Educació social

La violència entre els/les joves...

Eix

Eix

Aquesta violència no és millor que la física, especialment quan es produeix de manera continuada en el temps, es pot exercir de formes diferents i les seves conseqüències esdevenen greus.

En els/les joves apareixen emocions d’ira, de ràbia o de tristor, sentiments que acaben degenerant en conductes violentes. Els professionals que treballem amb menors conflictius sabem que, quan s’intervé terapèuticament o educativa amb ells, no hi ha un factor únic que ens expliqui aquesta conducta, sinó que hi ha diferents causes.

Ens cal doncs identificar-les, alguns factors podem definir-los com una mancança afectiva, uns referents absents o un dèficit en la supervisió del que fan.

També en el desconeixement del grup d’amistats amb el que es relaciona, en el mal ús de les noves tecnologies, en la disminució de relacions interpersonals sanes, en la manca d’habilitats parentals per a educar amb models democràtics i positius i en la manca de límits i normes.

En alguns casos la violència entre els pares i ser víctima de maltractament, tant psicològic com sexual.

Hem de pensar doncs que l’escola o l’institut no es troben al marge de la societat, on els darrers anys ha crescut la violència entre iguals. Observem una forma de violència entre iguals que es caracteritza per ser intencionada i recurrent, on la víctima resta indefensa davant d’un/a atacant que té més poder físic, psicològic o social.

L’índex de delinqüència juvenil comença ser preocupant, també la violència amb la que els/les nostres adolescents es relacionen diàriament. Hi ha moltes violències com l’assetjament escolar, sexual, filioparental (l’exercida pels fills/es als pares).

Imatges on un grup de joves agredeixen salvatgement produeixen mal i indignació a la gran majoria de la societat. Què porta a un nen/a innocent a esdevenir un/a jove violent/a?

L’insult, directe o indirecte, és l’agressió més freqüent en l’assetjament, ser víctima de rumors, de robatoris, d’amenaces, de cops, o d’exclusió social. A banda l’ús d’internet i del mòbil, ha comportat l’aparició del ciberbullying, fent que la intimidació ja no trobi limitacions en l’horari escolar, ni en els espais físics. Aquest assetjament facilita l’anonimat, augmenta l’audiència i allarga una agressió, on l’insult, la burla o la humiliació resten penjades indefinidament a les xarxes.

En tots els processos judicials en els quals hi ha adolescents implicats, el departament fiscal compta per llei (L.O. 5/2000) amb un equip psicosocial especialitzat que realitza una avaluació psicològica d’aquest menor. Les conclusions es plasmen en un informe que facilita al jutge la decisió a l’hora de dictar sentència sobre quina mesura educativa serà la més ajustada per  aquest adolescent, 

Els/les professionals podem afirmar que no existeix un perfil únic, no hem de caure en etiquetes, ni tòpics, atenció! poden provocar una estigmatització a aquests/es adolescents. La psicologia i la criminologia, defensen una sèrie de factors de risc en el comportament violent o antisocial que estan relacionats directament o indirecta amb la família, l’educació, el context social i la pròpia personalitat de l’adolescent.

La por al rebuig social obliga a molts nois i noies a no denunciar aquestes agressions, motiu pel qual s’agreuja la situació, fent-la més difícil d’identificar. Cal educar als/ a les nostres joves que davant d’una situació de maltractament a l’escola, o a les xarxes socials que comparteixen amb els seus companys i companyes, no restin indiferents.

Generar confiança i escoltar, així ells i elles podran explicar la situació als pares, mestres, amics/gues, tutor/a... per poder posar en marxa els mecanismes per aturar-la.

Cada vegada surten a la llum més casos de violència de gènere entre parelles d’adolescents. Noies molt joves van als jutjats per denunciar determinades situacions de control a través del telèfon mòbil, manipulació psicològica i agressions físiques.

Les denúncies a menors per violència de gènere han implicat a molts menors, joves entre 14 i 17 anys denunciats per violència masclista.

Les xifres estan recollides en l'estadística anual de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L'òrgan de govern dels jutges considera "molt preocupant" l'increment de denúncies de maltractaments en què l'agressor és menor d'edat.

L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere és una institució creada l’any 2002 que té com a finalitat principal abordar el tractament d’aquestes violències des de l’Administració de Justícia. Actualment està integrat pel Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de Justícia, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el Ministeri de l’Interior, la Fiscalia General de l’Estat, les CCAA amb competències transferides en justícia, el Consell General de l’Advocacia Espanyola i el Consell General de Procuradors d’Espanya.

L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere és un instrument d’anàlisi i d’actuació que, en l’àmbit de l’Administració de Justícia, promou iniciatives i mesures dirigides a erradicar el problema social de la violència domèstica i de gènere.

Pels mitjans de comunicació s’ha parlat molt de la radicalització del jovent, estigmatitzant als i les joves per les conductes de grups reduïts. En la prevenció de la violència, l’esport s’ha convertit en un instrument de resolució de conflictes, de cohesió i de convivència social entre els infants i els joves.

És important saber (amb informació contrastada) que les sentencies dels jutjats de menors han dictat imposar més mesures (als menors no se'ls apliquen penes de privació de llibertat, però sí se'ls condemna a treballs reeducatius d'ajuda a la comunitat), a menors espanyols que a joves estrangers.

Molts joves, creuen,  que la violència és inevitable, que és habitual i que, si és de poca intensitat, no és un problema. Cal educar amb l’objectiu de condemnar la violència.

Si els infants es fan grans veient que la societat adulta usa i accepta la violència entre ells i elles serà complicat que els menors aprenguin a no utilitzar-la quan els sorgeixi un problema. Els i les  alumnes han de sentir que el professorat els ajuda a aconseguir els seus objectius i han de percebre a l’educador i educadora com la persona a la qual poder acudir a la recerca de solucions als seus conflictes.

Si els adults no respectem aquesta autoritat moral, els nens i joves tampoc ho faran. No podem viure en una societat en la que preval l’individualisme i difícilment es valoren conceptes bàsics com l’empatia, la cooperació o el respecte.

Els adults hauríem d’assumir la nostra responsabilitat i no culpabilitzar només als joves, cal parlar d’una responsabilitat compartida. Els educadors i educadores socials que treballem amb adolescents, parlar d’empatia i d’assertivitat ens és molt difícil si estan immersos en una societat que no defensa aquests valors..

Martin Luther King va escriure més de 1500 sermons i diversos llibres (Atlanta, 15. 01. 1929 - Memphis 4.4.1968). Fou el líder més important en la lluita pacífica dels afroamericans per tal d’aconseguir els seus drets civils. “Em nego a acceptar la visió que la humanitat està tan tràgicament lligada a la nit fosca i sense estrelles del racisme i la guerra que el brillant estiu de la pau i la fraternitat mai no es pot fer realitat ... Crec que la veritat desarmada i l'amor incondicional tindran la paraula final. La pau autèntica no consisteix en la mera absència de tensions; és la presència de la justícia. La teva veritat augmentarà tant com sàpigues escoltar la veritat dels altres”.

 

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!