Catalunya inicia aquest dimarts la transformació de 33 partits judicials en tribunals d'instància

Aquest dimarts, 1 de juliol, entra en vigor la transformació del sistema judicial català amb la posada en marxa del nou model organitzatiu que transformarà els jutjats unipersonals de 33 partits judicials en tribunals d'instància. L'objectiu de la mesura és simplificar l'estructura judicial, unificar serveis i millorar la coordinació entre jutjats i oficines judicials, amb un reforç de l'eficiència i la proximitat a la ciutadania. "La disjuntiva era o col·lapse o reforma, i l'opció escollida ha estat la reforma", destaca el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. El desplegament inclou l'adaptació de 26 oficines judicials i la creació de 7 de noves a municipis com Blanes, Cornellà de Llobregat, Igualada o Santa Coloma de Gramenet.

"És un canvi de cultura, que ens posa del segle XIX al XXI". Així de contundent es mostra Espadaler davant la implementació d'una modificació del sistema judicial que, assegura, comporta una millora integral del seu funcionament i del servei ofert a les persones.

La conversió es fa en tres fases, una primera que arrenca aquest dimarts, 1 de juliol, i que preveu transformar els jutjats de primera instància i instrucció i els jutjats de violència sobre la dona (VIDO) en seccions civils i d'instrucció, i en seccions de violència sobre la dona, respectivament en els partits judicials d'una trentena de municipis, com Ripoll, Tremp, Berga, Valls, Cornellà de Llobregat, Vilafranca del Penedès o Vic.

La segona fase no arribarà fins l'1 d'octubre, quan es transformaran els jutjats dels partits judicials de l'Hospitalet de Llobregat i Badalona. El 31 de desembre s'executarà la tercera i última fase, amb la transformació de la resta de jutjats dels partits judicials de Granollers, Terrassa, Arenys de Mar, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Reus, Sabadell, Mataró, Tortosa, Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona.

A banda d'incloure una secció única (de civil i d’Instrucció), els tribunals d'instància podran incloure altres seccions especialitzades, com per exemple família, menors, vigilància penitenciària, violència contra la infància o VIDO, que amplia les competències a violències sexuals.

Classificació i funcionament

Els tribunals d'instància s'han classificat en tres models segons la seva complexitat, depenent de si són jutjats únics (com és el cas dels partits judicials de Puigcerdà, Solsona o Ripoll), amb serveis comuns bàsics (Berga, Balaguer o Cervera) o amb serveis comuns desenvolupats i seccions específiques com els de VIDO (Rubí, Vic o Santa Coloma de Farners). Aquesta modificació comporta una millora significativa de la distribució de càrregues de treball, una resposta més coordinada i una gestió més eficient dels recursos humans i materials.

La reforma també implica canvis normatius, com la derogació del Decret 169/2010, referent a l'estructura de les oficines judicials, i la definició d'un nou model per als 49 partits judicials de Catalunya. A més, s’han redefinit les unitats processals i s'han establert criteris d'actuació comuns, amb compatibilitat funcional entre personal del Registre Civil i les Oficines Judicials.

Transformació organitzativa

Pel que fa al personal, s'ha redissenyat la relació de llocs de treball, fet que ha comportat una reconfiguració dels serveis comuns i especialitzats, però també la incorporació de nous llocs vinculats a l'arxiu judicial, el Registre Civil i la gestió documental. Així mateix, s'han redefinit els rols de lletrats i funcionaris i de l'administració.

Tot plegat suposa una inversió global superior als 3 milions d'euros. Així, s'han destinat uns 1,56 milions d'euros en una primera fase per a 26 dotacions, 1,18 en una segona per a 31 dotacions, i 708.000 euros en una tercera, que comportarà unes 150 dotacions.

Per aquest motiu, s'han fet convocatòries per a llocs genèrics i singulars, amb una negociació amb els sindicats que s'ha allargat 13 mesos i que fa culminar amb la signatura d'un acord el 5 de març d'enguany. De la mateixa manera, s'han creat nous serveis de suport, com ara la Unitat Processal de Suport Directe (UPSD).

En l'àmbit tecnològic, s'han desplegat milers d'equips informàtics, integrat més de 40 aplicacions judicials i implantat nous serveis, com la consulta telemàtica d'expedients i l'accés digital a l'assistència jurídica gratuïta. També s'ha creat una nova intranet per a oficines municipals i s'han distribuït 160 kits de videoconferència.

Els canvis han comportat obres, que encara estaven en procés divendres passat, per adequar i renovar senyalització, espais interiors i punts d'atenció ciutadana. Finalment, s'han impulsat accions formatives i de sensibilització per al personal i la ciutadania, així com els Mitjans Adequats de Solució de Conflictes (MASC), amb un augment del 72% de sol·licituds de mediació en el primer semestre del 2025 respecte al 2024.

Gavà, un dels primers a fer el salt

"El servei de la justícia és un servei públic que es presta des d'un altre poder de l'Estat, però la llei ens obre una oportunitat que a Catalunya no hem deixat escapar", destaca Espadaler. El conseller va visitar divendres els jutjats de Gavà (Baix Llobregat), uns dels que aquest 1 de juliol fan el salt al nou model organitzatiu.

"Ens hem arremangat i ho hem fet possible gràcies a la concertació entre totes les parts implicades", afegeix. "L'organització canvia completament de la idea que teníem abans dels òrgans judicials, que eren estancs, amb una organització interna i sense relació organitzativa amb altres òrgans", destaca la jutgessa degana de Gavà, Mònica Buetas.

"Ara passem a tribunals d'instància, on els jutges seguirem treballant de manera unipersonal, però amb un funcionament amb serveis comuns que donen resposta als diferents moments processals d'un procediment", afegeix. En aquest sentit, en aquest edifici divendres encara s'estaven adaptant part dels espais, amb moviments de documentació i obres per reestructurar internament el servei.

"És un canvi de mentalitat, de funcionament i social, perquè aquesta llei busca una agilitat i solucions davant d'una justícia que a Catalunya està molt sobrecarregada", conclou.