La transparència al Vendrell: moda o voluntat?

Amb el lema “Transparència, seguretat i consens” els socialistes vendrellencs, amb Martí Carnicer al capdavant, guanyaren les eleccions municipals de 2011. Però també, amb el nom de la transparència la Generalitat ha impulsat un portal web anomenat transparencia.gencat.cat en el que concentrar tota aquella informació d'interès general o, el govern espanyol ha aprovat la famosa llei de la transparència, que pretén restaurar la confiança en les institucions públiques. Tot i així, és això la transparència?

En aquest sentit, el secretari de comunicació de l'executiu català, Josep Martí Blanch, avisava dels perills als que s'enfronta la transparència quan es sotmet a la voluntat dels polítics. Entendre-la com una moda, com un producte acabat o com un miracle que ha de restablir de manera immediata la confiança de la ciutadania amb les institucions, perverteix l'objectiu de la transparència i la converteix en un argument partidista pel que acusar o, al contrari, premiar-se, sense que hi hagi una voluntat efectiva de ser transparent.

A nivell municipal, un exemple per mesurar la transparència dels diferents ajuntaments de la nostra comarca és l'Infoparticipa, eina creada pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (pertanyent a la Universitat Autònoma de Barcelona) i que permet comprovar, a través d'un mapa interactiu, el compliment d'una sèrie d'indicadors per part dels consistoris catalans. D'aquesta manera, s'examinen aspectes bàsics com la informació donada dels representants polítics al govern i a l'oposició; com es realitza la gestió de recursos col·lectius; quines han sigut les actuacions del consistori o quins instruments té la ciutadania per avaluar la tasca política.

Un dels ajuntaments que han estat avaluats per l'Infoparticipa ha estat el del Vendrell, que en poc més d'un any ha passat d'un suspès a complir amb el 85,37% dels indicadors exigits. Aquesta millora s'ha fet a través de posar a disposició de tots els vendrellencs i vendrellenques informació tan bàsica com la biografia dels càrrecs electes o el document d'acords entre les quatre forces del govern municipal.

Però té l'Ajuntament del Vendrell vocació per ser transparent? De fet, el consistori vendrellenc encara té molt camp per recórrer. Si fa uns dies que el ple aprovava prescindir de les actes en format digital en favor de la gravació d'àudio al·legant la “modernitat” d'aquest sistema; qüestions com la publicació d'una relació de llocs de treball de la Corporació o, encara quelcom més bàsic, la contrastació pels serveis informatius de les notes de premsa són inexistents. I no només això, voluntat de transparència és complir amb aquells indicadors més molests i que al capdavall donen la informació més útil per la ciutadania: eines per seguir el compliment del pla de govern o publicar les subvencions atorgades per l’Ajuntament a les entitats del municipi esdevenen informacions molt més rellevants que la biografia dels nostres regidors i regidores.

Complementàriament a la transparència, l'Ajuntament del Vendrell té una gran deficiència en quant a la participació ciutadana: el reglament que estableix i regula aquesta matèria no ha estat presentat, ni tampoc existeixen eines de participació per l'elaboració i/o el seguiment del pla de govern o altres plans municipals ni s'informa sobre mecanismes de participació al web. Un altre exemple de la desídia del consistori vendrellenc és el “ple d'estat de la vila”, que tot i contemplar-se amb caràcter anual al reglament orgànic municipal, l'any passat no va celebrar-se, a diferència d'altres municipis del Penedès com Sant Sadurní d'Anoia o Vilanova i la Geltrú que sí que el duen a terme.

Com deia en Martí Carnicer: la transparència és una referència cada cop més rellevant en la gestió pública, però per posar en valor la participació i la col·laboració de tots els ciutadans en la tasca de construir un millor futur pel Vendrell cal entendre la transparència com Ítaca: no un destí al que hem arribat a través de complimentar una sèrie d'indicadors, sinó com un camí llarg que hem de recórrer amb perseverança i voluntat.