Somnis d’estiu d’un seductor vilanoví

En ple mes de vacances, es publicarà el segon llibre del vilanoví Màxim Serranos Soler: "La seducció de la vida". El recull, editat per l’agosarada i artesanal editorial vigatana Emboscall, és prou breu per resultar una ideal lectura d’estiu… si no fos que les citacions constants i els diversos plans narratius en fan una obra complexa malgrat la reduïda extensió.

Aquesta nova publicació de Serranos tracta un tema vell i universal però que no s’esgota en cap dels múltiples intents: la sempre difícil relació entre la presa i el depredador en la cacera amorosa o sexual.

Ho fa en set històries d’estructura similar i evolució diferent que s’insereixen en un conjunt de reflexions orquestrat per un personatge imprecís i perdut, significativa mostra dels temps actuals, que serveix per presentar-les, explicar-les, acotar-les, proposar-les. Així defuig el convencional recull de peces sense relació i forma un tot orgànic on cada història i cada digressió intermèdia aporta elements per interpretar la resta.

La seducció de la vida apareix en plena canícula d’agost, però sense voluntat d’esdevenir un passatemps per devorar a la platja. La brevetat i la velocitat (protagonista declarada d’un dels relats) es combinen amb un plantejament de fons força més ponderat i mesurat que s’aprecia sobretot en els fragments previs i posteriors, sempre independents. En la norantena de pàgines de l’obra s’hi reflecteixen usos i costums d’una societat, l’actual, que no acaba de tractar bé els individus que la integren.

Exposar aquesta tesi, encara que sigui cedint la veu narrativa a una explosió de personatges i situacions, esdevé complicat sense l’ajut d’altres autoritats (artístiques, no policials) que s’han enfrontat anteriorment a aquesta dificultat. Tot i que, com sol passar, per comptes d’un sol tema, l’aplec de contes intenta canalitzar-ne uns quants: les relacions entre éssers humans, la vida quotidiana, el malestar en la cultura, la naturalesa humana, la relació entre matèria i esperit, entre ésser i temps, i altres qüestions no exactament menors.

Serranos torna a publicar un recull de relats després del sorprenent Incipit vila nova (i la Geltrú) que va suposar el seu debut literari l’any 2002. Aquell llibre, publicat per El Cep i la Nansa, prenia la ciutat com a protagonista i n’explorava l’ànima col•lectiva cedint la veu a tots una sèrie de personatges característics. El to irònic i l’humor negre, el pessimisme arrelat però positiu, es mantenen en aquest segon treball. El que canvia és l’estructura i la intenció (que no pot ser mai la mateixa per a dues accions artístiques), aquí més ampla, més universalitzant. Es manté la polifonia però es multipliquen els personatges (fins i tot un virgili en minúscula que porta el lector de la mà); es mantenen els contes però s’estructuren de manera diferent perquè la forma també comunica; s’hi afegeix una reflexió més de fons, menys immediata, vehiculada per un demiürg exempt, que neix dels contes sense participar-hi.

Aviat, ben aviat, el llibre es trobarà a les llibreries… També a La Mulassa (Carrer Sant Gervasi, Vilanova i la Geltrú), protagonista d’una de les millors narracions del volum i la que, en un cert sentit, el va fer néixer.