CCOO denuncia que l'accés a la universitat pública "no és equitatiu"

Un informe de CCOO conclou que l'accés a la universitat pública "no és equitatiu" a Catalunya. El treball assegura que un de cada tres sol·licitants amb dret d'accés no obté plaça a la universitat pública. A més, entre els universitaris, els que provenen de famílies amb estudis superiors i ocupacions professionals qualificades estan sobrerepresentades en el total, tenen més idiomes, no necessiten treballar, i ho tenen millor per poder triar estudis sense que la nota de tall o la distància al centre sigui un obstacle. En canvi, els provinents de famílies amb menys capital cultural (progenitors sense estudis, de classe treballadora) són minoria entre els que sol·liciten plaça i, quan ho fan, parteixen amb desavantatges estructurals.

Aquests desavantatges poden ser menys orientació familiar, menys recursos per a idiomes i més necessitat de treballar.

CCOO planteja que, segons les dades del 2025, 24.761 persones sol·licitants van quedar fora del sistema públic. Aquestes, abandonen la via universitària i entren al mercat laboral o opten per l'FP; o bé van a la universitat privada o aposten per repetir les PAU en la segona convocatòria o l'any següent.

Aquesta "exclusió" però no és homogènia, sinó que afecta especialment les persones que sol·liciten graus d'alta demanda, però també les que, pel seu origen socioeconòmic o territorial, tenen menys opcions de mobilitat o informació sobre vies curriculars disponibles.

Les dades mostren que els estudis de la mare són el predictor més fort dels universitaris de la xarxa pública. Així, el 46,5% de les mares tenen educació superior enfront del 35,86% dels pares. Les mares tenen un nivell educatiu un 11% més alt que els pares. L'educació de la mare influeix més en el rendiment acadèmic dels fills. Tot i això, el percentatge de dones d'entre 40 i 50 anys amb títol universitari a Catalunya volta el 20-25%, per tant, hi ha una sobrerepresentació "massiva" d'estudiants amb mares universitàries. Per tot plegat, l'estudi assegura que la universitat continua sent un espai no plenament democratitzat perquè hi  predomina l'estudiantat amb entorns ja familiaritzats amb el sistema educatiu superior.

Pel que fa a l'ocupació de la família, s'observa un predomini de professionals amb titulació universitària (mares), tècnics i personal qualificat o directius (especialment els pares). El treball assegura que l'accés a la universitat està fortament vinculat a la posició de classe.

D'altra banda, el 73,7% dels estudiants no treballen, cosa que suggereix una dependència econòmica familiar. Aquest element reforça, segons l'estudi, la hipòtesi de biaix cap a famílies amb recursos.

En creuar aquestes dades amb les notes de les PAU per comarca, l'estudi conclou que el codi postal i la comarca de residència són predictors claus de l'èxit. Les zones amb població de renda més baixa obtenen de mitjana pitjor notes PAU. L'origen socioeconòmic familiar ho explica gairebé tot, afirma el sindicat. Així, l'estudiantat d'aquestes comarques parteix amb una penalització implícita que pot arribar a equivaldre perdre l'oportunitat d'accedir a certs graus molt sol·licitats.

El treball mostra en concret com Barcelonès, Vallès Occidental, Maresme, Garraf i Baix Llobregat tenen una nota PAU mitjana-alta, però també incideix el codi postal, els barris de renda baixa treuen notes més baixes que la resta de l'entorn urbà.

Falta demanda

El treball assegura que el sistema universitari públic català pateix un desequilibri estructural entre l'oferta i la demanda. Assegura que per absorbir les persones excloses farien falta un 57% més de places, és a dir, passat de 42.056  a 66.817. Afegeix que això és "inviable" a curt termini sense unes polítiques planificades d'inversió pública i de creixement de l'oferta. També demana incentivar la mobilitat, facilitar allotjaments i beques perquè estudiants de zones rurals puguin estudiar els centres desitjats.

Davant d'aquesta situació, CCOO ha reclamat accions "immediates i avaluables" per reforçar les polítiques d'equitat educativa, per millorar els sistemes d'orientació educativa i reduir les barreres econòmiques i culturals d'accés. En aquest sentit, proposa bonificacions socials per renda o per zona degradada, donar suport preventiu promovent acadèmies gratuïtes de reforç en centres crítics, estudiar l'origen socioeconòmic i monitorar la desigualtat i reservar un contingent de places per alumnat amb renda més baixa trencant la falsa meritocràtica pura.

Replantejar les PAU

El responsable de polítiques universitàries de CCOO Educació, Juan Montesinos Andrade, ha afirmat que les PAU no és el model que es fa a Europa i ha assegurat que, a Catalunya, un de cada tres que prové de les PAU queda fora de la universitat pública. "Estressen a tot l'estudiantat i només serveixen per repartir unes poques places a uns graus concrets", ha manifestat.

L'estudi defensa que les PAU responen a un sistema universitari públic "amb capacitat insuficient per satisfer la demanda real social" de l'educació superior. En aquest context, assegura que les PAU no constitueixen un mecanisme eficient de selecció, ja que aproximadament el 95% les supera i la correlació amb l'expedient de batxillerat és elevada.

El treball fa referència a altres models europeus, sense proves universals, complementat amb processos específics en titulacions amb alta demanda o requisits addicionals. Aquestes proves, afirma CCOO, podrien ser de tipus test per reduir biaixos.