Manifest de Sant Pere de Ribes

PER UN MODEL URBANÍSTIC I TERRITORIAL COORDINAT, ACOMPASSAT I RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT.

L'especial configuració geogràfica de la comarca del Garraf, amb uns municipis costaners abocats al mar i d'altres viles i pobles inserits en el massís calcari o en els passadissos ha comportat al llarg de la història que la voluntat dels homes i les dones que hi han viscut s'hagi hagut d'imposar a un aïllament de les rutes principals terrestres i a les dificultats pròpies d'un terreny amb pendents pronunciats i escassetat d'aigua. Nogensmenys, hem gaudit i gaudim d'un clima benigne, d'una llum particular i d'una orientació cap al mar que particularitza la nostra geografia física i humana. Estar amatents a la conservació de l'equilibri necessari entra assentaments i espai verd i no ocupat que actua de lligam, com a teixit conjuntiu de tot el territori, per tal de mantenir aquesta nostra especial característica creiem que ha de ser un dels objectius que guiïn l'actuació dels ajuntaments i també de la Generalitat de Catalunya.

Avui en dia, el Garraf és un territori caracteritzat per la seva qualitat de vida plegat també a una gran qualitat ambiental, i per la seva progressiva integració física i funcional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Augmentar la qualitat de vida amb la creació i dotació de nous i millors serveis als seus habitants, possibilitar un major creixement de la riquesa així com vetllar per la preservació de l'espai i de les condicions ambientals, són, per als homes i les dones socialistes, tres de les fites que d'atènyer l'actuació en matèria d'ordenació del territori.

El procés d'integració física i funcional de les nostres viles i ciutats a la Regió Metropolitana de Barcelona és un fenomen ambivalent que ofereix possibilitats però també amenaces. Així, fruit d'aquest procés, la població del Garraf va augmentar en 30.232 persones en el període 1991-2001 arribant als 107.147 habitants en aquell any, amb un creixement percentual del 39%, el segon més alt de Catalunya per darrera del Baix Penedès. Aquest creixement ha comportat un rejoveniment de la població, un augment del nivell de formació d'aquesta i un augment també del nivell de renda mitjana però també una gran ocupació de sòl en funció residencial. Des del PSC, considerem totalment positiu el creixement experimentat, aquesta nova saba que ens aporten els homes i les dones que en els darrers anys han vingut a viure a aquest territori. Tanmateix, aquest fet ens obliga a una bona planificació urbanística per poder oferir els equipaments educatius, sanitaris i socials necessaris, a dotació de sòl per a activitats, a assajar de compactar el creixement residencial, a preservar sòl com a espai verd i lliure i a exigir un bon sistema de transport públic amb la capil·laritat suficient per donar cobertura a tota la comarca.

Alhora, hem d'estar especialment amatents als processos actuals de creixent complexitat que difonen el fet urbà en el territori i que afecten profundament la naturalesa i l'estructura de la població resident, els seus hàbits socials, la terciarització de l'economia i les mutacions en la producció industrial. La Barcelona que a efectes de funcionament estava compresa entre el Besós i el Llobregat ha eixamplat els seus límits i actualment podem parlar d'una ciutat entre la Tordera i el Foix. Aquest fet provoca, que la planificació i la gestió del territori, tradicionalment enteses com la construcció de la ciutat, de l'espai urbà, a més d'aquest àmbit hagi hagut d'anar desplaçant la seva atenció a l'espai no urbanitzat com a element actiu de la nova ciutat estesa en el territori. Veiem, doncs, pel que fa a urbanisme i ordenació del territori, però també a mobilitat i a promoció econòmica i creació de riquesa, que els límits administratius municipals no obeeixen a la realitat. Els socialistes ens proposem de fer front a aquest repte. Consegüentment, disposar d'instruments que ens assegurin una capacitat d'anàlisi i de comprensió per tal d'avançar-se i poder aprofitar els avantatges i minvar els perjudicis esdevé una necessitat en aquests propers anys. Els socialistes ens comprometem a treballar per a la creació d'una planificació territorial conjunta i a dotar-nos d'aquells instruments necessaris per tal que el procés d'integració constant en la Regió Metropolitana de Barcelona s'efectuï a favor de la nostra ciutadania i que ens assegurem la nostra pròpia manera de ser metropolitans.

De la mateixa manera que la Regió Metropolitana de Barcelona -la sisena aglomeració econòmica europea- s'estructura com una ciutat de ciutats constituït per una aglomeració central i un seguit d'àrees metropolitanes primàries a l'entorn de ciutats fortes i amb història, el Garraf constitueix un sistema urbà funcional amb un continu urbà a la costa, caracteritzat per l'embranzida del seu nucli central, la ciutat de Vilanova i la Geltrú, el potencial turístic de Sitges, la creixent constitució de Ribes-Roquetes com un pol d'atracció sense oblidar l'oferta de Cubelles, el corredors de Canyelles i Olivella.

