Commemoració Internacional per a gais, lesbianes i transexuals

El nostre model social que lluita pel respecte a la diversitat i per la cohesió social, encara no té del tot assolida la normalització del fet homosexual i transsexual. Ens cal passar de la tolerància al respecte i a la inclusió. Hem de fer inclusió del dret humà a expressar sentiments i desigs cap a persones del mateix sexe o gènere i hem de reconèixer la diversitat de models familiars.

Sense el treball, sovint poc reconegut, del moviment homosexual i transsexual no hauria estat possible un veritable desenvolupament democràtic. Aquest moviment ha fet possible que es vegin reconeguts drets ciutadans comuns que fins fa molt poc els eren sistemàticament negats. Les grans ciutats, varen ser les primeres en posar l’exemple per a la consecució d’un primer reconeixement formal. El nostre Parlament ha anat fent un seguit de pronunciaments i ara, dins el sí del govern, s’ha iniciat un treball específic sobre l’homosexualitat i la transsexualitat.

L’escenari mundial continua sent però més decebedor. L’assassinat, la tortura i el menyspreu envers gais, lesbianes i transsexuals, continuen sent quotidians en els anomenats països del Tercer Món i en les cultures amb més trets d’homòfobia. Catalunya és un país obert al món i hauria de ser sensible i donar el suport que estigui a les seves mans als ciutadans i ciutadanes d’aquests països. Inicialment però, també haurem de plantejar-nos com abordem la diversitat cultural producte del flux migratori. Les cultures d’oberta oposició a l’homosexualitat i a la transsexualitat han d’acceptar els criteris de respecte als quals, la nostra societat no pot renunciar. Aquest és un repte important.

La ciutat, la vila, la comunitat, haurien de continuar sent una de les primeres plataformes de cohesió i d’inclusió. El dia a dia, les amistats, la família, l’escola, el lleure, el barri són el nostre marc de socialització més important. D’aquesta transcendència neix aquesta primera declaració. Una declaració que pretén sensibilitzar, apropar i suggerir. Tot, en un intent d’aïllar l’hostilitat i restablir el que mai no hauria d’haver estat exclòs; la dignitat de tots els sentiments humans.

Els Ajuntaments de Catalunya tenen aquesta transcendent possibilitat; esmentar i reconèixer públicament al conjunt de la ciutadania en aquesta data simbòlica. Gais, lesbianes i transsexuals són també ciutadans i ciutadanes de ple dret i cal fer-ho palès. Atès que, moltes vegades ha estat una ciutadania ignorada i exclosa.

Ara, des dels Ajuntaments de Catalunya, cal un gest unànime de visibilitat. Aquest gest permetrà iniciar una conciliació a d’altres nivells també importants en el desenvolupament dels drets com a persones i com a col·lectius. Manifestar el suport a la commemoració del 28j és també renovar el nostre reconeixement al dret humà de viure en igualtat des de la diversitat afectiva, sentimental i sexual.