L'autoodi esquerrà

Atribueix al govern de la Generalitat de practicar la ideologia que «rinde culto a lo simbólico, el nacionalismo confunde el análisis de los hechos con la adhesión a principios abstractos». Fa ser molt curiós que aquesta colla no vegin que el culte religiós al simbòlic no el practiqui Espanya. Potser no saben que hi ha molts ciutadans catalans que han estat condemnats a penes de presó per ultratge a la bandera espanyola, i que mai ningú cap jutge ha condemnat els que han ultratjat la bandera catalana? Quina és aquesta veritat? L'exèrcit està disposat a donar la darrera gota de sang per la «unitat d'Espanya», la qual cosa tenen per una veritat sagramental i arriba a ser un principi abstracte que ni la història no l'abona, ni el progrés social no l'afavoreix, ni pel que s'ha vist darrerament ni el creixement econòmic hi ajuda. Que tenen pa a l'ull?

També escriu que el govern tripartit s'ha dedicat a propiciar el conflicte
permanent entre les institucions polítiques i, fins i tot, entre els
catalans i els espanyols. Però, sobretot, té la barra de denunciar que els mitjans públics de la Generalitat sempre van contra tot «allò espanyol».

Aquí sí que ja podem córrer. Aquesta colla d'esquerrans amb autoodi no saben veure la catalanofòbia dels diaris Abc, La Razón, o les emissores dels sacerdots episcopals de la COPE, on cada dia es basen en la mentida per denigrar i menystenir els catalans. ¿Com pot ser que siguin els catalans els que propiciïn la xenofòbia? Els catalans ens passem el dia demanant perdó a tothom. Els catalans ens passem el dia justificant la intel·ligència dels que diuen que robem, que no som solidaris, dels que ens asseguren que vivim a costa del treball dels altres, i que els Jocs Olímpics van ser satisfets i pagats íntegrament per ells. Els ciutadans esquerranosos i que viuen a Catalunya amb poca afecció, ara diuen que la riquesa creix en una proporció inferior a la de les altres regions (sic) espanyoles, per culpa del nostre nacionalisme. Aquí la mentida es pot agafar per dues bandes. La primera.

Quan Catalunya era des de la segona meitat del segle XVIII el primer
territori quant a producció de riquesa i, per tant, en renda per càpita era Catalunya, que es va encunyar aquella frase famosa «los catalanes de las piedras sacan panes» hi havia d'amor a la pàtria pels catalans? I quan en la industrialització Catalunya va ser sempre la primera n'hi havia d'amor a la nació? I ara en el segle XX quan es passa al desenvolupament que representa un creixement de la mitjana europea n'hi havia, de catalanisme? Doncs si sempre n'hi havia, aquesta afirmació es falsa. I la veritat és que si la «renda disponible per càpita» a Catalunya ha disminuït, no serà perquè per solidaritat paga més del que rep, i els beneficiats són gent de Castella, o d'Extremadura, que tenen una «renda disponible» superior a la nostra gràcies, ai las!, als nostres donatius i als nostres obsequis? Que ho calculin si és que saben sumar i restar.

Quant a la llengua, també tenen una afirmació divertida. Afirmen que el govern ha negat a la llengua castellana el caràcter de llengua «pròpia» de molts catalans. Jo de petit mai no vaig sentir parlar el castellà a ningú que fos català. El castellà el parlaven els de l'exèrcit d'ocupació, els funcionaris enviats, i els polítics falangistes. I els immigrants que van venir el van aprendre per educació. La qüestió arriba a ser esperpèntica. Si efectivament el castellà és la llengua pròpia dels catalans, per què el govern s'ha dedicat a imposar-la sistemàticament des que ens van sotmetre per la força de les armes? Per què el govern espanyol tradicionalment ha prohibit el català? I actualment després de la proclamació de la Constitució per què el govern espanyol ha dictat més de 150 normes positives per obligar l'ús del castellà? Si és una llengua pròpia, no creieu que no s'haurien de fer tantes lleis obligant-la? I no podem continuar més. Basant-se en aquestes mentides demanen crear un partit polític nou, que naturalment hauria de ser «lerrouxista». Només queda per pensar si al darrere d'aquesta gent hi ha els serveis secrets que els financin amb els «fons reservats» com també es va fer a principis del segle XX. Ja ho van dir diversos intel·lectuals. Als catalans els han estat aplicades totes les tècniques socials i polítiques possibles i imaginables per dividir-los i desfer-los-hi l'amor a la llibertat, i el govern espanyol sempre ha fracassat. Ni les dictadures no han pogut eliminar la defensa de la seva emancipació nacional. Catalans agafeu-vos-ho com una tamborinada més feta per cervells marginals. Nosaltres no renunciarem mai a la nostra llibertat nacional.

Francesc Ferrer i Gironès