MITES VILANOVINS, d’Antoni Ferrer i Martí

L’autor i el llibre (del pròleg de Joan Callejón)

Es podria dir que la memòria dels pobles centenaris procura, per una banda, el conreu dels fets històrics i, per altra, el cultiu popular de les llegendes i el folklore. Els historiadors elaboren la narració dels esdeveniments polítics i socials més importants i rebutgen pronunciar-se sobre l’especulació de mites, fabulacions i misteris que, com un magma de riu volcànic, s’arrossega al llarg de la seva existència. Però tot, en definitiva, és tasca i menester dels estudiosos i dels savis de les diverses localitats que constitueixen un país.

Vilanova i La Geltrú, com qualsevol nucli de població, presenta des de sempre un retaule abarrocat de la seva llarga existència. En uns espais ben visibles s’hi concreta la història a través de les etapes clàssiques en què aquesta es divideix. I en espais, també visibles però menys estructurats, hi figuren ─com si fossin mascarots─ les formes secundàries del somni i del deliri populars.

Ara, aquest aspecte llegendari o no històric o semihistòric de la nostra vila ha estat contemplat per l’historiador local Antoni Ferrer i Martí, que és diplomat en arqueologia hispana per la U. B. i ha estat codirector de les excavacions del jaciment iberoromà de Darró. Ara, l’esmentat Antoni Ferrer ha escrit un petit i valuós assaig que porta el títol de Mites vilanovins. Els títols dels temes corresponents són els sis següents: I – Els llunàtics i els pescallunes, II – El juí del moro i les torres de moros, III – La carassa del moro Manani, IV – El feudal de La Geltrú, V – Uns quants misteris vilanovins actuals i, finalment, VI – Els inassequibles soterranis vilanovins.

Afirma Elies Canetti que la millor definició de pàtria és una biblioteca. Amb l’esmentada pressuposada equació d’amor als llibres i d’amor al recer a on hom s’aixopluga, l’Antoni Ferrer ha gosat fer front als llegendaris mites vilanovins amb una extraordinària i original aproximació. Fruit de les seves àmplies lectures ─la biblioteca que el nodreix─, ha sabut aplicar unes inusitades maneres per a treure l’entrellat d’aitals misteris locals. Ha llegit els folkloristes catalans i els clàssics mitògrafs grecs i, amb intuïció, penetració, fortalesa mental, estratègia bàsica i reflexió, ha utilitzat aquestes virtuts per a situar en el seu terme elemental de sentit comú les distorsions que ─fruit de la fantasia─ envoltaven els referenciats misteris casolans al llarg de les generacions.

Llegits tots els títols dels capítols esmentats, hom s’adona que la realitat ─monòtona i inalterable─ de totes aquestes llegendes centenàries rau en la persistència de no voler explicar les coses amb voluntat d’esbrinar-ne les causes i els efectes pertinents. L’Antoni Ferrer ho ha aconseguit brillantment amb l’escriptura del present opuscle, que el consagra com un agut contemplador resolut d’aquests misteris vilanovins que ningú abans no havia gosat planerament resoldre.

Cal afegir ─com a punt final─ que, alhora que celebrem l’edició de la present i encertada anàlisi dels mites vilanovins, manifestem la nostra esperança de poder recepcionar en breu ─de la maduresa del nostre estudiós Antoni Ferrer i Martí─ nous lliuraments de treballs i estudis sobre la nostra vila i la nostra contrada.