“NO SOS VOS, SOY YO”

L’amor s’ha de viure com un plaer, mai com una necessitat. El Javier no ho sap, i quan se n’assabenta ja és massa tard: ha perdut la Maria i, pel camí, a sí mateix. Amb un argument centrat en la reconstrucció personal que implica un fracàs amorós, el director argentí Juan Taratuto debuta amb una història en clau irònica i definitivament positiva, sense grans pretensions, que reprodueix situacions fàcilment recognoscibles per a l’espectador. Els defectes i les virtuts de l’enamorament incontrolat, l’amor com a gran productor de dies mediocres i, escassament, excepcionals, o el nivell ínfim d’autoestima que es pot assolir en un moment de frustració són alguns dels temes que tracta No sos vos, soy yo. Amb un repartiment prou sòlid, que passa per Diego Peretti, un popular còmic de la televisió argentina, Soledad Villamil (El mismo amor, la misma lluvia) i Cecilia Dopazo (Territorio Comanche), Taratuto presenta una comèdia embastada amb retalls de drama que entreté, i que a la vegada provoca més d’una reflexió sobre la fragilitat humana que implica l’enamorament. El bon ritme del guió contribueix a fer de No sos vos, soy yo un film distret, i quotidià, amb happy end inclòs.