Humor(s) en temps de neu ens convida a bategar de plaer i a tremolar de riure al bell mig d’aquest hivern que ja anuncia primaveres. El V Cicle d’Arts i Dramatúrgia del Laboratori d’Antiga “Lettere in musica”, dedicat enguany a Erotisme, humor i música, farà parada i fonda al Foment Vilanoví amb obres de Monteverdi, Frescobaldi, Strozzi, Caccini i Fletxa, un repertori de polifonia vocal “a cappella” o de veu solista amb acompanyament de baix continu, imaginat, al segle XVI i als inicis del XVII, per al gaudi immediat, secret i voluptuós de la poesia amorosa amplificada en música. Plaers sonors a porta tancada, que Francesc Pasqual i Moster lligarà amb poemes de la seva darrera obra, publicada recentment “En el tombant més allunyat dels dies” (El Cep i la Nansa, 2017).

Si l’erotisme és, com explica Bataille, aquest impuls que projecta la vida més enllà de la mort, i si, com escriu Eugeni Trías, interpretant Plató, la Música té el poder de retornar-nos tot allò que havíem perdut en néixer i beure de les fonts del riu de l’oblit…

Si, com recorda Cioran, des de Nietzsche, música i llàgrimes són una mateixa cosa i l’èxtasi sonor es fon amb el plor…

Si tot això ho hem experimentat, més enllà de la filosofia, a través de la pulsió interna, la palpitació, la tremolor vibrant de la música, hauríem potser de convidar-vos a gaudir del cicle “Eros en música. Humor(s) en música” deixant escrit que el contingut sensual, la pulsió de la vida, esdevé un ingredient essencial perquè l’element sonor prengui cos com a vehicle d’emocions, des de l’esclat del riure fins al mòrbid plaer de les llàgrimes.

L’element sensual, doncs, com a emulgent perquè l’esquelet rítmic inclogui el crescendo, el stringendo, l’èxtasi i el deixondiment.