“No, el nou centre no atendrà urgències”

El nou Centre de Salut Mental Integral del Garraf s’inaugura el pròxim divendres 9 d’octubre i ja ha forçat les primeres obres i canvis a l’Hospital Sant Antoni, que reubicarà altres serveis del Consorci de Salut de l’Alt Penedès i Garraf.

Míriam Vilaplana i Massaguer és psicòloga i coordinadora dels serveis de salut mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu al Garraf des de 2019. La seva vinculació a l’ens, però, es remunta a l’any 2001. Així que en dues etapes professionals diferents ha viscut en primera línia l’atenció en relació amb la salut mental i el benestar emocional que han afectat i afecten la població del Garraf. Exerceix com a psicòloga –en la seva faceta assistencial– i gestiona tant els serveis com el seu funcionament i el seguiment dels principals indicadors i objectius amb totes les seves virtuts i nous reptes.

Els programes d’atenció comunitària i domiciliària, explica, són els eixos del nou centre, que incorpora els serveis de salut mental per a infants i joves (CSMIJ), per a persones adultes (CSMA), l’Hospital de dia per Adults i per a Infants i Joves (HDA i HDIJ), el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) a més del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CASD), ara també de la Fundació Hospitalàries.

La primera pregunta és en boca d’una part significativa de la població del Garraf, hi haurà urgències al nou centre de salut mental?

No, el nou centre no atendrà urgències. Les urgències es mantenen al centre de Sant Boi. El nou equipament respon a una necessitat d’integrar per millorar, sobretot, pensant en una atenció integral, és a dir, en sumar tots els esforços dels serveis que ara existeixen i que estan dispersos i incorporar espais més amples per a les activitats grupals i tallers. A més, ens facilitarà la coordinació i la transició respecte de l’atenció a la infància i joventut en el pas a edat adulta.

Precisament, les dades del Departament de Salut indiquen que a Catalunya hi ha un 36% d’afectació en joves i un 54% en persones adultes, respecte dels trastorns mentals. Hi ha una continuació? És la mateixa proporció al Garraf?

És bona pregunta. Bé, dues. Et diré que sí, que la proporció varia poc. I també, que tot i que no soc partidària d’estratificar sinó de veure la població en global, és cert que fa quatre o cinc anys veient que el seguiment de joves en arribar als divuit o vint anys es perdia en un 50 per cent dels casos, es va iniciar un programa de continuïtat entre el CSMA [Centre de Salut Mental Adults] i el CSMIJ [Centre de Salut Mental d’Infants i Joves] amb un treball conjunt, que ens ha permès reduir l’alt percentatge d’abandonament.

El nou equipament situa aquesta transició al centre de l’atenció integral?

Molt. Els edificis simbolitzen i projecten allò que engloben i que va més enllà dels propòsits. En aquest sentit, el nou centre s’ha pensat per a créixer. A més, mostrant-se obertament facilita fer passos endavant contra els estigmes que encara existeixen respecte de la salut mental.

Quins són els principals obstacles en la prevenció o tractaments en salut mental? 

Les alertes en són un d’important. El principal obstacle pot ser l’entorn i un mateix, que pressuposa que allò que li passa és per caràcter o personalitat i no per un altre motiu. Per això també se sol diagnosticar en l’atenció primària, tot i que no sempre sigui així, perquè els professionals hi poden intervenir. Després, no parlaria d’obstacles sinó de contextos poc favorables a la recuperació.  

La porta d’entrada, més enllà del sentit literal, serà encara per derivació?

Respecte dels serveis que hi ha i que es mantenen, sigui l’atenció adults (CSMA), infants i joves (CSMIJ), hospital de dia (HDA), servei de rehabilitació comunitària (SRC) i HDIJ com a hospital de dia per a infants i joves, la porta d’entrada sempre és per derivació. Sigui per derivació de l’Atenció Primària, actualment un 85%, com dels centres d’hospitalització. De fet, aquest seria un dels punts clau on radica el principal hàndicap del territori que no és altre que un problema d’accessibilitat. No només per les urgències sinó per altres serveis que es fan a Sant Boi i Esplugues, i encara aquí no hi ha transport públic directe. Però aquest ja no és un tema que estigui en les nostres mans.

És evident que existeix una xarxa a través de la qual es procura la prevenció o s’executa la intervenció; quin o quins assenyalaries com a protagonistes o principals vehiculadors de l’atenció a la salut mental?

Crec que és molt decisiu el treball de la Taula de Salut Mental, per exemple, com aquí a Vilanova. Així com els programes pilot d’atenció integrada sociosanitària. A més de tot el desplegament d’acció comunitària i atenció domiciliària. Professionals de la salut, de l’administració pública local –com serveis socials– i associacions i famílies com més integrades treballem en un mateix objectiu aconseguim millors resultats. Segur.

És dur, mirar al voltant i percebre que el paisatge social i econòmic no és un bon aliat?

Entrem en una dimensió diferent. I sí, és dur i difícil també actuar quan et trobes que treballes per a la recuperació de la persona i et trobes limitacions externes que generen preocupacions i neguits, sigui per un tema socioeconòmic o per un trauma inevitable. D’aquí la importància dels programes d’acció integrada sociosanitària, amb serveis socials i atenció primària, com també l’acció comunitària i l’atenció domiciliària, que han de mantenir-se com a prioritàries. Hi ha determinants econòmics i socials, com l’habitatge, recursos o la soledat no desitjada, sigui en persones joves o grans, que reclamen una intervenció més enllà de la sanitària.

Optimista, però, amb el nou equipament?

Sí, esclar. Ens permetrà fer passos cap a un futur que ja és aquí mateix i que implica aquesta atenció integral, que no és un rètol, sinó un compromís ferm i el repte de fer-ho possible amb els mitjans i recursos de què disposem i que puguin créixer en un espai realment dissenyat per a integrar i coordinar tot el treball que realitzem en atenció a les persones, infants, joves i adultes.