La negativa a acceptar ajuda, principal obstacle per al sensellarisme a Calafell, segons l'Ajuntament

La negativa a acceptar ajut ha esdevingut el principal problema del sensellarisme a Calafell. Les persones que viuen al carrer no poden ser dutes enlloc, ni a un allotjament o un centre on rebre atenció, si no volen. És més, l’única via possible per a atendre-les, la judicial, no sempre funciona.

“Tots tenim presents casos que han passat i estan passant al nostre municipi i que aixequen una indignació comprensible”, diu la tinent d’alcalde de Drets Socials, Helena Rubio. Afegeix: “Però és radicalment fals que els serveis socials municipals no hagin intervingut. Tot el contrari, han fet tot el que han pogut dins dels marges de la llei”.

Helena Rubio diu també: “Hem aconseguit que, en alguns casos, les persones en qüestió acceptin aliments o aigua, o roba d’abric, de vegades mitjançant alguna oenagé. Això ha atenuat la seva situació, però no ha solucionat el problema de fons”.

Només amb una intervenció judicial pot “oblligar-se” aquestes persones a deixar el carrer. “I això és el que reclamen els serveis socials als jutjats, mitjançant els informes, elaborats d’oifici, que hi remeten. Però la realitat és que la decisió judicial és negativa o triga molt temps”, assevera Rubio.

Els jutges valoren si el determini d’aquestes persones és lliure, és a dir si no està interferit per cap circumstància. Si consideren que la voluntat està afectada d’alguna forma, poden dictar mesures. Si conclouen que no, entenen que el fet de viure al carrer o de rebutjar ajut és una opció personal que no pot contradir-se.

“Entenem el garantisme, ja que es tracta de restringir els drets d’una persona, ni que sigui pel seu bé. Lamentablement, les situacions s’enquisten, no se solucionen i algun dia tindrem un disgust”, diu la tinent d’alcalde.