El passaport americà

Els mitjans s'encarreguen de recordar-nos-ho: les duanes del Estats Units exigiran la tinença d'un passaport amb un xip integrat on es reproduirà la fotografia i les empremtes digitals del beneficiari, tenint que coincidir amb les vistes en el propi document. Així, de ben arriats, tindrem que anar si volem entrar i moure'ns pel país del somni americà. Passaport biomètric, o, com en diguin, destinat a evitar l'entrada de terroristes i altres elements indesitjables. Una cosa plausible, i, àdhuc, inevitable. Es veia venir. Però, serà efectiu i suficient? La resta de països, posem per cas Espanya, tindran amb tots aquells que vulguin traspassar les seves fronteres les mateixes o semblants exigències? No entrarem amb temes d'emigració.

A mi el que em sorprèn i em preocupa és la manca de mitjans. Caldria remuntar-nos a les acaballes de la segona guerra mundial... No es preocupin. No ho farem tant llarg...
Només voldria que reparessin en aquells confidents de la justícia americana cridats pel jutge, com a testimonis en qüestions d'estat. Fossin o no, membres de l'exèrcit, de la màfia o investigadors d'assumptes tèrbols. Que haguessin participat en projectes que afectessin a la seguretat nacional. Del FBI, de la CIA, o, del que fos.

Segurament, hauran sentit parlar dels canvis: d'identitat, de fesomia, d'empremtes i d'unes vacances de per vida. Aprofundint una mica més sobre el particular. Per protegir la identitat d'un confident o treure's algú del mig, en molts casos, s'ha optat per enterrar l'existència d'aquella persona, certificant la seva defunció, enterrant un cos que no era el seu i fent-li un funeral en que la pròpia família hi fos present. Sense reparar en costos i com en les pel•lícules.

A diferència d'aquestes, l'operatiu acaba per amagar aquella persona lluny del lloc dels fets. En un breu termini de temps s'ha procedit a canviar totalment els seus senyals d'identitat. Cirurgia estètica, personalitat, morfologia, i, per descomptat, documentació: nom, cognoms, professió, estat civil...

Un cop acabada la transformació, toca allunyar-lo, encara més, per a fer-lo introbable. Una illa amb pocs habitants, li facilitarien unes bones condicions de supervivència. Però, existeixen llocs inversemblants molt més sofisticats. Amb això, els vull dir que tot és molt més complicat que pas no sembla.

A partir d'aquell moment, ningú, més que aquells que l'han dut, saben de la seva nova existència. Els arxius són matèria reservada d'alt secret. Aquella persona, senzillament, ha deixat d'existir. El psicòlegs i els psiquiatres que han treballat en la operació és el primer que li han inculcat. Vostè, no és vostè, és aquest altre...

Com veuen, la meva sorpresa i preocupació anaven encaminades vers una altra classe de passaport. Per anar als Estats Units no crec que calgui arribar a aquests extrems, però, tampoc m'agradaria pensar que qui vulgui fer alguna cosa que no està ben feta opti per a fer-se'n un. Per altra banda, no seria millor treballar en el codi genètic del DNA? (Ho poso en anglès, perquè se m'entengui). Sense modificar-lo, es clar!