Entrevista a Pere Sallent

-Això de la ràdio va ser una cosa buscada o una cosa trobada?

Sempre dic que la ràdio em va trobar a mi. Un familiar em va dir que anés a la ràdio, vaig anar-hi, vaig començar a col•laborar i actualment, cap de Programes.

-Corresponsal del Diari de Vilanova, de l’Agència EFE i director de Programació de Ràdio Cubelles. Es porta bé tot plegat?

Més o menys. Jo sempre dic que sóc periodista d’ofici, no m’he format específicament com a periodista, però porto uns quants anys en aquest món i no ho dec fer tan malament perquè em van sortint feines meves. Vaig estar col.laborant, vaig començar a treballar a Ràdio Cubelles, em va sortir això de l’Agència EFE i el Diari de Vilanova.

-Avui han estrenat programació. Els col•laboradors, tan importants a la vostra emissora, quin paper jugaran?

Els col•laboradors són l’eix vertebral de Ràdio Cubelles, des que va començar fins ara. Sense ells no existiria Ràdio Cubelles.

-En un principi, de fet, Ràdio Cubelles estava formada únicament per col•laboracions.

Era gent que mai ho feia com un ofici. Amb la direcció de Pilar López es va començar a professionalitzar per gestionar als propis col.laboradors, aquesta és la importància que tenen.



-A partir del proper 14 de juliol obrireu un cicle d’entrevistes amb un programa especial. Quins seran els entrevistats?

Hem buscat que siguin personatges populars, no hem buscat personatges amb fons cultural. Personatges que siguin molt frescos d’entrevistar, que sigui una cosa divertida. Començarem amb l’Amparo Moreno, molt coneguda. Hem buscat un personatge que em fa molta gràcia, perquè no l’han entrevistat molt com a personatge en sí: parlo de l’home del trànsit de TV3, l’Espartac Perant. A partir d’aquí entrevistarem molts actors de sèries, com ara “El Cor de la ciutat”.

-Aquesta idea també és de la Comissió del 25è aniversari?

Cada any és tradicional fer un magazín des de la platja i aquesta any un col•laborador es va oferir a produir-nos aquest espai, aconseguint els contactes d’aquesta gent més coneguda o famosa. Ens ha facilitat molt la feina i gràcies això hem pogut contactar amb tota aquesta gent.

-Són quatre treballadors a la ràdio i dos amb jornada reduïda. No sé si caldria ampliar la plantilla de Ràdio Cubelles...

Som quatre persones treballant, però per entendre'ns som tres (per les jornades reduides). Els col•laboradors supleixen molt d’aquest espai que deixen. Els treballadors ens encarreguem d’informació i gestió de l’emissora i la part més d’entreteniment són els col•laboradors qui la carreguen. Amb una plantilla superior es podria buscar més qualitat a les coses que estem fent ara.

-Sembla que amb la creació d’aquest consorci comarcal de televisió, els ajuntaments donaran prioritat a la petita pantalla. Preparat per donar el salt?

A mi la televisió em fa una mica d’al•lèrgia. Ho trobo tot molt complicat. Abans de posar-te davant d’una càmera has de fer moltes coses, en canvi a televisió és més lent, més artificial. Jo no ho aniré a buscar, si m’arriba ja en parlarem.

-Deia que la televisió li feia al•lèrgia. Parlem de la tele-escombraria.

Jo penso què és un producte més. La gent ho té tan fàcil com consumir-ho o no i crec que és un producte que ha de ser-hi. Si aquests productes hi són és perquè la gent els consumeix.

-El problema és que aquest tipus de programes omplin graelles senceres, no?

Si la gent no mirés aquest tipus de televisió, no es faria.

-De la ràdio-escombraria, què m’explica?

La tele-escombraria és molt més escombraria que no pas la ràdio-escombraria, queda més diluïda. És més difícil fer mala ràdio: amb ganes i amb il•lusió es pot fer un bon producte.

-A casa escolta la Ràdio?

Catalunya Ràdio, com a referent informatiu i com a referent d’entreteniment RAC 1

-El proper dia 15, concert d’M-Clan. Com ho porten tot plegat?

Estem treballant molt. El millor de tot és que hi poses molt d’esforç, però després quan veus que tot ha sortit molt bé veus que han valgut la pena tots els esforços.

-Lluis Llach també va ser protagonista d'aquests actes del 25è aniversari. Vèiem per internet una entrevista que li feia, no sé si entenia alguna cosa, en tot cas el concert va anar molt bé.

(rialles) Va ser un concert que va acollir molt gent. En Lluis Llach és tot un personatge, a vegades tot i que li facis una pregunta senzilla li busca la mitologia, és un home molt simpàtic.

-Cap a on mira Ràdio Cubelles?

Una ampliació de plantilla, una millora al 100% dels actuals estudis i tot plegat ajudaria que Ràdio Cubelles fos més referent del que és ara.

-A la marató de les 25 hores, algun polític ja va dir que la nova ubicació dels estudis seria una realitat.

És la feina dels polítics, anar prometent i finalment no es compleix tan ràpid. Però ha d’arribar tard o d’hora. O es fa una reforma íntegra o ens donen una altre ubicació.

-Si creixessin com a plantilla, amb les actuals instal•lacions no seria gaire còmode treballar.

Ara tampoc hi cabem, per això fem aquests torns de matí i tarda.

-I Pere Sallent cap a on mira?

Fent ràdio. Com a projecte personal sempre he volgut o bé continuar lluitant per tal que la premsa local i comarcal sigui valorada i d’altre banda, intentar treballar amb un mitjà més gran.

-De la mateixa manera que hi hagut un consorci per gestionar una televisió comarcal. Com valoraria que es creés un per gestionar una emissora comarcal?

Ho valoraria molt positivament. Entre companys ho diem, seria bo signar una sèrie de convenis per traspassar informació. Seria molt interessant.