El PSC, que ha treballat i treballa des del govern dels nostres municipis en alguns casos però també des de l'oposició en d'altres per la cohesió social, per la igualtat d'oportunitats i per complir el compromís de deixar a les generacions futures una comarca i unes expectatives de riquesa i de justícia millors que les que nosaltres hem trobat, sap que per modificar la realitat, primer s'ha de conèixer. No hem d'oblidar que ens trobem en una comarca amb el sòl escàs i, per tant, aquest constitueix un bé públic de primera necessitat a preservar. Les 18.408 hectàrees de superfície ens delimiten com la comarca més petita després del Barcelonès, amb un territori de superfície útil de 13.174 hectàrees. Actualment un 9% està qualificat de sòl urbà, un 12% de sòl urbanitzable residencial i un 2% de sòl urbanitzable productiu. Si tenim en compte que gran part de la població aspira a escurçar el temps de desplaçament entre on viu i on treballa, sembla lògic haver de programar més sòl per a activitat econòmica i alhora contenir el sòl de creixement residencial.

D'altra banda, de les 2200 hectàrees de sòl urbanitzable de la comarca destinat a ús residencial, 1.600 ho són com a zones de baixa densitat. Moltes són producte d'implantacions no regulades dels anys setanta creades sense planificació i sense els serveis bàsics. Alhora, creix dia a dia el nombre de gent que hi resideix de manera permanent. Des de l'òptica del socialisme democràtic, hem de conciliar la menor ocupació possible de sòl amb què els ciutadans residents en aquests llocs tinguin les mateixes condicions d'accés als béns, serveis i satisfacció de les necessitats que la resta. No ens podem enganyar: és, sens dubte, una tasca feixuga i difícil però necessària si volem augmentar la qualitat de vida i mediambiental de la comarca i aconseguir majors índexs de cohesió social però també territorial.

El planejament territorial ha de contemplar les necessitats d'habitatge de segments importants de la població, avui en dia amb grans dificultats i en molts casos amb la impossibilitat pràctica i real de poder emancipar-se o obrir-se noves perspectives. Tot i la gran quantitat d'habitatges iniciats i acabats en aquests darrers anys, el preu de l'habitatge a la comarca ha anat creixent de forma imparable, la qual cosa demostra que la fixació d'aquest preu es basa no en l'oferta de més habitatges ni en l'aconseguiment de sòl més barat sinó en la possibilitat de mitjançant l'endeutament poder fer front a pagaments que molts cops arriben a les 2/3 parts dels ingressos familiars. En aquest sentit, els socialistes ja ens vam pronunciar en la discussió de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i ho continuem fent per tal que existeixi una dotació propera al 50% d'habitatge de protecció en les nous plans parcials -superior, per tant, al 20% actual- , a més d'incrementar la cessió d'aprofitament públic per tal de dotar dels majors serveis a la nova àrea però també de reequilibrar i millorar l'espai urbà ja construït.
Per tot això, les candidates i els candidats socialistes de Canyelles, Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú volem manifestar que els criteris sobre urbanisme i ordenació del territori que defensem s'agrupen en els tres eixos bàsics del desenvolupament sostenible: economia/competitivitat, equitat/cohesió social i ecologia/conservació ambiental. D'aquests criteris es desprenen les següents propostes:

1) Tot i la manca encara del Pla Territorial Metropolità, i sabent que la Regió Metropolitana de Barcelona és la nostra manera d'estar a Europa i al món, som conscients que el planejament urbanístic depassa els estrictes àmbits del municipi. Per tant, prenem el compromís de coordinar-nos en aquest àmbit per donar una millor resposta a les demandes dels nostres ciutadans i per tenir el pes específic necessari en els nous òrgans de planejament regionals i nacionals.

2) Aquest model d'urbanisme i ordenació territorial coordinat, tot i la innegable jerarquia de les viles i ciutats que componen el Garraf s'ha d'establir des del consens i partint del municipi com la realitat més viva.

3) Aquest urbanisme i aquesta ordenació del territori consensuats i coordinats han de contemplar la localització espaial de les persones i les activitats econòmiques, la protecció de la natura i del medi ambient i la reducció dels desequilibris socials i territorials.

4) El fort creixement demogràfic experimentat per la nostra comarca ens obliga, per responsabilitat, a preveure el sòl necessari i la localització de tots els equipaments i serveis que mantinguin i encara millorin la qualitat de vida que gaudim. Tot i que ja ha estat objecte d'altres pronunciaments, ens cal preveure nous equipaments sanitaris d'àmbit de barri, local i comarcal així com llars d'infants, escoles i instituts d'ensenyament secundari des d'un planejament comú, coordinat i consensuat.

5) De la mateixa manera hem de preveure les necessitats d'instal·lacions que assegurin el consum necessari d'energia elèctrica, la disponibilitat d'aigua així com un bon sistema de depuració i reaprofitament.

