Valoracions finals de la CGT sobre el conveni de Pirelli 205

Un cop més UGT i CCOO han demostrat no ser solidaris amb els criteris d’altres sindicats. S’ha lluitat en benefici del col•lectiu en totes les reunions posteriors al NO, i tan UGT, com CCOO, no van ser capaços d’aportar cap iniciativa per ajudar a la negociació. CGT mai va tancar les portes per col•laborar, al contrari, en totes les assemblees es va donar a entendre que les propostes de negociació eren conjuntes i així ho van manifestar ells en tot moment, però sense aportar res i esperant el fracàs i la tornada enrera per tornar al preacord.

VAN FRACASAR

CGT es va mantenir ferma amb l’ajut de la majoria dels treballadors/es i vàrem continuar lluitant pels interessos del col•lectiu, sabíem que tard o d’hora ens farien la trabeta, però amb habilitat els vàrem forçar a seure davant de Direcció i a negociar a l’alça alguns dels punts que es negaven en un principi. Sabíem que no els aconseguiríem tots, però per poc que s’aconseguís seria un gran triomf dels treballadors/es, com així va succeir. Vàrem aconseguir millorar part dels punts irrenunciables.

IPC, vàrem passar de 0’25% pels anys 2005/06, al 0’50%. Això significa el doble de les perspectives inicials, i del 0’30% pels anys 2007/08 al 0’50% GRÀCIES COMPANYS

De les hores de reducció horària del darrer any, vàrem aconseguir que no fossin condicionades a la formació. HO VÀREM ACONSEGUIR

Dels dobles viatges dels empleats/des, vàrem aconseguir part del nostre objectiu. LA VOSTRA LLUITA LA VAM FER NOSTRA

No van voler saber res del Plus de Vinculació dels entrats desprès del 94, quan teníem una moneda de canvi per poder-lo lluitar, com era l’Economat que van malvendre sense treure cap benefici. UGT va acceptar 85/15 de 17milions i el més greu és que CCOO amb el 70/30 dels 17 milions de la primera oferta, ja volien signar la venda.

No entenem els criteris que han seguit per acceptar aquest canvi, però sí volem explicar els nostres criteris.

El contracte mercantil de l’Economat sempre parla de 25 milions dividit entre els tres socis (Energia, Telecom i l’antiga “Plana”, per entendre’s)

En aquest darrer conveni de la “Plana”, aquests es van vendre la seva part, passant a ser dos socis (Energia i Telecom), però al contracte hi ha una clausula que especifica que en cas que baixi el número de beneficiaris, el preu mai serà inferior a 25 milions. No entenem les seves postures, però en cas que no fos així i entenguèssim que el preu és de 17 milions (ja que la Plana pagava la resta), hi ha una altra clausula que diu que s’ha de regularitzar els IPC corresponents a cada any des del 1991, que és la data del contracte, i això suposa un 30% més aproximadament fins el 2004, això vol dir que serien uns 22 milions. Però tot i així haguèssim negociat els 17 milions a canvi d’una millora significativa en el Plus Post 94. No va poder ser.

SEGUIM SENSE ENTENDRE LES SEVES RAONS

I en quan al contracte relleu, que més cal explicar del que diu el Decret Llei. Per un cop que tenim una Llei que no ens perjudica, nosaltres mateixos fem el possible per a que així sigui.

El nostre objectiu en aquest punt era minimitzar en lo possible les conseqüències de la gent de nou ingrès. En això hem de reconèixer el triomf d’UGT i CCOO que han guanyat el segon referèndum per molt i tornem a tenir Doble Escalat salarial (en aquest cas quintuple). Com deia un dels membres d’UGT de Telecom, tornem a tenir obrers de 2ª categoria, però això no té importància, ells també ho han passat.

En definitiva, encara que l’enunciat especifica “Gran triomf de la CGT”, això és un gran triomf de tots els treballadors/es. Si haguès sortit el NO a les darreres votacions, no us càpiga cap dubte que seguiríem lluitant pels vostres interessos.

Els quatre components de la Mesa Negociadora de CGT, hem acordat no signar aquest Conveni per les raons exposades i perquè no volem passar a la història com els qui es van malvendre l’Economat Laboral, amb més de 40 anys d’història, i no volem ser els que decideixin que s’ha de pagar menys salari durant quatre anys als companys que fan la mateixa feina.

És una llàstima que la por, les pressions i les amenaces de l’Empresa, hagin provocat la divissió sindical. No s’ha comptat amb nosaltres pels acords finals i per tan no signarem.