Música, concerts, balls

Música improvisada per Juan de la Rubia

El Vendrell | 14-09-2018 | 21 h

Juan de la Rubia va començar a gestar la idea d'acompanyar a l'orgue el Fausto de F. W.Murnau fa aproximadament 7 anys. L'any 2011 ho va fer per primera vegada i des de llavors la seva improvisació sobre aquesta pel·lícula ha anat creixent i evolucionant al mateix temps que s'obria un buit en el seu repertori habitual.

Música improvisada per Juan de la Rubia

Des de llavors, ha improvisat sobre pel·lícules de cinema mut en orgues molt diferents, des de l'orgue de Cadaqués (Girona), Balmaseda (Biscaia), Zumaia (Guipúscoa), Vall d'Uxó (Castelló) i Pola de Siero (Astúries), fins als imponents instruments de la Maison de Ràdio France (París), la Catedral de Pamplona, la Basílica de Santa Maria de Maó o el Palau de la Música Catalana de Barcelona, entre altres.

El resultat sempre és diferent, i depèn a parts iguals de l'instrument escollit, de l'espai en el qual se situa i, és clar, de la inspiració del moment.


Encara que la improvisació ha estat sempre una part intrínseca de l'activitat dels organistes, el cinema mut, ja al segle XX, va obrir una porta a una nova modalitat d'improvisació a l'orgue que s'afegia a la improvisació en la litúrgia o en el marc d'un concert.

Més enllà de l'exercici musical, hi ha un exercici intel·lectual després d'aquest tipus d'improvisació, que fa recomanable –gairebé ho exigeix- incloure referències culturals d'allò més divers. Així, entre els aspectes a valorar i gaudir es troba l'habilitat del músic per incloure referències a melodies d'altres compositors, d'usar leitmotivs (melodies que sonen cada vegada que apareix en escena un determinat personatge, objecte o concepte) i fins i tot la capacitat d'usar l'humor i la ironia per interactuar amb les imatges.

El mite de Faust, l'home que ven la seva ànima al diable a canvi de la saviesa infinita i els plaers mundans, està molt present en la literatura, la pintura i també el cinema. La seva història, procedent d'una llegenda germànica, obre la porta a un ventall impressionant d'emocions que molts artistes han volgut plasmar: la fe, la por, "lo sagrat", el diabòlic, la joventut, la vellesa, i un llarg etcètera. Guethe, Mann, Marlowe, Wagner, Berlioz, Gounod, Boito, Schumann, Liszt i Mahler són solament alguns dels creadors que s'han vist seduïts pels encants d'un personatge i una narració que han acabat sent universals.


Des de fa un temps vam anomenar en Juan de la Rubia padrí del nostre orgue, perquè sempre ha estat molt vinculat a la nostra entitat i al nostre instrument. Al final del concert se li retrà un petit homenatge i se l'anomenarà oficialment PADRÍ DE L'ORGUE DEL VENDRELL.

Lloc i adreça de l'acte

Informació de contacte

    T'ha interessat aquest contingut?

    Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

    Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

    Ensenyament

    L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

    Jordi Larregola

    Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la