Hi havia una vegada Txernòbil

El 26 d’abril de 1986 el reactor RBMK 4 de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna) va patir un accident que va culminar en dues explosions que van ocasionar l’emissió de tones de material altament radioactiu a l’atmosfera. Les conseqüències immediates i a llarg termini de l’accident industrial més greu del planeta són encara incalculables.

En ocasió del vintè aniversari de Txernòbil, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta l’exposició HI HAVIA UNA VEGADA TXERNÒBIL que pretén explicar la catàstrofe i les seves conseqüències mitjançant fotografies, seqüències d’arxius de les televisions estatals, objectes com medalles, uniformes o diplomes honorífics de liquidadors (persones que van participar en les tasques de control de l’accident: entre 600.00 i 800.000), retalls de premsa i publicacions de l’època, mapes, dibuixos de nens, i molts altres testimonis de la història recent.

Vint anys després de la catàstrofe, Txernòbil apareix com una fita, un símbol, una paraula clau. Però, a diferència d’altres grans catàstrofes naturals o d’origen tecnològic, aquesta és una catàstrofe en procés, perquè no es coneix encara la veritable abast dels danys, especialment per a la salut de nou milions de persones que viuen en aquest territori encara contaminat, a Bielorússia, Ucraïna i Rússia.

L’exposició tractarà de desentranyar el que realment va passar la nit del 26 d’abril de 1986, quina va ser la gestió política per part de la Unió Soviètica, com es va lliurar la batalla contra l’invisible – l’àtom-, com viu la població civil de les zones contaminades, o què passa amb els animals i plantes de l’antiga zona industrial abandonada per l’home.