Quatre nous projectes de la UPC es presenten a partir de dijous a la Fira Galàctica 2005 de Vilanova i la Geltrú

Un aparell per mesurar el temps que parla un metge durant una entrevista clínica, un dispositiu per allunyar als dofins dels vaixells pesquers, un sistema per facilitar la immersió a les piscines i el disseny, construcció i seguiment de dos microsatèl•lits amb missions científiques, són els tres projectes que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) presenta a Galàctica 2005 (www.galacticainternacional.com), la 12ª Fira Internacional d’Invents i Noves Patents, que té lloc del 15 al 18 de setembre a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.


Blow, dispositiu passiu d’alliberació acústica de gas per evitar la depredació i emmallament de dofins en arts de pesca
Aquest dispositiu, del professor Michel André, del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, permet mantenir els dofins a distància de les arts de pesca, per preveure que s’enganxin a les xarxes dels pescadors, evitar la reducció de captures i la ruptura de les arts. El sistema es manté totalment passiu fins a la seva activació acústica, en presència del so dels cetacis, quan allibera una cortina de bombolles d’aire amb un efecte repel•lent immediat.

El fet que els dofins es quedin atrapats a les xarxes de pesca constitueix un problema internacional de conservació fins al punt que algunes espècies de cetacis es troben en perill d’extinció. D’altra banda, la depredació per dofins en xarxes i palangres redueix les captures i ocasiona deixalles.

La Comissió Europea, amb la intenció de preveure aquestes interaccions i afavorir un desenvolupament sostenible de la pesca comercial, ha adoptat una resolució que obliga a tots els vaixells de pesca que treballen en aigües europees amb xarxes de malla de fons, de malla de deriva o xarxes d’embull, i que presenten una eslora superior a 12 metres, a disposar de dispositius acústics de dissuasió, pingers, en totes les xarxes, separats per una distància màxima de 100 metres. Aquests pingers emeten permanentment uns polsos acústics per espantar als dofins. Malgrat que fa uns anys aquest mètode era prometedor, aquesta tècnica de dissuasió ha mostrat ràpidament les seves limitacions i inclòs ha arribat a invertir els seus efectes un cop els dofins han après que aquests polsos acústics anunciaven un menjar fàcil.

El dispositiu Blow, creat per Michel André, es basa en els principis físics de propagació de so a l’aigua i utilitza el fet que els cetacis produeixen contínuament senyals acústiques. Mentre el dofí no s’aproxima, el dispositiu és totalment passiu. Si detecta sons d’ecol•locació s’obre una vàlvula que allibera una cortina de bombolles d’aire. Aquestes bombolles, que contenen aire, actuen com un veritable mirall acústic enfront a les emissions sonores dels dofins que reboten cap a ells en totes direccions, creant una pantalla per darrera, de la qual els dofins no tenen possibilitat de detectar cap obstacle o depredador. Davant d’aquesta impossibilitat, el dofí dóna la volta i s’allunya de la xarxa.




Projecte SSETI, Disseny col•laboratiu per Internet
Un grup d'estudiants de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomuniació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) participen en el projecte educatiu Space Exploration and Technology Initiative (SSETI) de l'Agència Espacial Europea (ESA), per dissenyar, construir i fer el seguiment del llançament de dos microsatèl•lits amb missions científiques.

El projecte SSETI és una iniciativa de la ESA, Education Office, en la que els estudiants de les millors universitats europees, de 12 països en concret, col•laboren en el disseny i construcció de micro-satèl•lits. El fet innovador es troba en què els estudiants dissenyen el 100% del satèl•lit, i que, aquest disseny col•laboratiu, es realitza a través d’Internet.

