Dret a Morir Dignament reclama una campanya que informi sobre el dret a l'eutanàsia i més formació als professionals

L'associació Dret a Morir Dignament (DMD) reclama una campanya institucional per informar sobre el dret a l'eutanàsia, protocols clars sobre com actuar en centres públics i privats i més formació als professionals sanitaris. Així s'ha expressat en roda de premsa la presidenta de l'associació a Catalunya, Cristina Vallès, que ha assegurat que l'eutanàsia s'està "consolidant com un dret sanitari dins del sistema públic" català quatre anys després de l'aprovació de la llei a l'Estat. Tanmateix, ha assegurat que hi ha aspectes que cal millorar, com ara que la informació arribi a la ciutadania i als professionals, que es reforci la figura de referents en eutanàsia o que s'impulsi un registre d'objectors de consciència "fàcil de consultar".

D'altra banda, davant la judicialització d'alguns casos per recursos de particulars que s'oposen a la mort assistida dels seus familiars, estan estudiant impulsar una reforma perquè els recursos s'hagin de resoldre en terminis "molt breus".

Ho ha explicat Ramon Riu, jurista expert en dret sanitari, que ha assenyalat que l'opció seria impulsar una reforma de la llei contenciosa administrativa perquè s'inclogui un procediment específic, com ja passa en altres casos, perquè els recursos s'hagin de resoldre breument.

"És totalment desproporcionat el temps que estan trigant a resoldre els jutjats mantenint suspeses les resolucions de la comissió de garantia", ha dit Riu, que creu que afegir un nou procediment específic perquè la llei contenciosa administrativa imposi terminis més breus de resolució seria "lògic i coherent".

Més protocols, campanya i formació

Quatre anys després de l'aprovació de la llei de l'eutanàsia a l'estat espanyol, l'associació Dret a Morir Dignament constata que existeix una desigualtat entre els territoris i una descompensació en l'aplicació de la llei depenent de la comunitat autònoma. Així mateix, exigeixen agilitzar els terminis de la prestació i introduir canvis per impedir la judicialització de l'eutanàsia.

A Catalunya, valoren la seva aplicació amb optimisme si bé consideren que hi ha marge de millora. Segons la seva presidenta, Cristina Vallès, el 2024 hi va haver un 63% més de sol·licituds i un 51% més de prestacions realitzades que l'any anterior, però encara són dades "baixes" en comparació a altres països.

En aquest sentit, ha apuntat a algunes peticions que fan des de l'associació com ara una campanya institucional des de Salut per informar del dret a una mort assistida. "A nivell socioeconòmic les persones més informades són les que poden demanar més, si no saps que existeix un dret no els pots exercir", ha alertat tot apuntant que es troben que a Catalunya també hi ha certa desigualtat territorial.

D'altra banda, ha apuntat que calen protocols clars i homologats per a tots els centres públics i també privats i ha assenyalat que hi ha "moltes derivacions" de casos de la privada a la pública. A  més a més, ha demanat que el registre d'objectors de consciència sigui fàcil de consultar i que hi hagi formació continuada als professionals sanitaris. Concretament, demanen que tots els sanitaris rebin una formació anual sobre l'eutanàsia i el Document de Voluntats Anticipades (DVA). D'altra banda, ha denunciat un biaix en l'aplicació de la llei quan es tracta de sol·licituds per malaltia mental. 

Judicialització i casos mediàtics

El jurista expert en dret sanitari Ramon Riu ha fet èmfasi en el fet que tot i que hi ha algun cas en què la sol·licitud d'eutanàsia d'una persona s'ha judicialitzat per l'oposició de familiars o persones properes, són casos "excepcionals". En concret, ha dit que la llei s'aplica a més de 1.300 casos i només 4 han estat impugnats als jutjats. Així, ha indicat que seria "excessiu" afirmar que s'ha "judicialitzat" l'eutanàsia.

Amb tot, Riu s'ha referit als més mediàtics, el cas de la Noèlia i el del Francesc, tots dos recorreguts davant dels tribunals per l'oposició dels pares a la mort assistida. Ha destacat que és "terrible i dramàtic" la paralització de les peticions de prestació. "Pateixen, tenen dolor i sofriment greu i irreversible i se les està obligant a viure en contra de la seva voluntat", ha lamentat.

En aquest sentit, ha explicat que els jutjats i el TSJC haurien d'estar donant preferència en la tramitació i ha lamentat que els terminis judicials siguin "desproporcionats". Davant d'això, ha assegurat que estudien la possibilitat d'impulsar una modificació de la llei processal per introduir un nou procediment específic i extraordinàriament abreujat per tramitar i resoldre aquest tipus de recursos. Actualment, ha explicat, ja hi ha procediments específics que imposen terminis molt breus de resolució, com ara quan hi ha un recurs en cas d'oposició a una manifestació.

Preguntat per si els fa por el recorregut que pugui tenir algun cas mediàtic i que aquest obri camí a nous recursos, Riu ha estat clar. "No tenim aquesta por, estem segurs que els tribunals resoldran inadmetent recursos o desestimant-los, hi ha una jurisprudència perfectament establerta i rigorosa del Tribunal Europeu dels Drets Humans i del TC", ha conclòs.

Els testimonis de la Teresa i el Lucas

Durant la roda de premsa, la Teresa i el Lucas han fet valdre la importància que ha tingut a les seves vides l'aprovació de la llei de l'eutanàsia i també han constatat les diferències segons la comunitat on s'aplica.

La Teresa, per exemple, ha explicat que el seu marit, el Josep, va poder acomiadar-se fa uns mesos i tenir una mort digna. Després d'anys de malaltia del Parkinson, l'empitjorament i la dependència, el Josep va decidir que volia morir, però no sabia com fer-ho. Amb l'aprovació de la llei el 2021, tot va canviar: "Va passar de dir 'com moriré' a 'quan moriré'", ha recordat.  En el seu cas, van acudir a l'Hospital de Vic i van trobar-hi sempre "molta predisposició" i acompanyament. "Va marxar de la forma més digna, ho volia fer sense patiment i ho va aconseguir gràcies a la llei", ha compartit.

Per contra, el Lucas Barrero sent que va haver de passar els últims mesos de vida de la seva mare "batallant" perquè pogués tenir la mort assistida que desitjava, en lloc d'acomiadar-se'n en pau. En el seu cas, la mare patia atròfia multisistèmica des de feia anys i patia dolors i patiment "dia rere dia". La petició es va registrar a Andalusia, on es van trobar múltiples "traves" i qüestionaments fins a poder exercir el dret a l'eutanàsia, fa pocs mesos.