A què juguem?

Dimarts a la nit, sec a veure les notícies que emeten a Canal Blau, la televisió local de Vilanova i la Geltrú, on visc. Vull veure què diuen del Ple municipal del dia abans, dilluns dia 11, en què per majoria absoluta el consistori s’havia pronunciat a favor d’una vegueria pròpia per a les comarques del Penedès (l’Alt, el Baix i el Garraf) i l’Anoia. El tretzè ajuntament d’aquestes comarques que s’hi pronunciava clarament a favor, com feia pocs dies el de Vilafranca del Penedès i el de Sant Sadurní d’Anoia i el de Sitges i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i després d’una pluja d’adhesions –així ho titulava algun mitjà de comunicació- d’entitats socials, culturals i professionals i més de 3.000 particulars que hi han donat suport, jo entre ells. Arriba la notícia del Ple. Bé, normaleta, feta sense cap particular entusiasme. Era d’esperar. El millor ve tot seguit, a la notícia següent del programa informatiu.

Hi apareixen un seguit d’alcaldes, entre els quals el de Vilafranca (PSC) i, si no m’erro, el tinent d’alcalde de Vilanova (ICV), reunits al palauet Albéniz de Montjuïc per, ni més ni menys, que –segons paraules del representant de l’Arc Metropolità (?)- treballar per tal de crear la futura vegueria de Barcelona. Quedo perplex. Em pregunto què hi fan, els màxims representants dels ajuntaments de Vilafranca i Vilanova, edificant la vegueria de Barcelona. Si els seus ajuntaments han decidit defensar una vegueria pròpia! Al palauet Albéniz, aquests dos polítics no hi eren pas per defensar els interessos dels seus partits, sinó com a representants legítims i institucionals dels municipis i els consistoris corresponents.

Això de banda, que ja trobo prou greu, què hi fa el senyor Clos i tota la resta jugant a vegueries si el projecte de divisió territorial del govern encara no ha sortit del calaix? Em pregunto si no ens volen fer confondre l’àrea metropolitana, que és una cosa, amb la vegueria de Barcelona, que n’és una altra. Em pregunto què fa el govern tripartit dividint les seves àrees de govern i fent-les coincidir amb el seu projecte de set vegueries que ja utilitzen de sota mà sense permís del màxim òrgan, que és el Parlament. Això no en dèiem fer trampa? I, finalment, també em pregunto: com és que el Govern juga tan airosament al joc dels fets consumats? No havíem quedat que això ho teníem superat? Jo exigeixo que ens consultin, que la divisió territorial es debati i que es compti amb el posicionament dels ajuntaments, que són els organismes que tenim més a prop els ciutadans.

I, per acabar, demano als 121 polítics –del PSC, de CiU, d’ERC, d’ICV, del PP i d’altres formacions- que fins ara han votat a favor d’una vegueria pròpia per al Penedès-Anoia, que defensin el contingut del seu vot i que desautoritzin i exigeixin responsabilitats a qui pertoqui. Deixem de jugar amb el país!

Joan Raventós Hill