Els dos satèl•lits de la UPC seran construïts a les instal•lacions de l’ESA sota el seguiment del grup d’estudiants. El primer satèl•lit, ESEO (European Student Earth Orbiter), es llençarà el 2006 des de la Guayana francesa, a bord de l’Ariane 5, i orbitarà al voltant de la Terra llençant tres picosatèl•lits cúbics de 10 centímetres. Les dades obtingudes pel satèl•lit en aquesta primera missió serviran per modelar millor les telecomunicaicons i així reduir interferències. El segon satèl•lit (ESMO), que de moment no té data de llançament, explorarà la superfície de la Lluna i en farà un mapa tridimensional. L'associació A3E Divisió Catalana de SSETI, liderada des de l’ETSEIB, coordina la tasca dels diferents grups catalans, que sumen un total de 25 estudiants.


Sistema d’immersió per discapacitats
El sistema ha estat realitzat per J. Lloveras Macià i Mireia Mateo del departament de Projectes d’Enginyeria de la UPC. Ha estat dissenyat per facilitar la immersió a l’aigua de les piscines amb l’objectiu de ser utilitzat de manera autònoma pel seu usuari.

Els elements principals del sistema són: el cilindre hidràulic, la plataforma, la cadira de rodes aquàtica i el passamans. S’han seleccionat materials anticorrosius i compatibles amb l’aigua, bàsicament acer inoxidable Aisi-316 i plàstic. El sistema s’instal•larà en una de les vores de la piscina, quedant el cilindre totalment submergit i la plataforma a nivell d’andana i, aconseguint sota l’aigua una profunditat de 0,75 m.


Centermeter, càlcul automàtic de l’ocupació verbal professional del metge durant l’entrevista clínica
Els autors d’aquest aparell són F.Borrell Carrió, metge de família, ABS Gavarra, ICS, i A. Manuel Làzaro i J. Del Río Fernández, del Grup SARTI, de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la UPC.

Aquest instrument permet conèixer el temps d’ocupació verbal que es produeix en una consulta professional metge-pacient. D’aquesta manera, es pot saber el percentatge de temps de conversació que mantenen els professionals de la salut i el pacient, tant en una entrevista concreta com en una sèrie d’entrevistes pel tractament d’una malaltia.

El conjunt descrit, realitzat amb un sistema d’instrumentació controlable i programable des d’un entorn Windows, és suficientment versàtil com per a adaptar-se als entorns professionals que suporten molts sorolls de fons, distingint la veu humana d’altres interferències.
La potència del sistema radica, a més, en la seva versatilitat i capacitat d’ampliació, de manera que en un futur pot adaptar-se per recollir i processar la veu del pacient ja sigui pel seu enregistrament analògic o digital, així com per aplicar processadors de veu tipus qualitatiu, com poden ser: anàlisis del parallenguatge, dels silencis, de les cadències d’interlocució, etc.






Galàctica Universitària
La Universitat també participa en la distinció de Galàctica Universitària. En aquest cas els projectes són els guanyadors del 4rt Concurs Projecte Final de Carrera que va tenir lloc a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú el curs 2004-2005.

Braking Robot
Aquest projecte de Francesc Farran Saperas, té com a objectiu la construcció d’un robot per a la realització d’assaigs de frens que permet actuar directament sobre el pedal del fre d’un cotxe amb un altíssim grau de precisió, fet que actualment no s’aconsegueix ja que depèn de l’habilitat del conductor que realitza la prova.

Mecànicament el robot està format per un actuador que al tirar d’una palanca, aquesta empeny el pedal de fre. Tot el sistema està governat per una unitat de control principal (FielPoint) Per a assignar la prova a realitzar i els paràmetres corresponents a la unitat de control s’utilitza com a interfície gràfica una PDA, recorrent a una comunicació wireless (Blutooth) entre els dos dispositius.


Sistema informatitzat de mesura de potència solar incident
L’objectiu d’aquest projecte, d’Ivan Torregrosa Sauret, és implementar un sistema de mesura de la potència incident en un panell solar fotovoltaic en diverses inclinacions.

