
L’educació de la princesa
Coneixent els Médicis, com no li posin excel·lent no surten a cap altra pintura. De ben segur que la junta d’avaluació serà una hagiografia, un cant de lloança
- Jordi Larregola |
- 26/06/2022 9:29:56
Coneixent els Médicis, com no li posin excel·lent no surten a cap altra pintura. De ben segur que la junta d’avaluació serà una hagiografia, un cant de lloança
Fan molta por els personatges que saben quin és el bé dels alumnes o de la gent gran o dels catalans… Molta
Selectivitat és una prova que, combinada amb l’expedient del batxillerat, endreça els alumnes de millor a pitjor qualificació i estableix, per tant, un ordre
El que em molesta és que no pugui fer entendre què succeeix de veritat en un institut o escola ara mateix, en el món real. No em creuran
Cal un canvi i començar a dir en veu alta allò que fa lleig de sentir: que ens hem d’arremangar i pencar i exigir
Estem aconseguint la farsa perfecta de reduir les estadístiques de fracàs escolar i, alhora, tenir la meitat de la població jove incapacitada per a l’accés autònom a la cultura
Home noi! Que no et cal tenir a la memòria el que pots trobar a Google! En l’era del coneixement a la xarxa és una pèrdua de temps i de recursos esforçar-se per omplir d’andròmines la memòria
Malgrat tot, fins i tot malgrat els seus defectes, la justícia és l’últim reducte d’una legitimitat democràtica que es va erosionant més de pressa del que ens pugui semblar
Aquí no hi ha posició ideològica que valgui. Ens hem de regir pel rigor. L’escola ha de transmetre i ha de formar
Si tothom assolís una competència general en jocs, sense haver jugat mai a res, podria jugar a qualsevol cosa. Brillant
Transformar tot aquest corrent caòtic d’informacions en coneixement ens costarà un esforç personal llarg i, lamentablement, sempre incomplet
El fet que no ens hagin detectat com a oportunitat de salvació -ja no dic de negoci- em fa posar en alerta. A veure si no serem tan segurs? Mira que si tancar-se amb trenta adolescents diferents cada hora resultés una conducta arriscada?
Hi ha dues formes d’aproximar-se al fet educatiu. La primera és mirant-se el melic i la segona, mirant els alumnes
Gràcies conseller Bargalló. Gràcies també a tota la resta d’ineptòcrates. Heu fet de la meva vida una aventura. Si algun dia aquest episodi el transformo en una novel·la a l’estil de les que llegia d’adolescent, us prometo que us la dedicaré
Catalunya i Espanya tornen a recular en un informe internacional sobre l’assoliment de les matemàtiques i les ciències a 4t de primària. Maleïts informes! Quina mania tenen en avaluar aprenentatges!
Segur que centenars de petites ocasions de conversa, d’interès, de coneixença m’han passat per alt per culpa de les presses i les urgències absurdes. En canvi, com a educador, em dedico professionalment a recollir tots els moments que puc d’aquesta mena
Quin mecanisme posareu que sigui més just per accedir a la universitat? La nota de batxillerat?
Si aquesta és la legislació vigent, esquinçar-nos la vestimenta perquè el govern intenta -per fi- donar-li compliment sembla absurd. Hauríem d’aplaudir que alguna de les lleis en vigor sigui respectada, no passa sempre
Si els contagis es disparessin la responsabilitat seria nostra, que per això serveixen els protocols. O què us pensàveu? Que seria per no haver contractat prou professors, no haver trobat espais i no haver concretat res fins quinze dies abans?
Tant de bo m’equivoqui però fa la sensació que estem esperant el juliol i l’agost, a veure si amb un estiu tòrrid el virus s’esmorteix i el quinze de setembre passem tots amb una mascareta de paper, un sabonet, molt voluntarisme i un copet a l’esquena
Al conseller, el fet de tenir classes de religió musulmana, potser fins i tot més concorregudes que les seves alternatives, li semblava contrari a una essència catalana que caldria preservar
Quan l’escola ha perdut la seva funció de custòdia, s’han fet mans i mànigues per, almenys, entretenir-los. Si no poden estar a l’escola, com a mínim, que aconsegueixin tenir-los una bona estona enganxats de manera autònoma a una pantalla
No sé si a una distància de dos metres un infant parlarà en confiança, explicarà les seves pors, les seves angoixes, els problemes familiars o les seves dificultats acadèmiques. No sé si a dos metres seré capaç de sentir-lo, d’empatitzar
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresSi voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!