Sindicatura de greuges

El Síndic alerta que la presó preventiva dels consellers destituïts és desproporcionada i podria ser anticonstitucional

Rafael Ribó lamenta la disparitat de criteris entre l'AN i el TS perquè no garanteix l'exercici del dret de la defensa

Primer pla del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en la compareixença el 3 de novembre de 2017 . ACN

Primer pla del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en la compareixença el 3 de novembre de 2017 . ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha qualificat de ''desproporcionades'' les mesures cautelars imposades als consellers destituïts i ha alertat que podrien ser anticonsitutcionals en no complir els articles 25.2 i 9.3 de la constitució que obliguen a garantir un principi de proporcionalitat de les penes. Ribó creu que la disparitat de criteris entre l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, a l'hora d'imposar aquestes mesures, és ''sorprenent'' i podria no garantir plenament el ''dret de defensa''. En l'informe que ha lliurat aquest divendres al Parlament, Ribó també ha alertat que l'aplicació del 155 podria estar vulnerant drets fonamentals de la ciutadania, com el de participació política.

Per Ribó, la qualificació penal de ''rebel·lió'' que ha proposta el fiscal i s'ha acceptat a les instàncies judicials li sembla ''completament desproporcionada'' per descriure tots els fets coneguts, i recorda que també ho va qualificar en aquesta línia quan es va decretar presó provisional per Sânchez i Cuixart. Per tant, Ribó creu que l'aplicació d'aquestes mesures cautelars als consellers destituïts són una mostra de la ''desproporció de la justícia'' i al·lega que la Constitució Espanyola obliga a garantir un principi de proporcionalitat de les penes, i per tant ''no sembla que s'estigui respectant en aquest cas'', ha afegit Ribó.

El Síndic també considera que que l'auto judicial es considerin ''intimidatòries'' les manifestacions dels 11 de setembre dels darrers anys, que considera que han estat ''exemplars pel seu civisme, pot suposar una greu ''transgressió'' de l'article 21 de la Constitució que garanteix el dret de manifestació.

Ribó també argumenta que, malgrat mantenir el respecte per la independència del poder judicial, creu que les interlocutòries del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional d'admissió de les querelles presentades pel fiscal general de l'Estat podrien suposar afectació de drets fonamentals reconeguts en els tractats internacionals i a la CE, perquè, per exemple, poden representar una ''transgressió del dret al jutge predeterminat per Llei'' i per tant, hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'òrgan judicial a recórrer.

L'aplicació del 155, anticonstitucional

Ribó també ha denunciat que l'aplicació de l'article del 155 podria ser anticonstitucional en vulnerar el dret fonamental a la participació política de tota la ciutadania de Catalunya a més de no haver fixat un límit temporal de l'excepcionalitat de manera explícita per les mesures adoptades pel govern espanyol. Ribó ha explicitat que els ciutadans que considerin lesionat el seu dret de participació, en haver destituït el Govern, poden interposar un recurs a la jurisdicció ordinària per denunciar aquesta vulneració.

EL Síndic de Greuges justifica aquesta vulneració del dret de participació política de tota la ciutadania independentment de l'opció escollida el 2015, assegurant que l'exercici del manament parlamentari dels càrrecs electes està protegit per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Per Ribó, la destitució també pot suposar una possible transgressió del mateix ordenament jurídic espanyol, atès que l'article 155 tampoc no preveu que es pugui adoptar una mesura d'aquesta naturalesa.

A més a més, per Ribó, la interpretació del Senat i el govern espanyol de l'article 155, sembla contrària a altres preceptes constitucionals com ara l'article 2 de la Constitució Espanyola i el sistema desplegat al títol VIII.

Ribó també ha demanat poder desenvolupar les eleccions del 21 de desembre amb totes les garanties democràtiques possibles i sense cap amenaça ni advertiment amb relació als resultats, i ha demanat al govern espanyol que es posicioni públicament a aixecar les mesures excepcionals adoptades un cop es formi el nou govern de la Generalitat.

Pel Síndic de Greuges també alerta que la destitució del Govern, i per tant, que l'administració de la Generalitat de CAtalunya es fai des d'aquest dilluns , a distància i per instàncies alienes a la voluntat popular, pot gener un risc de mala administració i de potencials vulneracions de drets.

La Xarxa de Drets Humans de Catalunya, en marxa

Ribó també ha explicat que la setmana vinent es posarà en marxa la Xarxa de Drets Humans de Catalunya, un encàrrec del consell executiu al Síndic per poder posar en marxa una estructura similar a les que impulsa Nacions Unides arreu del món. Tot i que a priori, la primera tasca podria ser el primer pla nacional de drets humans de Catalunya, Rafael Ribó ha explicat potser en primer lloc hauran d'abordar la problemàtica actual en vulneració de drets humans. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local