Quatre de cada deu dones joves han tingut ideació suïcida, segons un estudi del Parc Sanitari SJD

El 40,8% de les dones joves participants en l’estudi PROSIA-Y afirma haver tingut ideació suïcida alguna vegada, davant del 24,8% dels homes. La diferència també es trasllada als intents de suïcidi, que han estat referits pel 17,1% de les dones i el 6,6% dels homes, i a les autolesions sense intenció de morir, amb un 37,9% entre les dones i un 15,4% entre els homes.

Són dades d’una mostra de 4.182 joves de l’estudi PROSIA-Y, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”. Els resultats es van presentar aquest dilluns durant la jornada Dona i salut mental: Ferides invisibles, veus visibles, celebrada al recinte de Sant Joan de Déu a Sant Boi i que ha obert la Setmana de la Salut Mental 2026 del Parc Sanitari.

La investigadora Regina Vila va destacar que incorporar la perspectiva de sexe i gènere permet fer visibles diferències que les xifres globals poden ocultar. En aquest sentit, les dades apunten a una major prevalença de conducta suïcida i autolesiva entre les dones joves.

Un malestar que no té una única causa

La jornada també ha abordat l’increment dels problemes de salut mental entre les adolescents. Segons altres investigacions recents, les noies presenten aproximadament el doble de nous diagnòstics de depressió i ansietat que els nois i gairebé nou vegades més diagnòstics de trastorns de la conducta alimentària.

La psiquiatra infantil i juvenil Marta Pardo ha assenyalat que aquest fenomen no es pot atribuir a una única causa i que probablement respon a la interacció de factors biològics, evolutius, psicològics i socials.

Les expertes també han alertat que alguns trastorns, com el TDAH o el TEA, poden passar més desapercebuts en les noies perquè els models diagnòstics s'han construït durant anys a partir de patrons majoritàriament masculins.

El paper del trauma i les violències

Un altre dels eixos de la jornada ha estat la necessitat d'incorporar la perspectiva del trauma i les violències en l'atenció a la salut mental. La psicòloga clínica Vanessa Narváez ha advertit que algunes dones arriben als serveis amb símptomes d’ansietat, depressió o estrès posttraumàtic sense que s’explori prou el context de violència que els pot haver provocat.

En aquest sentit, les participants han defensat que, en l’atenció a les dones, no n’hi ha prou amb preguntar què els passa, sinó que també cal explorar què els ha passat.

La jornada ha comptat també amb la participació de Macarena Herrera, activista de la Federació VEUS i referent peer-to-peer en grups de dones del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que ha reivindicat la incorporació de les experiències de les dones en els processos de recuperació.

Incorporar la perspectiva de gènere a la recerca i a l’atenció

La psiquiatra i investigadora Judith Usall, presidenta de la International Association for Women's Mental Health, ha assenyalat que l’androcentrisme en la recerca ha contribuït a prendre sovint l’experiència masculina com a norma.

Usall defensa que la perspectiva de sexe i gènere s’incorpori de manera sistemàtica tant en el disseny dels estudis com en la pràctica clínica. Això inclou tenir en compte factors biològics i hormonals, però també elements socials com la sobrecàrrega de cures, les desigualtats i l’exposició a la violència masclista.

La jornada també ha tractat la salut mental perinatal, les necessitats específiques de les dones amb esquizofrènia, la seguretat sexual durant les hospitalitzacions psiquiàtriques i els efectes dels biaixos de gènere en la història de l’atenció en salut mental.

Les participants han coincidit que incorporar la perspectiva de sexe i gènere és una condició necessària per millorar la recerca, la prevenció, el diagnòstic i l’atenció en salut mental.