Austràlia apaga les xarxes socials als menors de 16 anys i obre un debat global sobre salut mental, privacitat i drets digitals

Austràlia ha entrat aquesta setmana en un terreny inèdit. És el primer país del món que prohibeix per llei l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials. La mesura, que ha començat a aplicar-se el 10 de desembre de 2025, obliga les plataformes digitals a impedir la creació de nous comptes per sota d’aquesta edat i a desactivar o eliminar els perfils ja existents, sota l’amenaça de sancions econòmiques molt elevades, segons fonts periodístiques.

La nova legislació situa la responsabilitat directament en les empreses tecnològiques. Si no adopten “mesures raonables” per identificar i bloquejar els comptes de menors, poden afrontar multes de fins a 49,5 milions de dòlars australians, una xifra que reflecteix la voluntat del Govern de garantir el compliment efectiu de la norma.

En aquesta primera fase, l’executiu australià ha inclòs una desena de plataformes en l’àmbit d’aplicació de la llei: Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord i Kick. El llistat, però, no és tancat i podria ampliar-se si els adolescents desplacen el seu ús cap a altres serveis digitals, segons fonts periodístiques.

El primer ministre, Anthony Albanese, ha defensat la decisió amb un discurs contundent. Ha qualificat la prohibició de “pas històric” i d’“un dels canvis socials i culturals més importants” de les darreres dècades, subratllant que les xarxes socials, tal com funcionen avui, poden esdevenir un entorn perjudicial per al benestar emocional dels adolescents.

Salut mental i exposició precoç

L’argument central del Govern australià se sosté en dades que apunten a un ús molt estès de les xarxes entre els menors. Segons fonts periodístiques, prop del 96% dels infants d’entre 10 i 15 anys utilitzen habitualment plataformes socials, i set de cada deu han estat exposats a continguts o conductes considerades nocives. Entre aquestes, missatges misògins, vídeos violents o materials que poden promoure trastorns alimentaris i conductes autolesives.

Abans de l’entrada en vigor de la prohibició, la presència de menors d’entre 8 i 15 anys a les xarxes ja era majoritària. L’executiu australià considera que aquesta exposició precoç pot contribuir a agreujar problemes d’ansietat, baixa autoestima o aïllament social, especialment en etapes de desenvolupament emocional clau.

Durant el debat parlamentari, han tingut un paper rellevant testimonis de famílies que atribueixen a l’assetjament digital i a l’impacte de les xarxes en la salut mental situacions límit viscudes pels seus fills. Aquests relats han reforçat la idea que la prohibició pot actuar com una mesura preventiva, tot i que els crítics recorden que cap regulació pot eliminar completament els riscos en un entorn digital globalitzat.

El repte tècnic de verificar l’edat

Un dels punts més sensibles de la nova normativa és el sistema de verificació d’edat. La llei obliga les plataformes a comprovar que els usuaris tenen almenys 16 anys, però no fixa un mecanisme únic. Això ha obert la porta a solucions diverses: des de la inferència d’edat a partir del comportament digital fins a l’ús de selfies, documents oficials o sistemes vinculats a dades bancàries, segons fonts periodístiques.

Aquest escenari ha generat inquietud en matèria de privacitat. L’obligació d’acreditar l’edat podria acabar afectant també els usuaris adults, amb una recollida més gran de dades personals i biomètriques. Diverses veus alerten que aquest canvi pot suposar una transformació profunda en la manera d’accedir als serveis digitals i en la relació dels ciutadans amb les plataformes.

Adolescents i estratègies per esquivar el veto

Tot i la contundència de la mesura, l’aplicació pràctica no està exempta de dificultats. Les estratègies per esquivar la prohibició són conegudes: falsejar la data de naixement, utilitzar fotografies d’adults per superar sistemes d’estimació d’edat o recórrer a xarxes privades virtuals (VPN) per simular connexions des d’altres països, segons fonts periodístiques.

Les grans tecnològiques també han expressat reticències. Alerten que, si els menors no poden disposar de comptes propis, les famílies podrien perdre capacitat de supervisió i de configuració de controls parentals adaptats a cada edat.

Un precedent que mira cap a Europa

Austràlia és conscient que la seva decisió té un abast que va més enllà de les seves fronteres. Diversos governs segueixen de prop l’impacte real de la prohibició per valorar iniciatives similars.

El debat és especialment present a Espanya, on el Govern estudia elevar dels 14 als 16 anys l’edat mínima per accedir a les xarxes socials, pendent encara de definir un sistema de verificació d’edat fiable.

L’experiment australià, però, també obre interrogants socials. Per a alguns col·lectius adolescents —entorns rurals, comunitats indígenes, joves LGTBIQ+, menors en acollida o amb discapacitat— les xarxes socials no són només espais d’oci, sinó també de suport, expressió i connexió. El repte, a partir d’ara, serà comprovar si la protecció dels menors aconsegueix reduir els riscos sense generar noves formes d’exclusió o desigualtat digital.