Qui no anuncia no ven!

L’exposició presenta el treball de cinquanta-quatre artistes catalans que, al llarg de quatre dècades, van adaptar el seu art als gustos més immediats de la societat del seu temps i van desenvolupar nous paràmetres artístics que encara avui formen part de l’imaginari col·lectiu. Entre els artistes de més renom hi trobem Opisso, Casas, Utrillo, Torres Garcia, Picasso i Dalí, tot i que la mostra també reivindica l’obra i la memòria d’altres artistes que van ser decisius a l’hora de configurar l’art d’aquella època.

Qui no anuncia no ven! es complementarà amb una exposició de revistes il·lustrades dels anys 1888 al 1929. Capçaleres com Mercurio, Joventut, Pèl i Ploma, Diari de Vilanova, Cu-Cut!, Patufet, Hojas Selectas o Revista Gráfica, pertanyents al fons de la Biblioteca Víctor Balaguer, mostraran al públic aquests mateixos anuncis de l’exposició en el seu context original.

Tant l’exposició com el llibre de Ricard Mas Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) constitueixen un acurat i extens estudi que recopila els millors anuncis en el període comprès entre les dues Exposicions Universals de Barcelona, de 1888 i 1929. Tècnicament, és el moment en què s’introdueix massivament el gravat a la línia, popularment conegut com “a ploma”, desplaçant la propaganda purament tipogràfica. La nova tècnica permetia grans tiratges de dibuixos per ser inserits en premsa diària, revistes, programes i
fulls volants de no gaire qualitat però de gran difusió a un cost raonable.

Aleshores tota una jove generació d’artistes i “ninotaires” va crear una nova iconografia per als anuncis que ara, amb la perspectiva del temps, ens parla de la “intrahistòria” de Catalunya, amb l’evolució industrial, social i de la moda, amb un paper de la dona força diferent a l’actual i amb preocupacions com les malalties, l’alta mortandat infantil i coses tan senzilles com un oli d’oliva, un xampany, un perfum, un anís o un rajol decoratiu.