Les dones a Catalunya avancen, però les desigualtats persisteixen: baixa la bretxa salarial fins al mínim històric del 16,7%

El nou informe del 2025 de l’Institut Català de les Dones (ICD), acompanyat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, analitza la situació de les dones a Catalunya des de diferents àmbits com el laboral, educatiu o rural. L’actualització de les dades mostra l’evolució de les desigualtats de gènere i la presència femenina en diferents sectors socials.

Els estereotips i rols de gènere continuen sent un factor de segregació per raó del sexe biològic en diferents sectors, segons el ICD. Malgrat la presència d’aquestes desigualtats estructurals, homes i dones han presentat un augment positiu de la paritat en espais laborals o educatius. Dins els graus universitaris o pel que fa a les dades d'inserció laboral, homes i dones presenten una equivalència progressiva.

No obstant això, les desigualtats continuen des d’altres perspectives, especialment en les tasques domèstiques i de cures. Les dones continuen assumint la major part d’aquesta feina, compatibilitzant la vida laboral amb el treball domèstic. Mentre elles dediquen al voltant d'1.8 hores al dia a la llar, els homes només destinen 1.1 hores. Tanmateix, són les dones qui assumeixen una major planificació d’aquestes tasques (neteja, alimentació i compra).

Un problema semblant es produeix amb la demanda d’excedències, majoritàriament sol·licitada per dones, les quals s’associen per la cura d’infants (87.6%) o de persones dependents a càrrec seu (75.3%).

D’aquesta manera, els patrons de gènere no són únicament propis del tercer sector, també tenen presència dins el món agrícola. La invisibilització de les dones es produeix tant per la propietat dels terrenys com per la formació vinculada a l’àmbit rural (34.6%) i maritimopesquer (14.1%).

Si bé el reconeixement femení dins el món laboral continua sent qüestionat o menystingut, el 2025 la bretxa salarial va esdevenir la més baixa registrada fins aleshores (16.7%). Un descens explicat per l’augment salarial femení (+6.2%) respecte de l’augment masculí (+2.6%). Tot i això, la diferència no és uniforme, ja que varia segons l'edat i és més reduïda entre la població jove. En canvi, durant la jubilació, les pensions atorgades entre homes i dones mostren una diferència de gairebé 600 euros mensuals.

Aquesta estadística, com la de l’atur femení (9.2%), evidencien una disminució respecte anys anteriors malgrat que les desigualtats persisteixen. Així doncs, la bretxa salarial és només una part de l’asimetria laboral i social que afecta a les dones. Les dades, però, tampoc reflecteixen completament la menor presència femenina en càrrecs directius o la seva concentració en professions amb sous més baixos o no cotitzats (com el treball domèstic o de cures).

El Penedès, però, segueix una tendència similar a les dades que generalitzen el territori català: les dones no només tenen una presència inferior en l’educació i en sistemes de responsabilitat, sinó que també la vegueria representa un dels percentatges més baixos de dones dins les alcaldies amb un 22.2%.