Francesc Badia |
18-12-2005 22:02
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Quan vas al metge perquè et trobes malament i no és res greu, et mira, fa el diagnòstic, la recepta i t'acomiada amb un torni d'ací vuit dies.
La cosa canvia quan es tracta de visitar el facultatiu de forma continuada. De seguiment, crec que en diuen. El teu cos ja ha respost correctament a la medicació i ha recuperat el seu equilibri. Aleshores, el metge et pregunta com et trobes i tu li contestes que be. Si prens la medicació i tu li dius que si. I això es repeteix visita rere visita fins que arriba un moment que en lloc de sortir reconfortat en surts aplomat.
Serà que pensem que només necessitem el metge quan ens donem compte que alguna cosa no funciona. Un cop aquesta ha estat reparada ja no ens recordem del mal tràngol que varem passar.
En malalties cròniques o de llarga durada les visites es converteixen en un rosari que obliga a tenir cura del dietari. Sort que la sanitat pública, que ara cobreix moltes coses que abans no cobria, és gratuïta. De tenir que anar per la privada tindríem que preparar la cartera, i, com sempre, carregar-nos de paciència.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
