Un fred que pela

Diuen que el fred conserva. Serà les idees congelades. Quan fa fred anem encongits i tapats. Més pendents del termòmetre que quan tenim febre. Ens fa il•lusió de que nevi. Sobretot quan és lluny de casa. Diem, a Mallorca a nevat. Oh, que guapo! En canvi, ens consta acceptar certes situacions. En un semàfor, al meu costat, hi tenia una parella que s'estava menjant un gelat quan la temperatura al carrer era de cinc graus.

Una altra cosa que ens arriba amb el fred són els constipats. A les farmàcies es formen unes cues que semblen administracions de loteria per Nadal. Els bars van atapeïts de gent que demana cafès amb llet ben calents o coses més fortes.

El més curiós del cas és que lluny d'entrar en estat d'hibernació com fa la mare natura sortim de casa per passar fred. Entrem en contacte amb la neu o fem surf amb la temperatura de l'aigua propera als cero graus.

Però, quan fa un fred que pela, sortosament, cerquem l'escalfor dels cóssos en lloc de rebutjar-la com fem a l'estiu. Ens apropem a un estat més pur de l'ànima. Lluny, molt lluny de la fredor. Benvinguda sia la gelor.