6) El sòl és un bé escàs a les nostres contrades. El sostre poblacional del planejament actual de 227.000 habitants necessita una revisió a la baixa perquè de complir-se portaria a la congestió territorial i a la minva d'un futur productiu diversificat i equilibrat que, per portar-se a terme, necessita de sòl per a activitats econòmiques.

7) El nostre model contempla la planificació i el llançament de promocions d'habitatge públic que facin front a la demanda real, principalment d'aquells joves i de gent gran que no poden accedir al mercat lliure de l'habitatge. En aquest sentit, revisarem el nostre planejament general perquè possibiliti la creació d'un parc públic d'habitatge de lloguer. Alhora desenvoluparem una política comuna comarcal tant de detecció de les necessitats en el camp de l'habitatge com d'exigència a la Generalitat d'inversió tant en sòl com en construcció d'habitatges.

8) Si com creiem el Garraf s'ha de caracteritzar per la seva qualitat, aquesta s'ha de veure, s'ha de palesar en l'espai públic. Es tracta d'edificar menys i amb més qualitat. Els nous planejaments han d'incrementar les càrregues urbanístiques per aconseguir una espai públic comú d'alt nivell i alhora han de contemplar els costos de transport públic inherents al nou desenvolupament.

9) El nostre front marítim és una de les característiques que ens defineixen. La seva preservació, el bon gust estètic de les construccions a realitzar, la necessària contenció d'alçades són criteris que desenvoluparem conjuntament perquè sigui possible llegir i sentir la continuïtat de la nostra costa.

10) De la mateixa manera, tindrem especial cura dels corredors metropolitans d'espais oberts, en el nostre cas el parc natural del Garraf i el corredor del Foix que han d'actuar com de pulmó verd de la comarca i també poder oferir oportunitats d'activitats lligades al seu gaudi.

11) Ens dotarem d'una metodologia comuna per al tractament de les urbanitzacions que roturen el nostre territori. D'urbanització han de passar a ser ciutat i en molts dels casos això significa increment i canvi qualitatiu de l'espai públic, accessibilitat a tots els serveis necessaris, contenció i minva del sòl ocupat i augment de la densitat.

12) L'augment de la segona residència ens pot portar a un consum exagerat de sòl. Haurem de dotar-nos d'instruments i/o reclamar-los a les administracions pertinents per tal de congelar la quantitat de segones residències i afavorir el seu pas a primeres.

13) Només una inversió del mateix caire que el PDI a l'aglomeració central de transport públicen infrastructures ens els propers anys pot canviar la utilització massiva del transport privat. Així, no només per raons d'eficiència energètica i de costos ambientals sinó també per articulació territorial ens urgeix la construcció de la línia ferroviària entre el Garraf i l’Alt Penedès.

14) Ens comprometem a regenerar i enfortir els nostres nuclis històrics perquè siguin llocs de qualitat aptes per a la residència i per a l'activitat econòmica, així com a la creació de noves centralitats urbanes com poden ser l'Eixample de Mar a Vilanova i la geltrú o la rambla del Garraf a les Roquetes.

15) Promourem la redacció d'un Pla Director d'Urbanisme de la comarca del Garraf amb capacitat per gestionar les polítiques d'habitatge i d'oferta del sòl i que haurà de contemplar la promoció d'activitats econòmiques netes, la reducció del potencial residencial i la definició de criteris i indicadors de sostenibilitat i ser endegat i gestionat per una oficina tècnica pròpia.

16) Especialment en el camp del medi ambient, recercarem consensos sectorials mitjançant acords intermunicipals de geometria variable i institucionalització lleugera.

17) Donades les diferències territorials entre el Garraf i l'Alt Penedès, promourem un pol comarcal en aquest àmbit dins de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

18) Som conscients que la unió de municipis comporta beneficis per a tots els integrants. Així, cercarem la creació de xarxes de confiança entre els nostres municipis per a gestionar problemes concrets com pot ser la definició dels itineraris en bicicleta, la gestió del subministrament d'aigua, ...

19) Segurament, davant el procés d'integració metropolitana, ens caldrà disposar d'eines d'estudi i de prospecció pròpia i de mecanismes de coordinació amb la resta de territoris de la segona corona metropolitana i amb tota la Regió.

20) Finalment, estem convençuts que el Garraf pot atènyer el paradigma de la qualitat com un dels seus trets definitoris. Treballarem, per tant, perquè en el camp de l'urbanisme i de l'ordenació del territori, el garraf sigui un model de preservació del paisatge propi, dels recursos mediambientals i de bona gestió sostenible del territori.

21) Finalment cal preveure fer realitat el cablejat de tots els pobles i ciutat de la comarca del Garraf.

Sixte Moral, Candidat a l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú
Xavier Robert,Candidat a l’alcaldia de Canyelles
Josep Antoni Blanco candidat a l’alcaldia de Sant Pere de Ribes
Jordi Baijet, Candidat a l’alcaldia de Sitges
Juli Veciana, Candidat a l’alcaldia d’Olivella
Mª Lluïsa Romero candidata a l’alcaldia de Cubelles