i estimar-la com poca gent crec que pugui estimar-la tantíssim… Descobrir-hi, fins i tot, el teu clot de l’Orellut.

He après l’amor per un bon ranxo, per un bon arròs “sobretot sense polvos ni llimona”... pel peix… què faríem Siscu sense peix? No hi ha peix millor que el de casa nostra… cap peix del món és tan meravellós com el de la nostra estimada mar.

Has viscut contra vent i marea, a vegades al límit, exprimint tot el què la vida t’aportava, fos bo o fos dolent… tu, sempre en treies força i sempre animaves a tots a tirar endavant, al teu costat les dificultats semblàven més fàcils….

Quantes converses viscudes, quantes anècdotes de la teva mare, de la teva àvia... Quant poder tenien les teves tradicions marineres, que amb dos ganivets amb forma de creu , eres capaç de tallar una tempesta i allunyaves les mànegues d’aigua ben lluny de la teva barca.

Siscu, sense tu hem perdut un personatge únic, un amic, un tècnic assessor, un pescador dels que ja quasi no existeixen, un amant de la cuina, un amant de la vida, un amant del risc i de la tranquilitat. Sort, Siscu, que has deixat una família meravellosa a casa nostra, els teus fills, els teus nets…. ells són encara el teu llegat i ells són una part de tu que Vilanova té l’honor de conservar.

També has deixat família de vida, tan aquí com a Mallorca, una família de vida que encara t’escolta i encara et demana consell.

Quedem-nos amb les teves paraules i saviesa, i et prometo, que com bé ens vas dir quan t’ho vam preguntar, tots i cadascun dels moments i etapes són i seran els més bonics de la vida.

Gràcies pel temps que ens has pogut dedicar, pel què has fet per les nostres tradicions, per la nostra cuina, per la nostra ciutat i per la nostra mar. T’enyorem, mai t’oblidarem.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!