L’objectiu ha estat desenvolupar un sistema de mesura a petita escala que sigui útil per als dissenyadors de sistemes d’aprofitament d’energia solar. Una de les preguntes que es presenten sovint a l’hora de realitzar l’estudi d’una instal•lació solar fotovoltaica, és la necessitat o no de realitzar un seguiment del Sol per tal d’incrementar l’energia rebuda.

S’ha d’estudiar si energètica i econòmicament és rentable construir sistemes solars orientables. Alhora també cal avaluar la idoneïtat d’un sistema estàtic (sense seguiment), d’un sistema de dos posicions (hivern-estiu), d’un sistema orientable a un eix i d’un sistema orientable en dos eixos, per veure quin d’aquests sistemes és més rendible.

El panell solar fotovoltaic està muntat sobre un sistema motoritzat que en permet el posicionament en tres dimensions.

Mitjançant un programa executat en un ordinador personal, l’usuari decideix l’interval de temps en el qual es faran les mesures i si aquestes es realitzaran en una posició fixa, en seguiment a un eix, en seguiment a dos eixos i/o combinacions dels tres tipus de modes en els quals es faran les mesures. Les tres mesures es fan pràcticament en el mateix instant, i d’aquesta forma es poden realitzar mesures amb les mateixes condicions meteorològiques en diferents orientacions.

Aquest projecte s’ha desenvolupat amb la funció de mesurar i demostrar que la potència incident d’un panell solar fotovoltaic orientable és més elevada que la d’una placa fixa, obtenint un major aprofitament de l’energia emesa pel Sol. Un sistema solar fotovoltaic orientable és, a més, un sistema sostenible i de baix impacte ambiental.


Sistema de comunicació i localització per satèl•lit
Aquest projecte de Final de Carrera d’Albert Balaguer Oms, recull el procediment de desenvolupar un sistema integrat per informar de la seva posició per mitjà de la xarxa GSM.

Aquest sistema de localització ha seguit un procés de desenvolupat en el qual s’ha tingut en compte la elecció dels components necessaris com els mòdul GSM i el dispositiu GPS, per a la seva realització i un posterior estudi de cada un d’ells. Així mateix, s’ha realitzat una placa que permet la incorporació de tota l’electrònica per tenir al final un dispositiu muntat i portable i la programació per a cada un d’ells. Tot el treball permet que es pugui rebre la posició de l’aparell a través d’un missatge curt a partir d’una petició prèvia, feta per l’usuari amb el seu telèfon mòbil.

Aquest projecte també permet la possibilitat de fer una configuració del mòdul GSM, per mitjà de l’ordenador o un missatge curt, així com la visualització de les dades de posició via protocol TCP-IP.

Pretén ser un sistema que es pugui localitzar en tot moment i de forma senzilla a través d’un telèfon mòbil, el que permet un gran nombre d’aplicacions.

Simulació de la conformació de pistons d’alumini per SLC
Els processos de conformació per emmotllament en motlle permanent estan experimentant una evolució encaminada a millorar les característiques de les fabricacions per obtenir components lleugers amb les propietats mecàniques adients per satisfer la demanda de productes amb aplicacions estructurals cada cop més exigents.

Els aliatges d’alumini són un factor clau per aconseguir aquest objectiu i els esforços es concentren en aprofitar la seva lleugeresa i millorar-ne les propietats mecàniques. Dins d’aquest context THT Presses Inc., una empresa amb seu als Estats Units, ha desenvolupat un nou procés d’alta integritat a partir de la conformació en estat semisòlid anomenat Sub Liquidus Casting (SLC) que pretén reunir tots els avantatges de la conformació en estat semisòlid i al mateix temps ser més econòmic que els processos existents.

Amb aquest projecte, de Christian Arriaga, es pretén simular mitjançant el programa d’elements finits ProCAST el procés Sub Liquidus Casting per a la conformació de pistons inicialment dissenyats per ser conformats mitjançant colada per gravetat. Amb aquesta finalitat s’adequarà el disseny del sistema d’alimentació per tal que compleixi els requeriments per poder ser conformat mitjançant el procés Sub Liquidus Casting.