Agenda

Exposicions

L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat

Sitges | 11-07-2020 10:00 h. fins 05-09-2020

La mostra planteja un recorregut pel nu masculí en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat

El proper dissabte 11 de juliol jornada de portes obertes per gaudir de la nova exposició dels Museus de Sitges. De 10 h a 19 h.

No et perdis les activitats paral·leles que et tenim preparades:

- Dissabte, 18 de juliol, 19 h. Racó de la Calma. Actuació de dansa contemporànea a càrrec de Sisu Coromina amb l'obra d'Ivonne Navarro "L'home alliberat"

- Dissabte, 5 de setembre, 11 h. Museu de Maricel. "Sessió de dibuix de nu masculí al Natural". Places limitades. Reserva prèvia: 93.894.03.64 ext.1

La mostra recull peces de diverses èpoques, tècniques i formats. Des d'escultures romanes a instal·lacions de videoart contemporani, passant per retaules barrocs, porcellanes vuitcentistes, escultures, dibuixos i pintures modernistes i noucentistes, obra gràfica, fotografies, exlibris, portades de discos, còmics o, fins i tot, perfums.

Àmbits

Introducció. Nus en xarxa
Aquesta exposició pretén despullar l’home, des d’un posicionament igualitari, fugint de mites i idees que també l’han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats.

Home actiu/Dona passiva
Històricament, la representació del nu en l’art ha reflectit els tòpics i els estereotips de gènere que la societat vinculava als sexes biològics d’home i dona: mentre que la dona és l’objecte de desig passiu —lligada també al concepte de temptació sexual—, l’home està gairebé sempre vinculat a l’expressió de la força i del poder. Les obres d’aquest àmbit ens parlen del lligam existent entre la representació de la figura masculina i el concepte de la força i la lluita.

El mite de la masculinitat
Els arquetips de la masculinitat hegemònica són definits, en la nostra cultura, per aquests personatges heroics, de força descomunal i valors morals, que han estat imitats una vegada i una altra en les acadèmies artístiques. Aquesta repetició constant ha acabat convertint un cànon clàssic en un arquetip que ens domina el gust i l’imaginari de tal manera que, probablement, continuem associant-los a la perfecció, a la bellesa i a la moralitat.

Heroi i màrtir
Ben al contrari del que es podria pensar, el Cristianisme ha representat amb abundància i generositat el nu masculí, tot i que sovint sota el sedàs del pudor i la censura. Però la iconografia religiosa també ha servit per mostrar la bellesa del cos masculí vinculat al concepte clàssic de glòria, divinitat i heroïcitat.

Cos ideal/Cos real
Des de l’art grec s’ha perpetuat un cànon de bellesa masculina que es manté immutable a través del constant retorn al classicisme del Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. Els artistes i els aprenents copiaven les escultures antigues i les obres del passat i les prenien com a referència. Però l’evolució de l’ensenyament acadèmic, amb la introducció del model del natural, va obrir una escletxa en la representació de cossos més reals.

Masculinitat, erotisme i objecte de desig
Al llarg del segle XIX, i a partir de la crisi de la societat tradicional, fan eclosió a Occident tot un seguit de moviments que, d’alguna manera, comencen a qüestionar els estereotips de gènere. Tot plegat és evident amb l’inici del feminisme, però també amb el dandisme, que reivindica el refinament extrem i un nou model d’ambigüitat amb el triomf de l’androgin, i que no deixen de ser reaccions contra la societat establerta. Amb l’arribada de la modernitat i les avantguardes, el nu i la sexualitat es mostren de manera més explícita, i el cos masculí comença a esdevenir objecte de desig superant la genitofòbia.

L'home alliberat
Després de fer un recorregut per les obres de l’exposició i els seus plantejaments tradicionals, la proposta d’una jove artista ens apropa a una visió contemporània. Tot barrejant llenguatges artístics diferents, ens ofereix la possibilitat de despendre’ns dels equipatges que hem anat incorporant des de la infantesa i que ens parlen d’una masculinitat imposada des de la societat patriarcal. L’obra es planteja com una reflexió i com un diàleg per representar la diversitat i allunyar-nos de la idea essencialista del gènere que ens limita.

Els valors de l'home ideal
Per ajudar a trencar idees preconcebudes s'anima al públic a participar en aquesta obra interactiva que va creant a temps real una infografia a partir de «tiquets de compra» per qüestionar el que ens han anat imposant sobre els aspectes que més es valoren en l’home.

Artistes

La mostra recull peces d'alguns dels artistes catalans més destacats de finals del segle XIX i principis del XX: Marià Fortuny, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Ismael Smith, Josep de Togores, Marià Andreu, Josep Llimona, Manolo Hugué, Francesc Domingo, Antoni Vila Arrufat, Antoni Estruch, Joan Vilatobà, Joan Brull, Pere Prat Ubach, Carles Bacaflor, Francisco Torras i Armengol, Josep Rigol Fornaguera, Enric Cristòfol Ricart, Francesc Juventeny, Francesc Sitjar, Rafael Molins Marcet o Lola Anglada.

Pel que fa als artistes contemporanis destaquen Antoni Miralda, Nazario Luque de Vera, Carlos Pazos, Francesca Llopis, Núria Güell, Mar C. Llop, Sebas Martín, Ivonne Navarro i Roberta Marrero.

Lloc i adreça de l'acte

Informació de contacte



    T'ha interessat aquest acte?

    Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs cada divendres l'agenda cultural més destacada al teu correu electrònic.


    Avui al Penedès