El Vendrell: Capital Mundial del “ja ho estudiarem”

El Vendrell ha aconseguit una fita digna d’estudi internacional: convertir aparcar en una experiència de risc, supervivència i creixement personal. Aquí ja no agafes el cotxe per anar al centre. Agafes provisions, paciència i, si pots, una brúixola.

Perquè això ja no és mobilitat urbana. Això és un escape room gegant organitzat per l’Ajuntament.

El Vendrell ha passat de ser un municipi turístic a convertir-se en una expedició permanent a la recerca de la plaça perduda.

I el millor és que ens ho venen com a modernitat.

“Plans de mobilitat.”

“Més sostenibilitat.”

“Pacificació urbana.”

Clar que sí. Tan pacificat està el trànsit que hi ha conductors que després de quaranta minuts buscant lloc ja parlen sols dins del cotxe i negocien emocionalment amb els semàfors.

Aquí els ciutadans ja no condueixen. Fan ruta espiritual.

Tenim el mític Botafoc, aquell aparcament paranormal que només es manifesta quan hi ha eleccions, concerts, circs protestes...

La resta de l’any sembla un especial de Cuarto Milenio: testimonis asseguren haver-lo vist, però ningú aconsegueix trobar-lo quan realment el necessita.

I després arriba la frase estrella: “Estem treballant per trobar solucions.”

Una expressió preciosa que en llenguatge real significa: “Anem improvisant sobre la marxa mentre vosaltres continueu donant voltes consumint benzina i salut mental.”

Però la joia urbanística és la Riera de la Bisbal. Primer eliminen places. Després col·lapsen la zona. I finalment fan reunions per estudiar com solucionar el problema que ells mateixos han creat. És brillant. Piròmans presentant-se com a bombers.

I evidentment sempre apareix algú amb el discurs ecològic: “Cal reduir l’ús del vehicle privat.”

I tant. A aquest ritme el pròxim pas serà directament abandonar el cotxe a casa i baixar al centre amb mula, caiac o fe cristiana.

Mentrestant, les zones blaves de Coma-ruga i Sant Salvador són una autèntica obra mestra del model recaptatori modern. Durant anys tens espais gratuïts i, de sobte, descobreixen que encara quedava algun ciutadà sense pagar prou.

Problema detectat. Pintura blava activada.

Les xarxes socials del municipi ja semblen un mercat negre d’informació:

— “Hi ha una plaça lliure prop del CAP.”
— “On?”
— “Ja no. Un cotxe enorme s’hi ha tirat en diagonal com si conquerís Polònia.”

I després estan les presentacions oficials. Això és espectacular. Infografies futuristes, renders preciosos, discursos motivadors… sembla que anunciïn Dubai 2. I després la realitat és tu aparcant tan lluny que quan tornes al cotxe gairebé necessites canviar el padró municipal.

El més fascinant és la capacitat política de convertir cada problema en una oportunitat fotogràfica. Falten aparcaments? No passa res:

— quatre cons,
— una pancarta,
— dos micròfons,
— i una nota de premsa parlant de “transformació urbana”.

Solucionat.

Perquè al Vendrell poden faltar aparcaments, planificació i sentit comú… però a l’Ajuntament mai li faltarà pintura blava, inauguracions amb somriures ni imaginació per convertir cada volta amb cotxe en una activitat cardiovascular no subvencionada.