Francesc Badia |
07-11-2005 22:32
Venia a compte en parlar d'una confraria de confraries en les que el meu poble hi és adherit. GIROPESCA, crec que se'n diu. No ho sé perquè tot ha canviat molt. En matèria de pesca, també. A mi si em treuen de la teranyina, la canya, les jumbines i un xic de plom, vaig venut. En aquestes modernes barques de pesca, jo m'hi perdria dins. Ara congelen en mar. Abans ens anàvem a buscar el gel a la fàbrica quan érem en terra. I que ningú ens digui que el peix no era fresc. Igual que el d'ara, però, en quantitats menors.
Tot queda lluny en la memòria i en el record, però, d'antuvi tornàvem amb anxova, sardina, verat i el que vulgueu. Hi havien nits dolentes, emperò, com ara no. D'això n'haguéssim dit nit eterna. Hem volgut treure-hi més del que devíem i ens han passat la factura.
Abans, posar en mar un bot, un bou o un llaüt no costava tants quartos. En els dies que corrent, una barca de pesca té que sortir, quasi havent pescat, sinó, és la ruïna. Els motors de les modernes embarcacions no van amb fuel i mengen com una família nombrosa. De pescadors n'hi ha que ho són.
Malgrat tot, desitjo a la confraria de la confraria de pescadors del meu poble èxits en la seva gestió, per no tenir que fer més broma d'un tema tant seriós.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
