Francesc Badia |
18-12-2005 22:02
Quan vas al metge perquè et trobes malament i no és res greu, et mira, fa el diagnòstic, la recepta i t'acomiada amb un torni d'ací vuit dies.
La cosa canvia quan es tracta de visitar el facultatiu de forma continuada. De seguiment, crec que en diuen. El teu cos ja ha respost correctament a la medicació i ha recuperat el seu equilibri. Aleshores, el metge et pregunta com et trobes i tu li contestes que be. Si prens la medicació i tu li dius que si. I això es repeteix visita rere visita fins que arriba un moment que en lloc de sortir reconfortat en surts aplomat.
Serà que pensem que només necessitem el metge quan ens donem compte que alguna cosa no funciona. Un cop aquesta ha estat reparada ja no ens recordem del mal tràngol que varem passar.
En malalties cròniques o de llarga durada les visites es converteixen en un rosari que obliga a tenir cura del dietari. Sort que la sanitat pública, que ara cobreix moltes coses que abans no cobria, és gratuïta. De tenir que anar per la privada tindríem que preparar la cartera, i, com sempre, carregar-nos de paciència.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
