La pobresa farmacèutica s'enfila un 32% el darrer any i s'acarnissa amb malalts crònics: "O mengem o prenem la pastilla"

Omplir el rebost o prendre's la medicació és una elecció a què s'enfronten cada vegada més persones. Segons dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), els pacients que han abandonat el tractament pel seu cost econòmic han crescut un 32% el darrer any. "És vergonyant i no té visibilitat, però cada vegada va a més", relata a l'ACN el director del Banc Farmacèutic, Xavier Vinzia. L'ONG treballa des de 2015 per finançar la medicació a persones que, tot i el copagament, no se la poden permetre. La situació és especialment sagnant pels malalts crònics i patologies vinculades al sistema nerviós, cardiovascular, metabòlic i respiratori representen el 75% dels casos que s'atenen. "O mengem o prenem la pastilla", expliquen els usuaris.

És el cas de la Criselba, una beneficiària del Banc Farmacèutic a Barcelona. Tant ella com la seva mare necessiten prendre medicació cada dia. Ella pateix epilèpsia i la mare acumula diverses malalties cròniques amb medicaments "molt cars". No es pot plantejar deixar la medicació i han hagut de buscar ajuda per no haver, també, de deixar de menjar.

"L'alimentació és una necessitat molt important, però si no es pren la medicació no es podrà curar", reflexiona la dona. El pla de medicació de la mare arriba fins als 80 o 90 euros mensuals, que s'afegeixen a la resta de les despeses de la llar en un context de vulnerabilitat. "Què més puc fer?", es pregunta.

La Criselba va arribar al Banc Farmacèutic a través de la parròquia San José de Calasanz de Barcelona, una de les entitats que hi col·labora amb la detecció de casos i la derivació de pacients. Quan una família entra al circuit es parla amb la farmàcia de referència perquè els dispensi els medicaments i és el Banc Farmacèutic qui n'assumeix el cost.

Montserrat Anfrons ha estat treballadora social de la parròquia durant molts anys i explica que, ja abans de l'aparició del Banc Farmacèutic, una de les línies de treball de l'entitat era justament ajudar els més vulnerables a pagar els medicaments. En cas contrari, molts dels usuaris veien la medicació com una despesa extraordinària: "Prioritzaven menjar".

Evolució creixent

Els darrers anys aquesta realitat ha anat en augment i el darrer baròmetre sanitari del CIS, corresponent al primer quadrimestre de 2026, fixa l'índex de pobresa farmacèutica a Espanya en el 6,1%. Un any enrere, el primer quadrimestre de 2025, aquest índex era del 4,6%, el que representa un increment del 32,61% en només un any.

Segons amb les dades històriques del mateix baròmetre, les xifres són igualment colpidores si es tenen en consideració períodes més amplis. En la darrera dècada completa –entre 2015 i 2025– l'increment global és del 20%, passant del 4% al 4,8%, el que indica una clara acceleració dels casos en els darrers temps.

Manca d'adherència al tractament

D'aquesta realitat en són ben conscients les farmàcies, que viuen diàriament situacions "bastant tristes". El titular de la farmàcia Sant Roc de Badalona (Barcelonès), Lluís Rigat, explica que alguns clients amb dificultats econòmiques han de "triar" quina medicina es poden empotar cada mes. En compren unes i deixen de prendre unes altres, detalla.

Hi ha casos, relata Rigat, en què és encara pitjor: "Estic segur que hi ha molta gent que fins i tot no ve a la farmàcia perquè potser li fa vergonya fer aquesta tria". El fet de no seguir el pla de medicació, però, no és només una conseqüència de la vulnerabilitat econòmica, sinó que acaba esdevenint una causa de problemes més greus.

"La falta d'adherència a la medicació té conseqüències greus i pot agreujar les patologies o fer que n'apareguin de noves", alerta el director del Banc Farmacèutic. Xavier Vinzia detalla que en alguns casos aquesta pluripatologia pot "treure la persona del mercat laboral" i generar realitats "encara més precàries".

En aquesta mateixa línia es pronuncia també la responsable de Responsabilitat Social Corporativa dels laboratoris Menarini, Mònica Moro, que lamenta que malgrat que socialment es defensa que "la salut és el primer", sovint "acaba sent l'última opció davant d'altres qüestions que potser semblen més importants, com és tenir un sostre o poder menjar".

I és que davant les malalties cròniques, relata, "disminuir el tractament no serveix". L'adherència terapèutica, afegeix, és "la clau de l'èxit". A Menarini, amb seu a Badalona, fabriquen un dels analgèsics més populars i potents del mercat, l'Enantyum, que és també un dels grups de medicaments més sol·licitats al Banc Farmacèutic.

Els analgèsics representen el 16,96% dels medicaments que finança l'ONG als seus usuaris, molt per davant d'altres grups de medicaments com els psicolèptics (9,7%), com els ansiolítics; els psicoanalèptics (6,4%), com els antidepressius, o els fàrmacs utilitzats per tractar la diabetis (6%).

Treballadors pobres amb malalties cròniques

Amb tot, el principal beneficiari del Banc Farmacèutic és el "treballador pobre", el 93,6% –treballadors actius amb rendes inferiors a 18.000 euros anuals. A més, habitualment acumulen malalties cròniques amb plans de medicació de més de 100 euros mensuals. Per grups d'edat, el 69% són persones d'entre 40 i 69 anys i el 6,9% són menors d'edat.

La majoria de malalties que s'afronten són d'origen nerviós (36,64%), cardiovascular (17,58%), metabòlic (15,01%) o respiratori (6,01%). "Cada any ajudem unes 2.000 persones a accedir a la seva medicació i financem uns 200.000 euros directes en medicaments", detalla Xavier Vinzia.

Des de la seva posada en marxa el 2015, el Banc Farmacèutic ha finançat més de 15.000 plans de medicació per valor de prop de 2 milions d'euros i s'ha estès també a l'Aragó i a Madrid. Les entitats socials, les farmàcies, els centres de salut i els treballadors socials municipals en són els principals prescriptors.