El Govern crea un pla pioner contra les ciberestafes, el segon delicte més denunciat a Catalunya

El Govern aprovarà dimarts vinent el Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2027. La nova estratègia reforça el vincle i la coordinació entre l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i els Mossos per millorar la investigació, la prevenció, la detecció i la resposta davant el grau digital. Durant la presentació del pla s’ha recordat que les ciberestafes són el segon delicte més denunciat a Catalunya amb més de 80.000 denúncies anuals i amb un prejudici econòmic que supera el 490 milions d’euros des del 2024. “Les ciberestafes són una amenaça real de primer ordre a la que ens hem d’adaptar pensant diferent perquè són virtuals i perquè qualsevol perdona amb un cert domini de la IA pot ser el dolent”, s’ha apuntat.

Durant la presentació del pla a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el comissari dels Mossos d’Esquadra, Miquel Àngel Garcia, cap de la Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació del Departament d’Interior, ha explicat que, tot i ser un delicte molt "infradenunciat", les ciberestafes, després dels furts, són el delicte més denunciat a Catalunya. “Si es denunciessin tots els fraus seria el primer amb diferència”, ha afegit.

Garcia ha explicat que cada any es denuncien unes 80.000 ciberestafes a Catalunya (una mitjana de 220 denúncies diàries), una xifra que s’ha estabilitzat amb una lleugera tendència a la baixa tot i que el prejudici econòmic va a l’alça. Així, des del 2024 la quantia estafada s’ha situat en els 490 milions d’euros, 103 milions dels quals entre gener i agost d’aquest 2026.

Per explicar aquest canvi de tendència, Garcia ha apuntat que les estafes virtuals “és un fenomen canviant en continua transformació”. Aquí, per exemple, ha explicat que si fins ara els delinqüents optaven per estafar moltes persones per quantitats petites i que ara, gràcies a la IA, han pogut “afinar” molts més la recerca de víctimes on poden aconseguir més diners.

Actualment, els Mossos tenen obertes 28 investigacions amb uns 3 milions d'euros bloquejats, dels que ja s'han recuperat 1,2 milions. En aquest punt, Garcia Alvira ha assenyalat que la prioritat en aquests moments és recuperar els diners estafats. "Ja hi haurà temps per fer detencions", ha reblat.

També ha canviat dràsticament el perfil dels delinqüents perquè, gràcies a l’ús de la IA, qualsevol persona amb un cert domini de la nova tècnologia pot fer estafes virtuals “amb molta facilitat”. “A la ‘dark web’ es poden comprar kits per cometre estafes sense cap mena de formació prèvia”, ha alertat.

Pel que fa a les tendències actuals, els estafadors adapten constantment les seves estratègies als hàbits i interessos de la ciutadania. Concerts multitudinaris, vacances, allotjaments turístics, plataformes de compravenda i xarxes socials es converteixen en oportunitats per captar noves víctimes. També creixen noves modalitats com el conegut ‘Bizum invers’, que aprofita la confiança dels usuaris en les plataformes de compravenda.

Aquest oportunisme i poder d'adaptació, ha afegit el comissari, fa que ja s'estiguin detectant moltes estafes per temes relacionats amb l'habitatge, per exemple.

Pla estratègic

És per tot això que el Govern ha impulsat la creació del Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028, que neix de la necessitat d’establir un marc estratègic integral que permeti enfortir les capacitats de l’administració davant un fenomen cada vegada més freqüent.

Aquesta tendència a l’alça respon a l’aparició de noves modalitats delictives basades en tècniques d’enginyeria social i en l’ús intensiu d’eines tecnològiques avançades per part dels grups criminals. Per aquest motiu, l’estratègia també té l’objectiu de combatre l’anomenada “xifra oculta”, aquella que fa referència als delictes que existeixen, però que no es denuncien.

La nova estratègia posa l’accent en la protecció de la ciutadania i del sector empresarial, especialment les petites i mitjanes empreses. Així, el Govern entra en una nova fase de lluita contra la cibercriminalitat orientada a reforçar la competitivitat, el lideratge i els serveis públics i garantir que la digitalització avanci amb garanties, equitat i capacitat de resposta institucional.

L’àmbit d’acció del pla inclou totes les modalitats dutes a terme a través de mitjans digitals recollides pels Mossos d’Esquadra al llarg dels darrers anys. Entre aquestes hi ha les estafes en transaccions, els càrrecs en línia d’origen desconegut, les suplantacions i les estafes d’enginyeria social.

Enfortir les capacitat d'investigació

Amb l’objectiu d’incrementar la capacitat policial de detectar, analitzar i investigar els fraus digitals, el cos de Mossos d'Esquadra ha creat la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT) i del Grup de Ciberintel·ligència, ambdós integrats a la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CGTIC).

La Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT) actua com a policia judicial  i s’encarrega d’investigar els delictes relacionats amb les estafes digitals a partir de les denúncies que es presenten arreu de Catalunya. Cada dia, els agents les revisen i classifiquen per determinar quines són de la seva competència. El treball s’organitza en dos grups: un s’encarrega de filtrar les denúncies i classificar-les segons la tipologia delictiva, mentre que l’altre analitza les dades i elabora informes per identificar patrons i tenir una visió global del fenomen.

La centralització de la informació permet relacionar casos que, d’entrada, poden semblar aïllats. Una mateixa persona o grup criminal pot actuar en diversos municipis i generar denúncies que, si s’investiguessin per separat, difícilment es vincularien entre elles. Segons fonts del cos, aquest sistema facilita detectar coincidències des de les primeres denúncies i identificar possibles connexions entre investigacions. D’aquesta manera, els Mossos poden obtenir una perspectiva més àmplia de l’activitat dels presumptes autors i avançar en les investigacions. La unitat també assumeix requeriments judicials relacionats amb la ciberdelinqüència i disposa d’eines tecnològiques pròpies per millorar l’anàlisi de les dades.

Prevenir les ciberamenaces amb intel·ligència artificial

Per la seva banda, la Unitat de Ciberseguretat i Ciberintel·ligència dels Mossos d’Esquadra treballa en dos àmbits diferenciats. La ciberseguretat té una funció defensiva i se centra a protegir els sistemes de la institució davant de possibles atacs externs o interns. La ciberintel·ligència, en canvi, adopta un enfocament preventiu: els agents fan una mena de patrullatge cibernètic per detectar vulnerabilitats i possibles vies d’entrada als sistemes de les administracions públiques i d’altres organitzacions d’interès.

Per optimitzar aquesta tasca, la unitat ha desenvolupat VigilIA, una eina pròpia d’intel·ligència artificial que monitora fonts obertes d’internet, com ara pàgines web, canals de Telegram, Bluesky o la dark web. El sistema recopila i processa la informació, identifica possibles incidents i els classifica segons el grau de criticitat, des dels que es consideren crítics fins als quals tenen una rellevància baixa o no requereixen atenció. Segons fonts del cos, aquesta automatització permet aprofitar millor els recursos disponibles i concentrar la feina dels agents en la validació de les alertes i la valoració de les possibles amenaces.

VigilIA també facilita l’elaboració d’informes mensuals per als comandaments, butlletins informatius per a altres unitats policials i comunicats específics quan es detecten incidents especialment greus. A més, permet consultar informació sobre ciberatacs concrets i contrastar-la amb les dades recopilades, amb la possibilitat d’ampliar puntualment la cerca a fonts externes. Un dels elements diferencials de l’eina és que el processament es fa en una infraestructura pròpia, sense enviar les dades als serveis externs al núvol. Això permet mantenir el control sobre la informació i reduir-ne l’exposició a tercers, alhora que agilita l’anàlisi i la detecció de possibles riscos.

"Ens servim de la IA per combatre els delinqüents que en fan un mal ús. Es tracta de tenir les mateixes armes que els dolents", ha assenyalat Garcia.

Nous serveis a la ciutadania

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa el Servei Públic de Ciberseguretat a la Ciutadania amb una inversió inicial d'1,8 millions d'euros per enfortir la capacitació de les persones davant de les amenaces digitals. Com ha explicar la selva directora, Laura Caballero, una de les mesures destacades d’aquest servei és el desplegament d’un assistent basat en intel·ligència artificial, accessible a través del portal web de l’Agència i de WhatsApp. Aquesta eina ajudarà la ciutadania a identificar possibles estafes virtuals i a determinar si la persona pot haver-ne estat víctima. A més, atendrà consultes i oferirà recomanacions i bones pràctiques en matèria de ciberseguretat.

Aquí, Caballero ha recordat que el col·lectiu més afectat per les estafes virtuals és el de persones més grans de 65 anys i que amb aquest assistent se'ls vol oferir, com a la resta de la població, una nova eina per poder utilitzar millor els seus dispositius i resoldre els dubtes que puguin teni

D’altra banda, el cos de Mossos d’Esquadra està ultimant la creació de la Comissaria Virtual, una seu electrònica per poder denunciar en línia una ciberestafa i així reduir la xifra oculta de delictes. La seva posada en marxa està prevista a partir del novembre de 2026. S’activarà el tràmit en línia de denúncia d’estafes virtuals i mitjans de pagament, que ha de ser un element clau en la lluita contra els delictes digitals

Reforç de la coordinació a tots els nivells

Un dels objectius del pla serà també enfortir la coordinació a tots els nivells. Així, es treballarà en  millorar les sinergies entre l'Agència de Ciberseguretat i els Mossos d'Esquadra i també els contactes amb entitats financers, operadores telefòniques o plataformes de compravenda, entre d'altres.

Intensificació de les campanyes de prevenció

Per últim, el pla preveu també impulsar campanyes de prevenció amb tallers i xerrades orientades tant a l'àmbit públic com privat. Així, es faran tant accions amb ajuntaments i consells comarcals com sessions arreu del país adreçades a empreses, col·legis professionals i entitats sectorials.