VD |
23-11-2006 18:23
Del 24 al 26 novembre, la Mostra arriba a la seva fi amb dues sessions especials dedicades al director italià Roberto Rossellini (divendres) i a l'estudi d'animació Pixar (dissabte). A més, aquest any la Mostra estrena una sessió matinal d'animació infantil (diumenge) que recupera el material de la Pixar.
Divendres 24 de novembre, al cinema Casal, la Sessió Retrospectiva seràmolt especial, ja que ens afegim a la commemoració del centenari del naixement del director italià Roberto Rossellini amb la complicitat de tres grans dones que el van admirar i estimar: Isabella Rossellini, Ingrid Bergman i Anna Magnani. Una companyia immillorable per repassar l'obra del realitzador que ens va commoure amb els grans títols del neorealisme i que va estrenar el cinema modern amb la seva mirada essencial i lliure. A més de presentar tres curts del director (interpretats per Ingrid Bergman i Anna Magnani), es projectarà "My Dad is 100 years old", un curt escrit i interpretat per la seva filla Isabella Rossellini que s'ha projectat als millors festivals del món.
La Cloenda (dissabte 25 de novembre al cinema Casal) presentada a càrrec de l'actriu de Sant Pere de Riudebitlles Mia Esteve, es reserva com a traca final d'aquesta onzena edició, una Sessió d'Animació amb els millors curts animats de la productora Pixar.
I com a novetat d'enguany, la Mostra es clourà amb una Sessió Matinal (diumenge 26 de novembre al cinema Casal) on es projectaran de nou els treballs de Pixar acompanyats d'una col·lecció de curts europeus adreçada especialment als nens i nenes d'entre 4 i 8 anys, que es va presentar a la darrera Mostra Internacional d'Animació de Catalunya (l'Animac).
Curts Retrospectiva: Estimat Roberto Rossellini
My dad is 100 years old (El meu pare fa cent anys)
Canadà, 2005. 16 minuts. Blanc i negre
Director: Guy Maddin
Guió: Isabella Rossellini
Actriu: Isabella Rossellini
La filla de Roberto Rossellini i d'Ingrid Bergman escriu i interpreta el millor homenatge a la memòria del seu pare. Amb la complicitat del director canadenc Guy Maddin, Isabella Rossellini evoca la panxa protectora del seu pare i es disfressa de Fellini, Hitchcock, Chaplin o de la seva mare per recordar la seva obra. "No sé si eres un geni o no, papa. Però t'estimo", afirma l'actriu al final d'aquesta carta d'amor que s'ha projectat als millors festivals del món.
Ingrid Bergman
Itàlia, 1953. 18 minuts. Blanc i negre
Director: Roberto Rossellini
Actriu: Ingrid Bergman
"Estimat Rossellini, he vist les seves pellícules i m'han entusiasmat. Si mai necessita una actriu que en italià només sap dir "ti amo", estic disposada a venir a Itàlia per treballar amb vostè". Quan Ingrid Bergman (aleshores una estrella de Hollywood) va escriure aquesta carta a Rosselini, les seves carreres van canviar per sempre: es van convertir en parella sentimental i artística, van escandalitzar el món del cine i van rodar una trilogia inoblidable. Aquest curt, lleuger i lluminós com els seus talents, forma part del film "Siammo donne", en què diferents directors italians van firmar històries protagonitzades per grans actrius que s'interpretaven a elles mateixes ens situacions quotidianes.
Una voce umana (Una veu humana)
Il miracolo (El miracle)
Itàlia, 1948. 34 i 40 minuts. Blanc i negre
Director: Roberto Rossellini
Actriu: Anna Magnani
Després de rodar la trilogia neorealista i abans de rebre la carta d'Ingrid Bergman que li canviaria la vida, Rossellini va fer un homenatge a Anna Magnani, el rostre immortal de "Roma cittá aperta" i la gran actriu del cinema italià de postguerra. Magnani, que en aquell moment era amant del director, demostra tota la seva força interpretativa en aquests dos treballs que integren la pellícula "El amor".
Curts Pixar
- Luxo Jr., de John Lasseter. 1986. 2 minuts
- Red's Dream, de John Lasseter. 1987. 4 minuts
- Tin Toy, de John Lasseter. 1988. 5 minuts
- Knick Knack, de John Lasseter. 1989. 4 minuts
- Geri's Game, de Jan Pinkava. 1997. 4 minuts
- For the Birds, de Ralph Eggleston. 2000. 3 minuts
- Mike's New Car, de Peter Docter i Roger Gould. 2002. 4 minuts
- Boundin', de Bud Luckey i Roger Gould. 2003. 5 minuts
- Jack-Jack Attack, de Brad Bird. 2005. 5 minuts
- One Man Band, de Mark Andrews i Andrew Jimenez. 2005. 4 minuts
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
