Ara, Ràdio 4 i el circuit català de RTVE

No els parlaré dels meus vincles afectius amb aquestes dues cases. Només els diré que vaig fer les pràctiques de ràdio en català a Ràdio 4 i que la major part del meus professors de televisió eren a la nòmina de RTVE Sant Cugat.

Ara, per decret de sis, es volen carregar la quatre i desconnectar d'una vegada per totes amb el circuit i centre de producció catalanoparlant. Volen suprimir les primeres que en el nostre país, i, encara en temps de la dictadura, emetien en català.

No es tracta només d'un atemptat a la llengua vehicular dels dos mitjans. La gravetat de la qüestió consisteix en carregar-se una bona part de la història de la comunicació catalana. Un decidit menyspreu als professionals que han passat per les seves ones i la seva trajectòria democràtica. Aquella que en temps difícils varen defensar ambdós organismes.

Acabar amb l'existència de Ràdio 4 i Sant Cugat és fer taula rassa amb la segona millor fonoteca (la primera correspon a Ràdio Barcelona) i la primera videoteca històrica de producció pròpia en català. Això fa mal i ho saben.

Volen impactar en el moll de l'os. Esborrar els antecedents perquè ningú no pari atenció en el currículum. A quatre dies de la apagada analògica que donarà pas a la ràdio televisió digital...

El que 200 persones puguin quedar al carrer tindrà els seus efectes. Però, es poden re col•locar fàcilment. Algun polític ha vist la conveniència de que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió se'n faci càrrec. Cataplasma o drap calent, com vulguin. La realitat és que ja va essent hora de que el corporativisme dels mitjans públics pugui conviure amb altres d'independents on els professionals desenvolupin llurs tasques comunicatives de forma plural i amb tota llibertat. Pretensions que al llarg dels anys han palesat les gents del Passeig de Gràcia i de Sant Cugat. Fins i tot quan el llibre d'estil era difícil d'aplicar perquè no se sabia qui manava.