Els socorristes alerten d'un excés de confiança a les platges: "El mar és un medi contrari a la vida humana"

En plena campanya de bany, les xifres d'ofegaments segueixen a l'alça i en molts casos no hi ha una relació directa amb condicions marítimes adverses, segons explica a l'ACN el vicepresident de la patronal d'empreses de salvament (AECSA) i director de Pro-activa, Oriol Canals. Sovint, relata, hi ha serveis, rescats i ofegaments que es donen per un excés de confiança de la ciutadania, ja sigui en la seva pròpia condició física, per la falsa sensació de seguretat d'elements de suport que s'instal·len a les platges o per ignorar les condicions del mar en aquell moment. Canals recorda que "el mar és un medi contrari a la vida humana" i que la bandera groga requereix extremar les precaucions: "No és per banyar-se amb una mica de cura".

La bandera groga, de fet, és un dels principals maldecaps dels socorristes en el seu dia a dia. Canals insisteix que quan hi oneja les condicions de bany 'normal' no són recomanables. "S'ha de fer peu tota l'estona i que l'aigua arribi, com a molt, fins al genoll", alerta.

El vicepresident de l'Associació d'Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA) i director de Pro-activa avisa que si amb bandera groga l'aigua arriba al banyista per la cintura "es pot trobar amb un banc de sorra que es trenqui, que deixi de fer peu i pugui tenir un problema".

La bandera groga, insisteix, determina "una adversitat en les condicions marítimes". Per tot plegat, Canals considera que cal una cultura de mar molt més forta entre la ciutadania per reduir l'excés de confiança davant un medi que de per si és "advers" per a les persones. Amb més conscienciació, assegura, "la majoria de riscos són evitables".

Baranes i línies de vida

Un dels col·lectius més vulnerables davant aquest excés de confiança són les persones grans, ja que en molts casos van a la platja molt a primera hora del matí, quan encara no hi ha operatiu el servei de salvament i socorrisme. A més, molts d'ells confien tota la seva mobilitat al mar a les baranes o línies de vida que instal·len alguns ajuntaments.

"És evident que una persona amb mobilitat reduïda necessita un suport", reflexiona Canals, que alerta que el risc apareix quan el mar no està totalment pla: "Pot venir una onada, tirar-lo a terra i tenir complicacions". Això passa especialment al nord de Barcelona pel pendent d'entrada i l'onada del trencant que es dona.

"Aquests elements venen amb la idea d'ajudar a certs col·lectius, però cal que els expliquem bé", comenta Canals. De fet, des de Pro-activa expliquen que "moltes vegades" s'ha hagut d'ajudar a persones grans fora de l'horari de servei per aquestes circumstàncies, així com per persones que sense saber nedar entren al mar confinat en la línia de vida.

Amb el mateix objectiu en alguns indrets s'opta per col·locar també altres elements, com baranes metàl·liques per facilitar l'entrada al mar. Un dels municipis que ho ha anunciat per a aquest estiu és Badalona. Pels socorristes, però, la barana és encara més perillosa perquè és un element fix i contundent que pot provocar, a més de la falsa sensació de seguretat, contusions de persones que quedin rebolcades per una onada.

Les planxes de salvament ciutadà

Un nou element que ha aparegut aquest estiu en algunes platges del Garraf i la costa tarragonina són les planxes de salvament ciutadà, un element creat per l'empresa danesa Lifeboard. L'expert en seguretat aquàtica Ramsés Martí ha fet d'enllaç entre la companyia i quatre ajuntaments que s'han avingut a fer una prova pilot. S'han instal·lat a Cambrils (Baix Camp), Torredembarra (Tarragonès), Sitges (Garraf) i Cubelles (Garraf).

Es tracta d'una taula flotant de més d'un metre de llargada pensada perquè qualsevol ciutadà que vegi un banyista en risc pugui ajudar-lo a sortir de l'aigua. La planxa té diverses nanses perquè la persona rescatada s'hi agafi i porta una corretja de seguretat que s'ha de col·locar qui la llenci. Aquesta cinta fa d'enllaç entre el banyista i la persona que li presta ajuda.

Els impulsors del sistema defensen que és una eina pensada per utilitzar en moments en què no hi ha servei de socorrisme, i recorden que sempre cal avisar el 112. La taula té un xip GPS per facilitar l'actuació dels serveis d'emergències i alhora controlar possibles usos vandàlics.

Els professionals, però, veuen amb cert recel l'aparició d'aquests elements. "No pots esperar que la ciutadania faci una feina per la qual potser no està preparada", argumenta Canals. El fet que un ciutadà es cregui amb les condicions per rescatar-ne un altre que està en perill al mar "és tan aleatori com tirar una moneda a l'aire i que surti cara o creu".

Amb tot, Canals entén que es pugui obrir un "debat" quan el que es plateja és "donar flotació" de manera ràpida a la persona que està en problemes i, sobre el paper, minimitzar el risc d'ofegament. De tota manera l'opinió dels professionals és que la mesura necessita "un període de maduració" més gran.

Un dels ajuntaments que ha abraçat la proposta de les planxes és Cubelles, que ho veu un complement a un servei de socorrisme que és "molt limitat" en horaris i calendari. El regidor de Platges, Àlex Noheda, ho assimila a la funció que fan els desfibril·ladors a la via pública o en equipaments. "Les taules fan un paper similar, però dins l'aigua", assegura.

Noheda precisa que qualsevol persona que vulgui utilitzar la taula per ajudar a un banyista "ha de ser conscient que ella mateixa s'està posant en risc". Demana seny a qui es proposi utilitzar-la, ja que "si algú no veu clar les seves condicions físiques, no hauria de fer-la servir".