Amb el cul enlaire

Què volen que els digui? Es primavera! La moda marca, com sempre, la diferència. Ara ens toca acostumar-nos a veure calçotets i calces de tota mena i coloraina. Pantalons que, amb diferència, hagués volgut el Mario Moreno en les seves aparicions cinematogràfiques. Curts de dalt i llargs de baix, per a poder escombrar el terra. Tots i cadascú de nosaltres hem viscut una u altra moda i això ens atorga, als que ja n'hem patit unes quantes, una certa capacitat de reflexió. El que també veiem i no havíem vist mai anant pel carrer, a poc que els modistes (seguidors d'aquesta moda) s'ajupin, són culs. Culs enlaire que el refranyer fa bo en allò que se'ns pot veure més o menys afavorits.

Al capdavall tots i anem amb el cul enlaire. Com a mínim a finals de mes. Les targes es fan pols i les caixes ens procuren tapar el forat a costa de veure'l engrandit. Què volen? Demanar de prestat, sempre ha costat alguna cosa. Encara que així estat per quedar-nos a mig cobrir a ulls del prestador.

El refranyer és una de les meves debilitats. La seva saviesa aporta, amb diferència, matisos subtils. No és el mateix emprar l'expressió “anar amb el cul enlaire” que “anar amb el cul a l'aire”. Mirin-ho per on s'ho mirin es tracta de la mateixa part del cos, però, no té igual significat. En una platja nudista, la gent que hi és, posa el seu cul a l'aire. L'exposa a la barreja gasosa que ens permet viure. Rics i pobres no presenten, pel que això respecta, cap diferència. Una altra accepció seria “anar de cul”. No té res a veure amb el nudisme, ni amb la moda... Però si amb les preses, el caos desorganitzat, i, per associació d'idees, amb els finals de mes.

Seria agosarat per la meva part, recordar-los que, quan no arribem a finals de mes, probablement, sigui per haver posat, en escreix, el cul enlaire. Quant arribin les calors, el despullar-nos ens costarà calés? Tapem les nostres nueses. Fem estalvi. No molestem els empleats de les caixes. I, potser, amb una mica de sort, no se'ns veurà el cul.