D’una Vilanova tranquil·la i acollidora (II)

No  es coneix la data exacta que va fundar-se l’hospital de la Vila Nova, el que sí que coneixem és que va fer-se sota l’advocació de Sant Antoni Abad. La primera notícia que se’n té, segons A. Virella i Bloda, a «Vilanova i la Geltrú, pg. 186-187», és d’unes deixes que l’any 1358 va fer-ne el Senyor de la Quadra de Cortei (Potser la Torre del Veguer?), Guillem de Cortiello. EN aquell moment la Geltrú tenia el seu propi hospital sota l’advocació de Santa Gertrudis, fundat el 1260. L’establiment de la Geltrú va tancar-se el 1691 i els seus pacients van ingressar al de la Vila Nova. D’aquella primera fundació de Vilanova i la Geltrú no se’n sap la ubicació exacta. Si que es posseeixen documents on pot deduir-se que pels volts del segle XVII es trobava a extramurs, prop del portal d’en Rossell ubicat al final del carrer Major, en algun lloc entre l’actual carrer d’Anton Marqués i la plaça de Sant Antoni. Amb la construcció de l’actual l’església (segle XVIII), actualment aquest espai de la ciutat es fa difícil de reconèixer-lo donat que no existia l’actual carrer del Fossar vell. Podem calcular que el vell edifici de l’hospital podria estar situat en algun indret a la banda oriental del carrer de Sant Francesc, que com mostra el seu desigual traçat fins a arribar al carrer del Poeta Cabanyes, en aquell moment era una correntia d’aigua. En traslladar la muralla i el Portal d’en Rosell fins a l’actual carrer Santa Anna, que hereta la correntia d’aigua del carrer Sant Francesc, degué construir-se un edifici de l’Hospital, dins els nous murs, i a la part de mar del camí Ral a Tarragona, que avui coneixem com a carrer dels Estudis. Aquell vell edifici és el mateix que actualment ocupa el número 1 del dit carrer dels Estudis. Dins d’aquest edifici en l’actualitat es pot veure una gran arcada que recorda el vetust edifici de l’hospital vell. Aquell vell hospital acomplí la seva humanitària funció fins el 30 de març de 1847 en què aquesta funció va traslladar-se a l’antic convent dels pares Carmelites, al lloc on avui encara s’alça l’antic convent i l’església barroca que anomenem dels Josepets. Finalment, l’any 1850 les germanes de la Puríssima concepció van fer-se càrrec de l’assistència hospitalària de la vella institució.  

Fins aquí la història de l’antic hospital de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú. Ja fa molts anys, però que aquell vell sistema social i sanitari va quedar obsolet i la vella i benemèrita fundació medieval ha esdevingut a un modern organisme d’atenció social, la Fundació Abad. La missió de l’actual entitat és gestionar projectes de recerca i innovació en l'àmbit social i de la salut, per millorar la qualitat de vida de les persones. I també, és clar, la de salvaguardar el seu ric patrimoni historicocultural i arquitectònic. Avui la fundació, que manté la seu oficial a Vilanova i la Geltrú, té una clara vocació d'influir més enllà dels límits comarcals aspirant a arribar a ser una institució de referència en l’àmbit de Catalunya en temes de recerca i innovació en salut social, l'atenció al sensellarisme (gent gran, famílies, joves, llibertats definitives i permisos), la prestació de mesures de suport per a gent gran i el programa de voluntariat.  Per tal de conèixer-la més bé només cal dirigir-se a aquesta adreça http://www.fundacioabat.cat 

És evident, però, que l’organisme actual, la Fundació Abad, no pot deixar de banda la funció de salvaguarda del seu magnífic patrimoni historicocultural i arquitectònic, entre ells l’espai de la vella església dels Josepets, i el seu entorn arquitectònic i urbà. I aquí és on entra la qüestió que ja hem tractat  en el primer d’aquests articles, l’espai dels Josepets, l’antic espai que havia de transformar-se en un bulevard (un Saló, en terminologia de l’època), que a partir de perspectiva que va obrir la bretxa del carrer Major, emparés un emplaçament ciutadà de confort, ‘pacificat’ en terminologia actual, que contemplava, com ja hem anotat en el primer dels articles, una sèrie d’establiments pel lleure cultural, realçats per la façana barroca del temple que li feia de Capçalera. En aquest emplaçament van començar a construir-se, com ja s’ha dit i d’acord amb la intencionalitat del projecte, alguns edificis de rellevància: la casa on després residiria el pintor Joaquim Mir, i la llar de família Macià. 

El perquè de la fallada d’aquell projecte, avui ja no és qüestió de debat. Però sí que és qüestió de debat la possibilitat de recuperació del que resta del vell projecte del Saló (bulevard) de Sant Josep. Recuperació, principalment, i per a ús social de la ciutat de l’edifici dels Josepets (que res no exclou també el seu parcial ús pietós), així com la desitjable i possible restauració de l’indret per a un indret urbà, com ja hem dit, pacificat i de confort per la vella jove Vilanova.