La illa de la fantasia

Tots tenim o hem tingut alguna vegada un país imaginari en el nostre subconscient. Per apaivagar les nostres frustracions, superar les nostres limitacions o fer tangibles els nostres desitjos.

Amb la nostra fantasia hem fabricat un escenari idíl·lic. Una illa personal i intransferible que s'acabava semblant més a un parc temàtic del carib que no pas a una altra cosa. Això si. La nostra illa era envoltada d'aigua pels quatre cantons, com correspon a tota illa exempta de no ser aïllada. En un mar que en cas de tenir taurons eren dels bons. Dels que no mosseguen. Podíem fer tot el que volíem sense que ningú no ens ho impedís. Menjar i beure a plaer. Aixecar-nos del llit sense pensar en tenir que anar a treballar. I sentir-nos sols. Profundament sols.

Un cop desperts del somni i amb la imaginació tancada dins de la seva capça ens hem adonat que era molt més difícil convertir en realitat el que somniàvem que no pas seguir amb la rutina de la realitat viscuda. Vaja. Que tot i els maldecaps provocats per viure en un món real, res no era comparable a poder flairar, tocar , tastar, veure i escoltar. Hem preferit viure amb cinc sentits retallats, com l'Estatut. Amb la companyia d'una societat sotmesa a lleis, poders fàctics, normes de comportament i altres condicionants.

Finalment, intel·ligència ens ha donat el seny suficient per entreveure que no tot el que hom vol es pot aconseguir. Serà per això que de conformats i conformistes el món n'és ple.