A Still Life Sisquella, l’ exposició d’Àgora 3, destaca el retrat de cos sencer d’una figura femenina asseguda vestida i tocada amb una mantellina negra: Antònia amb ventall va estar penjat a la 1ª Exposició Biennal Hispano Americana de 1951 al palau d’exposicions del Retiro de Madrid. La peça de gran format pertany actualment al matrimoni format per Adriana López-Dóriga Guerra i Francesc Gorgas i Ros que l’ha conservada a través de la deixa del col·leccionista Albert Oller i Garriga (Barcelona, 1923-2014).    

La col·lecció de dibuixos i olis de petit format omple les parets de la sala despatx, un conjunt que la família Pi- Andreu, propietària de la galeria d’art, Àgora 3, ha anat atresorant des 1972 quan es va obrir l’establiment que ha estat i segueix essent el referent emblemàtic i mascaró de proa de la cultura i l’art sitgetans.

Les pintures d’abans de la guerra remeten a la tradició artística de pintors de l’escola holandesa, mentre que les de després de la guerra tenen un marcat accent francès amb Corot, Delacroix i Manet com a mestres que Sisquella admirava. La composició de maniquins amb màscares i instruments de corda és un altre exemple de la versatilitat compositiva d’un pintor, Alfred Sisquella, l’obra del qual ha mantingut el interès entre el públic coneixedor i ensems ara podrem redescobrir en una mostra variada i exemplar.

El comissari de la mostra, Isidre Roset i Juan, es va doctorar amb la tesi titulada La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art; fortuna crítica en l’obra d’Alfred Sisquella Oriol ( Barcelona, 1900 – Sitges, 1964), on es detalla la formació infantil a l’escola Horaciana de Pau Vila a principi de segle XX, el pas per l’escola d’arts amb el mestratge de Francesc Labarta, la formació del grup Els Evolucionistes, el pas al realisme auster amb els marxants catalans i els guardons que va guanyar en diverses ocasions : el Plandiura el 1923, els del monestir de Montserrat (1931 i 1947)  i l’exposició de primavera de Barcelona amb medalla d’honor (1953).