Sitges redescobreix els luministes.

Retornar l’escola luminista de Sitges als llibres d’història de l’art”. Aquest és l’objectiu de l’exposició sobre aquest moviment pictòric del segle XIX que es pot veure fins al 9 de juny a l’edifici Miramar de Sitges. Segons la comissària adjunta de l’exposició i doctora en història de l’art, Isabel Coll, l’escola luminista ha estat injustament oblidada “quan la seva contribució a l’art català ha estat fonamental; la mostra no només és un acte de justícia sinó un repte”, explica Coll. I és que Coll es mostra convençuda que Rusiñol i Casas, per exemple, no haurien estat el mateix sense la influència dels luministes “i la seva particular renovació de l’art català”. El problema ha estat que la fama dels modernistes és tan gran “que ha arraconat tots els pintors i moviments amb els quals van compartir espai i temps”, explica la doctora en història de l’art.

Inicis

Durant la dècada dels anys 80 del segle XIX, un grup de pintors va iniciar des de Sitges un procés de modernització de la pintura catalana, trencant amb l’anterior estil acadèmic i de taller i introduïnt les influències renovadores que provenien majoritàriament de França i Itàlia. Els pintors Arcadi Mas i Fontdevila, Joan Roig i Soler, Joaquim de Miró, Antoni Almirall, Joan Batlle i Josep Soler van ser els màxims exponents d’aquest corrent artístic que va fer de pont entre els romàntics Fortuny i Vayreda i els posteriors modernistes Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Segons Coll, l’ombra dels luministes és allargada “perquè la seva influència va arribar en pintors posteriors, com Meifrèn i Picasso, que van continuar la petja deixada pel grup sitgetà”, diu la comissària de l’exposició.

Un gran moviment

L’escola luminista arrenca el 1878 quan el pintor barceloní Joan Roig i Soler, deixeble de Modest Urgell, s’estableix a Sitges, d’on eren originaris els seus pares. La seva arribada serveix de revulsiu als pintors locals els quals assoliran el reconeixement de crítica i públic quan Arcadi Mas i Fontdevila, provinent d’Itàlia, s’afegeix al grup. És en aquest moment que ja des de les pàgines de La Renaixença es parla obertament d’escola pictòrica consolidada tot i les dificultats per trobar una plena acceptació.

Els luministes converteixen Sitges en un santuari artístic. Pinten a l’aire lliure plasmant les impressions i la llum del paisatge que els envolta amb temàtiques “que són captades de l’atmosfera vital”, explica el periodista i també comissari de la mostra Toni Sella. Precisament, l’exposició L’escola luminista de Sitges. Els precedents del Modernisme presenta aquest moviment no pas per autors, sinó per temàtiques agrupades en sis grups: la influència d’Itàlia, paisatges, marines, retrats, dibuixos i tractament de la llum. La majoria dels quadres provenen de col·leccions particulars, mentre que la resta han estat cedits per diversos museus i institucions de Catalunya i Andorra. Toni Sella recorda que l’exposició és la més important que s’ha fet mai sobre els luministes “ja que per primera vegada es poden veure obres que no havien sortit mai a la llum pública. Per als sitgetans, ha estat una manera de retrobar-nos no només amb el moviment sinó amb la nostra pròpia història”.


Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà